Claus i arguments científics per convèncer les persones escèptiques de la vacunació contra la Covid-19

El 6,5% de la societat espanyola no està disposada a vacunar-se quan li arribi el torn

Les darreres informacions sobre algunes vacunes contra la Covid-19 i les decisions adoptades per alguns estats i autoritats per limitar-ne la inoculació a certs grups d'edat han derivat en una desconfiança d'aquestes teràpies, cosa que ha reduït notablement el ritme de vacunació.

Segons l'últim baròmetre del CIS, entorn el 6,5% de la societat espanyola no està disposada a vacunar-se quan li arribi el torn i el 5% encara té dubtes sobre aquestes teràpies o no ha decidit si ho farà, un percentatge que s'ha anat incrementant aquests dies a causa de les darreres notícies.

De fet, després de les informacions publicades per l'Agència Europea del Medicament pel que fa a la vinculació infreqüent d'una vacuna contra la Covid-19 amb una possible trombosi, s'ha multiplicat el nombre de persones que no han acudit a la cita per vacunar-se o que directament han rebutjat la vacuna de manera explícita motivades pels dubtes plantejats i els possibles riscos que té. Per exemple, en el cas de la Comunitat de Madrid, les dades detallen que el rebuig de la vacuna ha passat del 3%, al final del mes de març, a més del 60% a causa de les darreres informacions i decisions sobre els grups d'edat a mitjan abril.

“La gestió de la informació i la presa de decisions sense criteris científics i estadístics han estat fatals per a la confiança en les vacunes. La prudència és un aspecte fonamental i cal investigar cada cas i estar alerta, però cal ser conscient que tots els fàrmacs tenen efectes secundaris i que aquestes vacunes no són diferents dels milers de fàrmacs que ens hem posat abans i que ens posem cada dia”, detalla Salvador Macip i Maresma, metge i professor dels Estudis de Ciències de la Salut a la UOC, director investigador del Mechanisms of Cancer and Ageing Lab de la Universitat de Leicester i divulgador científic que considera que actualment hi ha hagut una sobredimensió i s'ha exagerat el problema.

Arguments de les persones contràries a la vacunació

Aquests arguments que ofereixen les persones que no estan disposades a vacunar-se o que plantegen molts dubtes sobre aquest tipus de teràpies es basen principalment en la llibertat individual de cada ciutadà, en els efectes secundaris que en deriven o en la inseguretat. “És cert que la decisió de vacunar-se o no és un tema individual, però també és una decisió comunitària, ja que no vacunar-se afecta la societat i la gent del nostre entorn, de manera que hi ha una part de responsabilitat civil”, recalca Macip.

En aquest sentit, Manuel Armayones, expert en psicologia del comportament i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigador de l'eHealth Center de UOC, assenyala que la decisió personal de vacunar-se és un acte altruista en benefici propi, però també col·lectiu. “En vacunar-nos contribuïm a ser part d'una societat segura que té cura del benestar de tots, de les persones més fràgils i amb més riscos, com la gent gran, o de persones que per qualsevol motiu mèdic no es poden vacunar”, subratlla Armayones.

De fet, en contextualitzar la informació, es demostra que en col·lectius tan vulnerables com la gent gran, més propensos a tenir problemes de salut i complicacions, les defuncions en residències han passat de ser més de 700 setmanals al gener i febrer a només dos al març, segons els registres de l'IMSERSO, una caiguda atribuïble a la vacunació massiva en aquests centres sociosanitaris durant els primers mesos de l'any.

D'altra banda, un altre dels dubtes en què es fonamenten les persones contràries a la vacunes per rebutjar-les es basa en la rapidesa amb què s'han desenvolupat, sense tenir en compte aspectes com la ingent inversió econòmica i professional que s'ha fet el darrer any.

“A Europa s'administren vacunes molt innovadores, però això no vol dir que siguin noves o que s'hagin inventat fa un any. Les vacunes d'ARN es van proposar fa vint anys o trenta i des de llavors s'ha investigat en el seu desenvolupament. És més, ja es feien assajos clínics abans de la pandèmia, però com que hi havia una pandèmia i una forta inversió, s'han accelerat els resultats”, explica Macip.

Increment de la motivació

Un altre dels aspectes fonamentals per aconseguir una acceptació social i una vacunació contra la Covid-19 massiva és el comportament humà. És a dir, cal aconseguir crear un entorn que afavoreixi la consecució d'aquest objectiu, per a la qual cosa s'han de complir tres factors fonamentals, com ara que les persones tinguin la capacitat de vacunar-se, que estiguin motivades per fer-ho i que rebem el “senyal” per fer-ho.

