Amnistia Internacional carrega contra la gestió de la Covid-19 a l’Estat, especialment a les residències

L’informe anual de l’organització denuncia la violació de drets humans a les residències, sobretot a Madrid i Catalunya

Amnistia Interncional ha criticat la gestió de la pandèmia per la Covid-19 a l'Estat espanyol, i ha considerat “desproporcionat” el nombre de morts a les residències, especialment a la situació viscuda a Madrid i Catalunya. Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe anual de l'organització pel que fa a l'Estat espanyol.  

Pel que fa la gestió de la pandèmia, l’organització insisteix que hi va haver “escassetat” d'equips de protecció individual per als sanitaris en les primeres setmanes de la pandèmia, així com també un accés “limitat” a les proves de diagnosi.

En quant a la situació viscuda a les residències de gent gran, Amnistia recorda que fins al novembre del 2020 unes 20.000 persones d'edat avançada havien mort de Covid-19 en residències a l'Estat, gairebé un 50% del total. La meitat d'aquestes morts s'havien produït a Madrid i Catalunya. En aquest sentit, apunta que els protocols de derivació dels pacients que vivien en residències d'aquestes dues comunitats van suscitar preocupació “per ser discriminatoris i violar el dret a la salut”.

A més a més, l’informe també critica que hi van haver residents confinats “indefinidament” a les seves habitacions, amb escàs o nul contacte amb els seus familiars i sense supervisió efectiva de les autoritats. Això va suposar “violacions de drets humans”, segons conclou l’organització.

El dret a l’habitatge, també vulnerat

D’altra banda, l'informe fa referència també a les “dificultats” per accedir a l'habitatge a l'Estat i recorda que l'ONU va recomana adoptar nova legislació per garantir el dret a l'habitatge, augmentar la inversió pública, introduir desincentius fiscals per mantenir habitatges desocupats i establir més acords de control dels lloguers en ciutats clau.

Amnistia també critica que l’Estat espanyol ha continuat aplicant la aplicant la coneguda com a Llei mordassa, “que restringia les llibertats d'expressió, reunió i informació i atorgava a les forces de seguretat més poders coercitius”. Entres d'altres, apunta que des de l'estat d'alarma i fins al 23 de maig els agents van interposar més d'un milió de multes i van arrestar 8.547 persones per incomplir el confinament. Assegura que hi van haver informes sobre un ús “excessiu i desproporcionat” de la força i afirma que els agents no tenien criteris clars per exercir les seves funcions i aplicaven les normes “arbitràriament”. També recorda que continuen les investigacions per denúncies per ús excessiu de la força la tardor del 2017 a Catalunya, i en aquest sentit, denuncia l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Per últim, Amnistia Internacional fa referència a la crisi migratòria a les Illes Canàries, amb un increment del 756,8% de les arribades irregulars. Critica que no hi havia allotjament adequat ni suficient i moltes persones van haver de passar diversos dies a la intempèrie i en condicions insegures. També fa referència a les condicions “d'amuntegament i senes protecció adequada contra la Covid-19” en centres d'acollida com el de Melilla.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article