[DADES] Les evidències emocionals, laborals i socials del malestar juvenil

Quasi la meitat dels adolescents i joves atesos a les consultes de salut mental han tingut un trastorn ansiós durant la pandèmia


Els efectes de la pandèmia, després de més d’un any de l’inici del confinament, continuen sacsejant la societat. La població jove ha registrat les taxes més baixes de mortalitat i, per aquest motiu, no han estat una prioritat en la gestió de l’emergència sanitària. Amb tot, la incertesa provocada per la Covid-19, i les mesures restrictives imposades per fer-hi front els estan passat factura a nivell emocional, laboral i social. Hi ha dades objectives per al malestar.

La situació laboral de les persones joves sempre ha estat delicada però la pandèmia ha apretat l’accelerador cap a la precarietat. Segons dades de l’Observatori Català de la Joventut, els joves ja tenien, en un 41,5% un tipus d’ocupació inestable abans de la pandèmia.

La inestabilitat es presenta en forma de treballs temporals i inestables, atur i sous precaris. Pel que fa als sous, les persones de menys de 25 anys guanyen la meitat de salari que les persones que tenen entre 35 i 44 anys. En aquesta mateixa línia, el salari dels menors de 25 anys ha baixat en els últims deu anys. Concretament, l’any 2008 aquest grup d’edat cobrava una mitjana de 13.371.85 euros i al 2018 ha baixat fins a 13.020,99 euros. Les persones d’entre 35 i 44 anys cobren 26.803,12 euros, just el doble.

S’enfila la taxa d’atur

L’atur ha afectat més als qui ja estaven ja en pitjor situació laboral abans de la pandèmia, és a dir, els joves. Entre el grup de persones de 16 a 19 anys la taxa d’atur ha augmentat 16 punts, passant del 44% al 60%. Entre les persones que tenen de 20 a 24 anys ha passat del 28% al 37%. 

Davant d’aquesta realitat, algunes administracions públiques han començat a implementat mesures per pal·liar la situació. Enguany, l’Ajuntament de Barcelona atendrà 15.000 joves amb un Pla de Foment de l’Ocupació Juvenil de 12 milions d’euros. Aquests factos dibuixen una vida laboral inestable en les persones jvoes i aqust fet, segons mostra un estudi recent de la Universitat Pompeu Fabra, està relacionat amb una pitjor salut mental futura d’aquests joves.

“És un enfocament nou que avalua com les transicions entre tipus de contracte, situacions d'ocupació/desocupació i períodes sense cobertura de la seguretat social, poden afectar l'evolució de la salut mental en la població treballadora més jove que s'incorpora al mercat laboral”, explica Mònica Ubalde-López, coordinadora del treball i actualment investigadora a l'Institut de Salut Global de Barcelona.

Situació laboral en relació amb el nivell de formació i la situació socioeconòmica prèvia | Laia Farré Corbella

El 44% dels joves atesos han tingut un trastorn ansiós

La incertesa sobre el desenvolupament de la pandèmia, el fet d’estar pendent de les mesures restrictives i el truncament de les rutines i hàbits diaris són exemples dels múltiples aspectes que poden abocar a situacions de malestar emocional al col·lectiu de persones joves. “Durant el confinament, els joves s’han sentit atrapats a casa quan és una etapa en la qual l’última cosa que vols és precisament això. Necessiten sortir i reafirmar-se a través dels seus amics. Tot això els ha causat profund malestar”, assegura la sociòloga Liliana Arroyo.

Abans de la pandèmia, l’OMS i nombroses institucions nacionals i internacionals va alertar que tots els indicadors apuntaven a un augment de problemàtiques de salut mentals entre el col·lectiu jove. A Catalunya, la primera causa de mort entre les persones joves era el suïcidi, ara, la taxa de risc de suïcidi entre els menors d’edat ha augmentat un 27,1%, segons un informe de l’Institut d’Investigació Gesop.

L’informe destaca que els joves que han estat atesos en les consultes de psicologia i psiquiatria han presentat diferents tipus de trastorn de la salut mental. Concretament, un 43,7 dels joves ha tingut trastorn ansiós. Un 35,5% han presentat trastorn depressiu i un 5,1% trastorn de conducta. El 15,7% restant corresponen a algun tipus d’estrés posttraumàtic, de relacions efectives de parella, de relacions emocionals, alimenticis o d’estrès laboral. A més, les dades evidencien que les dones en surten més perjudicades: Un 22% de les joves ha tingut algun tipus de trastorn, mentre que només le 9% dels nois han presentat aquests símptomes.

Tipus de trastorns per grups d’edat i sexe | Cristina Allué

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article