Persones amb mobilitat reduïda demanden a l’Institut Metropolità del Taxi per no comptar amb el 5% dels vehicles adaptats

Redacció
ACN

Un grup de persones amb mobilitat reduïda ha interposat una demanda contra l’Institut Metropolità del Taxi per incomplir la norma del 30 de desembre del 2017 que estableix que almenys el 5% dels taxis que operen a l'àrea metropolitana de Barcelona han de ser adaptats.

El Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha admès a tràmit la  demanda ja que, segons els demandants, un grup de 15 persones representats pel Col·lectiu Ronda, actualment menys d'un 1% de la flota està adaptada als passatgers amb mobilitat reduïda. D'altra banda, expliquen que ja van presentar una reclamació al juny del 2019 davant l'IMET per exigir el compliment de la normativa vigent i denuncien que no van obtenir resposta. En altres ciutats com Granada, Múrcia o Madrid, el llindar el 5% se supera “folgadament”, segons el Col·lectiu Ronda.

Els demandants sostenen que transcorreguts 13 anys des que es va aprovar el reial decret 1544/2007, que deixava deu anys perquè les flotes de les ciutats tinguessin un 5% dels vehicles adaptats, a la capital catalana no arriben ni a l'1%. Segons el text, els taxis havien de garantir “les condicions bàsiques d'accessibilitat i la no discriminació per a l'accés i utilització per a persones amb discapacitat”. Per aquest motiu, al 2019, dos anys després del termini màxim, van adreçar una reclamació a l'IMET sense obtenir resposta i ha estat ara quan s'han decantat per la via judicial com a “darrera opció”.

El grup que ha presentat la demanda assegura que el taxi “no és un luxe ni un caprici sinó una necessitat vital” per desplaçar-se per la ciutat i adverteixen que la pandèmia “encara ha agreujat molt més aquesta situació de manca d'autonomia per la necessitat de reduir al màxim el contacte personal i les restriccions generals a la mobilitat”.

Els advocats del Col·lectiu Ronda afirmen que aquest fet no només vulnera el reial decret sinó també l'article 14 de la Constitució, que estableix la prohibició absoluta de qualsevol forma de discriminació per condició física, i de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió del 2013, que recull l'“obligació de les administracions a garantir l'accés universal al transport”, entre d'altres.

“Durant anys hem hagut d’adaptar la nostra vida a la disponibilitat de taxis, penjats del telèfon durant hores per mirar de poder fer la reserva, sovint de forma infructuosa i obligats a renunciar a allò que la resta de persones poden fer simplement pel fet que nosaltres no tenim com arribar. Però ja hem dit prou. No demanem bona voluntat de ningú. Exigim que es compleixi la llei”, remarca el col·lectiu de demandants.

Des del Sindicat del Taxi de Catalunya han alegat que el servei de taxi ha de ser d’accés universal i recorden que la “pilota està a la teulada de l’Institut Metropolità del Taxi”, ja que les adaptacions dels taxis tenen un cost molt elevat, aproximadament uns 15.000 euros.