Les contradiccions d'una societat que empresona

Dimarts 15, i continuant amb la programació de "Girona Intercultural 2010", la Fundació Ser.Gi, va organitzar una taula rodona sota el nom "La presó, entre el tancament i el règim obert: de camí cap a la reinserció social". La taula va ser moderada per Andrea Ordóñez, llicenciada en Dret i especialista en Dret Processal, i els participants van ser Brígida Cristina Maestres, investigadora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, Susana Gràcia, educadora social a la Secció Oberta del Centre Penitenciari de Girona, Roberto del Águila, que es troba en règim de tercer grau a la secció oberta del Centre Penitenciari de Girona i Albert Batlle, secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

La taula rodona va abordar un dels àmbits més complexes de la societat actual, la presó. Prop d'una trentena de persones van presenciar un debat heterogeni que, des de diverses posicions, va mostrar la necessitat de canviar la presó i les visions de la societat.

Brígida Cristina Maestres, va reclamar l'obertura de les presons com a la única via per a canviar la visió de la societat i poder assegurar una reincorporació social amb èxit. Per la seva banda, Susana Gràcia, va assegurar que és contradictori voler reinserir a un pres des de les mesures d'internament. Roberto del Águila, va donar el testimoni de la dificultat que suposa no caure en la reinserció.

"Les presons són les grans catedrals del fracàs social”

Aquestes van ser les paraules més contundents d'Albert Batlle, que tenint en compte el càrrec que ocupa, va dur a terme una controvertida aportació. Va lamentar l'enduriment del codi penal, que acumula vint-i-cinc canvis des de l'any 95. Batlle va assegurar que tot i les visions que es tenen de la presó, un deu per cent dels presos ho és per delictes greus, mentre que la resta és per delictes a la propietat o a la salut pública. Batlle també va trencar el tòpic que els immigrants tenen index més altres de delinqüència, va assegurar que el 40% de presos actuals són d'origen immigrant i que delinqueixen per trobar-se en situació d'exclusió social. De fet, Batlle va proporcionar les dades que asseguren que els immigrants que poden obtenir els papers, tenen menys index de criminalitat que els autòctons.

Les dades més rellevants que Batlle va donar respecte Catalunya, són referides a la taxa d'internament. L'any 1978, hi havia 35 interns per cada 100.000 habitants, actualment, hi ha 140 interns per cada 100.000 habitants. Aquestes dades són unes de les més elevades d'Europa. Fet contradictori ja què les taxes de criminalitat a Catalunya són inferiors a les europees.

Batlle va assegurar que si s'invertís el que costa un pres al dia, 100 euros, en polítiques socials que milloressin l'entorn de barris degradats, la delinqüència disminuiria.