“La capacitat per vacunar la tenim, tant perquè tots disposarem gratuïtament de dosis de vacuna com, col·lectivament, perquè comptem amb professionals entrenats i un sistema sanitari que ens oferirà un lloc i moment per fer-ho. D'altra banda, el senyal, que seria el tercer component perquè portem a terme la vacunació, ens arribarà a cadascun per mitjà d'una trucada o missatge, i en cas que no sigui així, a cada autonomia hi ha vies per saber quan se'ns vacunarà”, recalca Armayones.

Així mateix, aquest expert de la UOC coincideix amb altres investigadors internacionals en el fet que el principal repte per vacunar serà en aconseguir que el nivell de motivació sigui alt, i més en aquests moments en què aquesta motivació “és mal·leable segons les notícies i les informacions que van apareixent en mitjans i sobretot en xarxes socials”, remarca Armayones, que afegeix que els missatges per ser efectius, a més de ser comprensibles fàcilment, s'han d'adequar a cada col·lectiu o grup social, escoltant els dubtes que tenen i oferint respostes clares. Una altra estratègia per augmentar la motivació és incloure com a models per seguir referents o persones influents que puguin convèncer amb l'exemple les persones que encara puguin dubtar.

D'aquesta manera, l'ús de la informació s'ha de fer d'una manera ponderada i equilibrada perquè la gent comprengui, gràcies a dades contrastades, els grans beneficis de les vacunes contra la Covid-19, davant els riscos de la inacció. “Per desgràcia sempre hi ha un percentatge de gent poc inclinat que negarà aquests arguments, però si aconseguim oferir de la manera més gràfica i visual possible dades validades científicament i s'estableixen canals de comunicació fiable, per mitjà de diferents plataformes i xarxes socials que resolguin tots els dubtes, aquest percentatge serà mínim i no hi haurà cap problema. Però si aquest percentatge augmenta, pot comportar un risc social molt més greu”, incideix Macip.

Claus per combatre els dubtes

En aquest sentit, les millors eines per persuadir i convèncer les persones que dubten dels beneficis de vacunar-se i recelen dels possibles riscos, es basen en aspectes com la transparència de la informació, un enfocament positiu de la situació actual derivada de la vacunació o dels beneficis que s'obtindran socialment gràcies a la immunitat adquirida.

“Hem de valorar els aspectes positius de la vacunació enfront de l'efecte tan negatiu de no vacunar-se, bàsicament en l'augment de morts i la impossibilitat de recuperar-nos econòmicament i socialment, ja que la vacunació contribueix a formar part de la solució. De fet, la vacunació no solament ofereix un benefici propi, sinó que també contribueix a ajudar el conjunt de la societat”, incideix Armayones, el qual convida a pensar en una situació que per més que és evident no hem d'oblidar: què passaria si els científics no haguessin desenvolupat vacunes per posar fi a la pandèmia? Quant de temps més hauria resistit la societat sense un col·lapse global molt més dur que el que ja vivim especialment en alguns sectors?

De la mateixa manera, s'ha de posar l'accent en la informació veraç i contrastada, fàcilment comprensible per al públic en general que expliqui les dades en el seu context, no destacant únicament els esdeveniments puntuals, com els trombes derivats d'algunes teràpies, poc freqüents, sinó també dades tan reals com ara el percentatge de persones que les pateixen en comparació dels efectes adversos de medicaments molt més comuns o el nombre de persones a les quals la vacuna salva de morir per SARS-CoV-2.

“En l'àmbit de la salut pública, hem d'explicar a les persones els beneficis socials que com a col·lectiu anirem tenint a causa de l'augment de la vacunació i de la immunitat de ramat, com ara la dràstica reducció de les defuncions a les residències de gent gran des del començament de la vacunació o el fet que augmentar els percentatges d'immunització poblacional ens permetrà recuperar de mica en mica, i en forma de metes, activitats relacionades amb la feina, la cultura i el lleure que trobem a faltar tant. D'aquesta manera, generant esperança en la població, subratllant el gran esforç col·lectiu en la vacunació, la majoria del conjunt social assumeix aquest esforç en la consecució d'un objectiu comú”, recalca l'investigador de l'eHealth Center de la UOC.

Així, aquest binomi transparència i vacunació massiva permetrà demostrar que les vacunes funcionen i aconseguir que la gran majoria de persones pugui comprovar de manera palpable com d'important és la vacunació. “I una vegada que tenim la informació, serà molt més útil l'exemple de l'efecte real de les respostes de la vacuna en la societat perquè la gent pugui observar el que passa i com es va millorant la situació. Així, a poc a poc anirem dotant de confiança més gent i es reduirà el nombre de persones escèptiques”, conclou Macip.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article