Mor Arcadi Oliveres, referent del moviments socials catalans 

L’activista i economista ha defensat moltes causes socials durant la seva vida, entre elles el pacifisme i la justícia nord-sud


Un referent, una persona que guia, que fa camí al costat de l'altre, que quan parla, crea escola i acompanya a tots aquells que volen canviar les coses sense saber ben bé com. Així descriuen els milers de persones que s’acomiaden d’Arcadi Oliveres, l’economista i activista per la pau i la justícia social, que ha mort aquest dimarts als 75 anys. 

La seva família ha confirmat la notícia en el mateix web que van habilitar al febrer, quan es va fer públic l’estat greu de salut de l’economista i expresident de Justícia i Pau; un portal on més de 7.000 persones han deixat missatges de comiat durant aquests mesos. La família ha manifestat estar “enormement agraïda”  per les mostres d’afecte que la ciutadania ha fet arribar a Oliveres. “L’heu fet sentir estimat i acompanyat i ens heu ajudat a celebrar la seva vida. Durant aquest temps, l’Arcadi ha estat enormement feliç”,detallen.

Compromès amb diferents causes socials, Arcadi ha destacat com a defensor de la teoria econòmica del decreixement i és autor de nombroses obres de divulgació sobre les relacions entre nord i sud, el comerç internacional, el deute extern o la despesa en Defensa. Fa dos mesos es va publicar el seu darrer llibre ‘Paraules d’Arcadi’, un recull de memòries de les lluites de l’activista i una crida a l’esperança per lluitar per un món millor. “Estem obligats a l’esperança”, reiterava Oliveres en la que ha esdevingut la seva última obra. 

Una vida vinculat als moviments socials

Nascut el 1945 a l'Esquerra de l'Eixample, Oliveres havia estat tota la vida vinculat a moviments associatius i polítics. Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona, es va doctorar amb una tesi sobre l'economia de defensa i va començar a impartir docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En l'època d'estudiant va estar vinculat a moviments clandestins antifranquistes com ara el Sindicat Democràtic d'Estudiants. També va participar en la 'caputxinada' del 1966, assemblea clandestina d'estudiants celebrada a l'església dels Caputxins de Sarrià, sota el setge policial, i a l'assemblea de Catalunya. El maig del 1968 el va processar el Tribunal d'Ordre Públic i va ser jutjat per reunió clandestina, en un judici del qual en va resultar absolt.

Oliveres va participar en l'incipient associacionisme veïnal i el 1974 va començar a militar a Pax Christi, una organització internacional catòlica dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, que arribaria a copresidir al costat de Frederic Roda i Àngel Colom. L'organització va fer campanya contra la pena de mort en els últims anys del franquisme i va participar en les marxes populars que reclamaven 'Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia'. En una d'aquestes marxes, prohibides pel govern, Oliveres va ser detingut durant tres dies per la Guàrdia Civil.

L'any 1981 va començar a militar a Justícia i Pau, a partir d'un encàrrec de l'aleshores president de l'entitat Joan Gomis per elaborar un informe sobre el 0'7% del PIB d'ajut al desenvolupament. L'any 1986 en va ser nomenat vicepresident i el 2001 president, després de la mort de Gomis. Del 1986 al 1999 va ser vicepresident de la Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya, que aplega les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau. Del 1999 al 2003 també va presidir aquesta entitat.

Algunes activitats que van comptar amb la participació destacada d'Oliveres van ser la campanya en favor del 0,7% (1981-82), la primera campanya en favor de l'Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l'Assemblea d'Objectors Fiscals (1983), o la campanya contra la llei reguladora de l'objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984). També va fer campanya contra l'ingrés d'Espanya a l'OTAN (1986) i va cofundar la Xarxa Europea Contra el Comerç d'Armes. A més va tenir part activa en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991) i contra la guerra de l'Iraq (2003), en la campanya per la cancel·lació del deute extern (1999) o en la promoció de la banca ètica a Catalunya.

L'any 2004 va ser elegit president de la Federació Catalana d'Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d'entitats catalanes. També l'any 2004 va ser nomenat per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Clos, membre del Consell de la Ciutat de Barcelona. També va presidir diverses associacions sense afany de lucre com el Consell Català del Foment de la Pau o la Federació Catalana d'ONG per a la Pau.

Pel que fa a la vinculació política, el 2013 va crear Procés Constituent al costat de Teresa Forcades, moviment organitzat a través d'assemblees locals i sectorials que reclamava un procés per permetre que el poble català decidís "de forma democràtica i pacífica" quin model d'estat i de país volia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article