La mentoria social millora la salut mental i emocional de les persones migrades

Un estudi conclou que les aspiracions personals dels joves migrants sols milloren el triple si participen en projectes de mentoria


Els projectes de mentoria afavoreixen la inclusió social de les persones migrades i refugiades. L’estudi APPlying Mentoring, dut a terme per investigadors de cinc universitats de l’Estat espanyol, parla dels beneficis de la mentoria social per a diversos col·lectius de població migrada i refugiada. Aquesta recerca demostra que la salut mental i emocional d’aquestes persones millora. 

L’informe apunta com alguns indicadors de les trajectòries educatives dels adolescents migrants es deterioren durant el curs escolar. En aquest cas, la mentoria social, que implica que una persona voluntària els acompanya durant algunes hores a la setmana, els ajuda a no empitjorar de forma significativa. En concret, els adolescents que hi participen en projectes de mentoria, perceben que milloren el doble en l'aprenentatge de la llengua que aquells que no. Per tant, els autors de l’estudi destaquen que la mentoria és un bon complement en la lluita contra el fracàs escolar.

El col·lectiu que representa majors canvis són els joves migrants sols. En concret, milloren molt en salut mental, resiliència, autoestima i esperança en un futur millor en comparació a altres joves que no tenen aquest suport. La mentoria és un suport de gran ajuda perquè puguin afrontar una transició a la vida adulta en una situació més estable i les seves aspiracions personals milloren el triple. 

Segons apunten els autors, la mentoria també incideix de forma positiva en la inclusió de les persones adultes sol·licitants d’asil, afavorint el seu benestar socioemocional, complementant el suport formal i administratiu de les entitats d’acollida. Es crea un espai segur i còmode on aquestes persones se senten en confiança per aprendre la llengua. “M’ha ajudat molt a sentir-me com a part d’un grup i no com un invitat. Per a mi la mentoria era crear un espai d’identitat”, exposa Mahmoud Assy, mentorat del Programa Català de Refugi. 

La creixent necessitat d’oferir suport a la inclusió social de les persones migrades i refugiades, més enllà d’una ajuda assistencial i de serveis socials, ha promogut l’emergència de nous programes d’assistència informal, sobretot durant els cinc anys anteriors a la pandèmia. “Davant l’auge dels projectes de mentoria social, cal apostar per la qualitat i la recerca. Ens hem d’assegurar que l’impacte que promovem sigui positiu i significatiu”, explica la directora de la Coordinadora de Mentoria Social, Marta López. 

L’estudi, realitzat amb l’impuls de la Fundació “la Caixa” i amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, ha analitzat l’impacte de la mentoria en tres grups: l’adolescència d’origen migrant amb els projectes Rossinyol i enTàndem, el jovent migrant sol amb el projecte Referents, de Punt de Referència, i les persones adultes sol·licitants d’asil amb el projecte Programa Català de Refugi. En tots els casos es demostra que els mentors ofereixen un suport molt rellevant en els moments de transició que viuen les persones mentorades i que suposen un risc important per a la seva salut mental.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article