La comunitat gitana celebra els 50 anys de la seva reafirmació com a poble

El 8 d’abril, gitanos de tot el món commemoren el seu dia llençant pètals a la llera dels rius com a símbol de llibertat


Fa justament 50 anys, tal dia com avui, el 8 d'abril de 1971, gitanos i gitanes de tot el món es van trobar en una petita localitat als afores de Londres per celebrar el I Congrés Internacional Gitano, una trobada mítica per a la comunitat gitana, ja que allà van assentar les bases de la seva reafirmació i unió com a poble: es va fundar l'himne gitano, el 'Gelem, Gelem'; es va consensuar la seva bandera, dues franges, verda i blava (el camp i el cel), i una roda vermella que recordes el llarg camí que els gitanos han recorregut des que els seus primers avantpassats van deixar l'Índia, cap al segle IX. També van acordar que cada 8 d'abril seria un dia festiu per als seus, i que allà on estiguessin, es trobarien en les lleres dels rius per llençar pètals de flors com a símbol de la seva llibertat, i espelmes enceses per recordar als seus avantpassats.

Aquest 8 d'abril doncs, els gitanos i gitanes tornaran als rius a fer el seu ritual. Però el Dia Internacional Gitano va molt més enllà, perquè any rere any ha augmentat el caràcter polític de la celebració: ara la data es commemora a totes les institucions europees, també les estatals, i les catalanes: el Parlament de Catalunya ha acollit aquest dijous un acte presidit per Laura Borràs per celebrar la data, on han participat algunes de les entitats més representatives de la comunitat gitana a Catalunya, encapçalada per la FAGIC, la federació que les aglutina. Diversos ajuntaments catalans també estan celebrant el 8 d'abril, amb diversos actes, tot i que adaptats a la pandèmia de la Covid-19.

Tot i la part festiva i lúdica del dia, el 8 d'Abril també s'erigeix en un acte reivindicatiu. No en va, en aquell mític congrés de Londres d'ara fa 50 anys, els gitanos també van prendre consciència col·lectiva de la discriminació, la persecució i el racisme als quals estaven sotmesos des de segles enrere a tots els països on havien anat arribant. Molt present encara el 'Porrajmos', el genocidi que els nazis van perpetrar als gitanos i en el qual es calcula que van morir més d'un milió de romà, però no sols: als gitanos se'ls ha empresonat, assassinat i esclavitzat arreu d'Europa.

A l'Estat espanyol és una realitat encara molt desconeguda la Gran Redada. L'any 1749, el rei Ferran VI va dictar una ordre d'empresonament de totes les persones gitanes que visquessin a terres castellanes. El resultat: més de 9.000 gitanos van ser arrestats i empresonats. La majoria d'ells, segons apunten els investigadors de la Gran Redada, van trigar fins a 16 anys en ser alliberats. A Romania i Hongria, la comunitat gitana va ser esclava fins a mitjans del segle XIX. Però tampoc cal anar tan lluny en el temps: avui dia, tot i les denúncies reiterades d'organitzacions de drets humans i de les pròpies institucions europees, a Eslovàquia o Hongria encara es practica l'esterilització forçosa de les dones gitanes. També és una pràctica habitual a molts països europeus la segregació escolar de l'alumnat gitano, i cada poc temps se succeeixen expulsions de persones gitanes. Les últimes, a França i Itàlia. Per no mencionar les dificultats que tenen per accedir a llocs de treball, o habitatge, per la seva condició de gitanos.

Les xifres que evidencien la discriminació de la comunitat gitana

Segons els darrers informes de l'Agència dels Drets Fonamentals de la UE (FRA, per les seves sigles en anglès), més de la meitat dels gitanos europeus (el 50%), han patit discriminació en el moment de buscar una feina, un fet que aboca a què un de cada tres gitanos estigui a l'atur. Això també condueix a què els índexs d'exclusió social siguin molt elevats: vuit de cada deu gitanos està en risc de pobresa. Com un peix que es mossega la cua, aquestes condicions porten també a patir una salut molt pitjor que la resta de la població: l'esperança de vida de les persones gitanes és deu vegades inferior, i la tassa de mortalitat infantil és cinc vegades superior a la mitjana.

A l'Estat espanyol, les xifres són similars: tres de cada quatre gitanos pateix exclusió social, una xifra cinc vegades més alta que la de la resta de la població.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article