El risc de pobresa de les persones migrades és quatre vegades més gran que el de la població autòctona

La Taula del Tercer Sector alerta que la pandèmia endureix les condicions dels migrants amb situació administrativa irregular

La pandèmia de la Covid-19 ha endurit les condicions de les persones migrades amb una situació administrativa irregular. En concret, el risc de pobresa dels migrants és quatre vegades més gran que els de la població autòctona, i tenen més possibilitats d’estar a l’atur o exercir una feina precària. 

Així ho ha posat de manifest la Taula del Tercer Sector, que aquest dimarts ha presentat el dossier ‘Fronteres de paper: la irregularitat administrativa i la invisibilització de les persones’, elaborat per Càritas, que mostra com aquest fet també els limita l'accés a drets tan bàsics com l'habitatge, el treball, la formació o la participació. A Catalunya, hi ha més d'un milió de persones migrades, de les quals s'estima que unes 100.000 afronten una situació d'irregularitat sobrevinguda. A més, el seu risc de pobresa és quatre vegades més gran que el dels ciutadans espanyols i tenen més possibilitat d'estar a l'atur o exercir una feina precària.

Durant la presentació de l'informe, la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, ha lamentat que les persones migrades hagin de passar per un “periple deshumanitzador” a l'hora d'establir-se en un nou país. “Persones que volen que aquesta sigui també casa seva, però que són sotmeses a múltiples requisits que les condemnen a no poder ser ciutadans de ple dret”, ha explicat.

En aquest sentit, Alsina ha insistit que iniciar un procés d'aquest tipus no és “gens fàcil” i que aquelles persones que ho fan es troben múltiples entrebancs. D'aquesta mateixa forma s'ha pronunciat la coordinadora del grup de treball d'Anàlisi Social de Càritas Catalunya, Míriam Feu, qui ha acusat l'estat espanyol de reconèixer drets “en la teoria”, però no permet exercir-los “a la pràctica”. “És una cursa d'obstacles llarga i desgastant”, ha assenyalat.

El dossier sosté que a Catalunya viuen més d'1.150.000 persones migrades, de les quals unes 100.000 es troben en situació irregular. Es tracta d'una estimació aproximada de les entitats socials, ja que no hi ha estadístiques específiques. El document alerta que la pandèmia ha agreujat les condicions de vida d'aquestes persones, que encara són més “invisibles i vulnerables” que abans.

Així, han hagut d'afrontar la crisi de la Covid-19 sense “gaires recursos de suport”, ja que en molts casos no poden accedir a prestacions d'emergència social com la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital. A més, moltes persones que estan en procés de regularització han perdut la feina i, sense treball —requisit indispensable per continuar avançant en el procés d'arrelament social—, es veuen abocades a una “irregularitat sobrevinguda” que les deixa encara més desprotegides i sense perspectiva de millora si no s'apliquen canvis en les polítiques migratòries d'acollida i inclusió.

Entre els principals obstacles que es troben per no disposar d'una situació administrativa regular hi ha la impossibilitat d'aconseguir un habitatge digne. Un altre escull són els tràmits de regularització, que es compliquen si els sol·licitants no disposen d'arrelament social o protecció internacional o asil. Un fet que s'assembla a la situació en què es troben els infants i joves estrangers sense referents i tutelats per l'Administració, que, un cop assoleixen la majoria d'edat, es troben amb grans dificultats per obtenir una autorització de treball.

Un altre dificultat és la d’escolaritzar els fills i homologar els estudis ja acabats al país d'origen. Aquestes mateixes persones migrades es troben també amb problemes a l'hora d'accedit al mercat de treball, patint una discriminació “estructural” a causa de la seva situació irregular. Altres  barreres que es troben són l'empadronament, les limitacions per ser ateses als serveis socials o les dificultats per obrir un compte corrent. A més, tenen limitats els drets polítics, ja que la residència no està legalitzada i els falta la nacionalitat.

Persones més vulnerables

L'estudi també recull que la vulnerabilitat de les persones migrades és superior a la d'aquells ciutadans amb nacionalitat espanyola. Segons dades de l'Idescat, en els darrers cinc anys, la població estrangera ha tingut una taxa d'atur a Catalunya de més del doble que la de nacionalitat espanyola. La taxa de risc de pobresa en el treball arriba fins a pràcticament el 40% i segueixen sent les que tenen pitjors condicions socioeconòmiques: treballen en els sectors més precaritzats, el que implica ingressos molt baixos i inestabilitat vital.

L'exclusió social de les persones de nacionalitat extracomunitària triplica les d'origen espanyol. Segons l'estudi, les persones migrades mostren més dificultats per assolir nivells de benestar similars als de la resta de ciutadania en camps com l'habitatge, la salut, l'educació o la política.

Propostes estatals, autonòmiques i locals

El dossier elaborat per Càritas acaba oferint diverses possibilitats —estatals, autonòmiques i locals— per garantir una protecció “real” de les persones migrades. Per exemple en l'àmbit estatal, proposen agilitzar el sistema de concessió de cites prèvies per a tots els tràmits necessaris, garantir vies segures per les persones migrades, facilitar el seu accés al mercat laboral amb plenes garanties o concedir l'autorització de treball als joves migrants sense referents familiars extutelats que arriben a la majoria d'edat. També subratlla la necessitat de garantir la plena inclusió del sector de treball domèstic al règim general de protecció social de la Seguretat Social.

Pel que fa a les propostes autonòmiques, el document assenyala que cal garantir l'atenció als serveis socials de les persones migrades, especialment la d'aquelles que tenen una situació administrativa irregular i el seu accés a prestacions socials bàsiques; assegurar una millor protecció dels menors estrangers sense referents a Catalunya, i seguir treballant per facilitar l'accés al mercat laboral de les persones migrades amb plenes garanties, reforçant de la dotació de les ajudes públiques.

Finalment, les propostes locals impliquen garantir l'empadronament de totes les persones que viuen en un municipi, independentment que puguin acreditar títol de propietat o contracte de lloguer, i facilitar des de l'àmbit local, la tramitació dels informes d'estrangeria.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article