Una associació de Figueres ofereix acompanyament emocional a joves migrants a l’Alt Empordà

L’entitat Ranura els ajuda a través de la teràpia a canalitzar les situacions traumàtiques del procés migratori

Migrar sol, quan encara ets molt jove, sovint sense complir la majoria d’edat, pot esdevenir un procés traumàtic. Per això, des de l’Associació Ranura, ofereixen un projecte terapèutic per donar suport a joves migrats sols que viuen a l’Alt Empordà, en pisos o centres tutelats per la DGAIA.  

Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa a principis de 2020 i que compta amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i Dipsalut, ha atès ja una quarantena de joves migrats sols, i ara treballa en una guia per ajudar-ne a d’altres i conscienciar del procés migratori. “Aquí poden explicar què els preocupa, els problemes que tenen i situacions traumàtiques”, explica la terapeuta Núria Ramos. Les terapeutes de l’entitat acompanyen de manera individual i també en grup a nois i noies que voluntàriament volen rebre el servei.

En aquest espai, ubicat en una oficina a Figueres, se'ls ofereix un punt de trobada on poder expressar les seves preocupacions, pors i els conflictes passats i presents d'un procés migratori que han hagut d'afrontar sols i, en molts casos, en plena adolescència. “Són nois i noies que viuen amb molta pressió arribar aquí i tenen molt malestar. Aquí tenen llibertat per expressar-se, en un espai segur on no se'ls jutjarà i se'ls ajuda a posar paraules a allò que els passa”, explica Ramos.

“Estan en un estat constant de preocupació”

La majoria, diu la terapeuta, presenten quadres d'ansietat, dificultats per dormir o menjar. “Estan en un constant estat de preocupació”, afegeix. I és que alguns arriben amb 12 o 13 anys i fa més de dos anys que estan lluny de les seves famílies. “Tenen moltes necessitats emocionals no cobertes”, afegeix.

“Ells venen amb un propòsit molt clar: aconseguir una feina i una estabilitat per poder ajudar a les seves famílies però un cop arriben aquí, sense documentació en la majoria dels casos, veuen que tarden anys i que l'objectiu del procés migratori no s'està complint”, relata Ramos.

El balanç, fins ara, és positiu. “Hi ha de tot. N'hi ha que venen dues sessions i diuen que no els serveix i d'altres que continuen durant mesos perquè se senten acompanyats i aconsegueixen posar paraules al que els està passant”, remarca.

Un viatge de sis hores sota d'un camió

Aquest és el cas de Mustapha Ouhedda. Ell va arribar a Espanya fa dos anys. En tenia 17 i va escapar del Marroc sota d'un camió en un trajecte de sis hores des de Nador fins arribar a Almeria. “El viatge va ser molt dur”, explica. “Quan estava al Marroc pensava que aquí a Espanya tindria un bon futur i que canviaria la situació que tenia allà, que era molt complicada”, relata. A casa seva hi va deixar tota la seva família i des d'aleshores, tot i que hi manté el contacte, no els ha tornat a veure.

Quan va arribar a Almeria el va enxampar la policia i aleshores va començar un periple per diversos centres fins arribar a l'Alt Empordà. Ara resideix en un pis amb set nois més i està estudiant dos cursos. Un de cuiner i un altre de mediador. Dos anys després, encara no ha aconseguit feina però el seu somni és convertir-se en mediador d'un centre de menors.

No parlava ni castellà ni català i tampoc coneixia res del país on es dirigia. Tampoc duia papers i, de fet, encara no ha aconseguit el permís de treball. “Em demanen un contracte d'un any i de 40 hores i és molt difícil sense dominar bé l'idioma i sense experiència”, explica.

Ajudar altres joves

Anar a teràpia li va anar bé, diu. Ara, juntament amb altres joves que han acudit a Ranura, està treballant en l'elaboració d'unes guies. Una dirigida a altres joves migrants sols i una altra per conscienciar a la societat del procés migratori. “L'objectiu és que els doni força el fet de poder relatar el seu procés i donar consells a altres nois i noies” explica Núria Ramos. També sensibilitzar a la població en general per “trencar amb les idees preconcebudes que culpen a aquests joves de tots els mals de la societat”.

“No venim aquí a treure la feina a ningú sinó a fer el possible per al país i per nosaltres per tirar endavant”, explica. En aquest sentit, admet que el periple que ha viscut no és el que s'havia imaginat i dubta quan se li pregunta si tornaria a emprendre el viatge. Malgrat això, llança un missatge a altres joves que estiguin en la seva situació: “És una mica complicat però s'ha de lluitar, res és impossible i el més important és saber quin és el teu objectiu”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article