Simbiòtic, el festival que aposta per la plena accessibilitat del teatre

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Arriba la cinquena edició del Simbiòtic, el festival d’arts escèniques que aposta per l’accessibilitat en els teatres amb l’objectiu d’apropar i fer la programació teatral apta per al públic amb diverses capacitats.

Enguany, el festival canvia de format i d’escenari, creixent: la programació s’allarga, amb un circuit de tres espectacles que es realitzaran entre els mesos d’abril i maig —en edicions anteriors el festival es desenvolupava en un cap de setmana—, i també augmenten les sales que donen suport al festival, amb la col·laboració del Teatre Tantarantana, La Villarroel i el Teatre Nacional de Catalunya. Aquest canvi, explica Aina Pociello, codirectora del festival, està en línia amb el que pretenen des de We Act, l’associació que promou el festival i que vol “oferir un canvi real a l’escena perquè sigui més accessible i diversa”, destaca Pociello.

I com s’aconsegueix aquesta accessibilitat? Per començar, les obres comptaran amb visita tàctil prèvia, audiodescripció en directe, interpretació en Llengua de signes catalana, subtitulació, bucle magnètic, so amplificat, lectura fàcil i guia d’història visual. I com a novetat, el festival ha optat per les maquetes 3D de les escenografies, una iniciativa que compta amb el suport de BIT Habitat i la Xarxa d'Ateneus de Fabricació. Tots els espectacles comptaran amb una maqueta 3D dels escenaris per complementar les visites tàctils prèvies, la qual cosa permet apropar l’experiència teatral al públic amb discapacitat visual o baixa visió i tenir accés a l'escenari i al decorat abans de les funcions. “L'objectiu és oferir detalls addicionals a través de l'exploració de l'espai, manipular l'atrezzo, el vestuari i conèixer als personatges”, apunten des del festival.

Aquesta adaptació dels espectacles, ha estat possible gràcies a un treball de creació previ entre les companyies i l’equip d’accessibilitat de Simbiòtic, assessorats per professionals del col·lectiu sord i cec.

“Hem de fomentar que la cultura permeti la participació de tothom per crear nous imaginaris, perquè l’accés a les arts escèniques sigui per a tothom”, explica Ana Candela Campello, l’altra codirectora del festival. “Sembla que ningú ha convidat a les persones amb diversitat funcional a que vagin al teatre”, denuncia.

D’altra banda, els espectacles compten amb la participació de creadores, tècnics i intèrprets amb diversitat funcional, i les temàtiques que tracten també es centren en algunes de les situacions vitals per les quals han de passar les persones amb discapacitat. És el cas de l’obra ‘Mare de sucre’, de la directora Clàudia Cedó, que narra la història d’una noia amb discapacitat intel·lectual que vol ser mare però es sent incompresa per la seva família i la seva comunitat. L’obra es podrà veure els divendres 14, 21 i 28 de maig, al Teatre Nacional de Catalunya. Com a novetat, aquest espectacle comptarà amb una sessió “relaxada”. Amb la col·laboració d'Apropa Cultura, durant aquesta sessió es crearà un ambient relaxat i acollidor amb regles més tolerants pel que fa al moviment i al soroll del públic. Serà dirigida a persones amb discapacitat intel·lectual, amb afeccions de l'espectre autista (TEA), amb dèficit d'atenció o persones grans amb demència precoç.

Els altres dos espectacles que proposa el festival són ‘La meva violència’, el 23 d’abril al Teatre Tantarantana, de la companyia Produït per H.I.I.I.T i dirigit per Llàtzer Garcia. L’obra se centra en la vida d’unes persones violentades pel seu entorn, que no saben com gestionar la ira. I el 30 d’abril i 7 de maig, la companyia Sixto Paz interpretarà adaptat l’espectacle dirigit per Pau Carrió, ‘Classe’, a La Villarroel; es tracta d’una reunió explosiva entre una mare, un pare i un mestre, quan parlen del futur d'un alumne.

Formacions per a professionals

A banda, el festival ofereix també tres sessions formatives destinades a professionals. Les jornades seran gratuïtes i en format online, i es tractaran temes com el capacitisme dins dels contextos culturals, la comunicació inclusiva o una sessió amb intèrprets, i professionals de la direcció i creació que aproparan les arts escèniques inclusives.