Una de cada quatre famílies ateses per Càritas Barcelona tenen tots els seus membres sense feina

El 75% de les persones ateses que treballen han d’assumir més riscos d’exposició a la malaltia, ja que duen a terme feines que requereixen més presencialitat


La precarietat laboral és una constant de les persones ateses per Càritas Barcelona. Així ho ha posat de manifest l’organització, amb motiu del 1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors. L’informe Tercera Onada de l’impacte de la crisi de la Covid-19 en les llars ateses per l’entitat, i que s’ha elaborat a partir de més de 600 enquestes realitzades a persones, apunta que sis de cada deu persones acompanyades per l’entitat no tenen una feina digna, sigui perquè no en troben (43,8%), o perquè es veuen abocades a treballar en el mercat  informal (20%). Així mateix, el 25% de les famílies ateses per Càritas Barcelona tenen tots  els seus membres sense feina.

Segons adverteix Càritas, la pandèmia ha generat noves formes de precarietat laboral, segons indiquen els resultats de l’informe. Així, les persones han d’assumir més riscos d’exposició davant de la malaltia (el 75% de les persones s’han vist abocades a assumir riscos per raons de feina) o tenir conseqüències negatives en el cas de fer una quarantena. En aquest sentit, l’organització destaca que el 70% de les persones enquestades no es pot permetre fer un confinament, ja que perdria la feina o es quedaria sense ingressos. La majoria d’aquestes persones tenen feines precàries que majoritàriament estan relacionades amb el servei domèstic, la cura i l’acompanyament a menors, majors i dependents, o la venda ambulant, entre d’altres. 

I com afecta el fer de no tenir feina, o tenir-ne tant precària? Suposa que una de cada quatre llars amb infants no pugui pagar la despesa escolar ordinària, que un 35% no pugui accedir a la medicació que necessita, o que un 48,5% famílies no puguin portar una alimentació adequada. Així mateix, aquesta situació provoca que el 49,8% de les famílies es trobi en apagada digital. No disposar d’un dispositiu electrònic, de connexió a internet o dels coneixements suficients per dur a terme gestions telemàtiques ha provocat que el 41% de les persones ateses per Càritas hagi perdut alguna oportunitat formativa, i que un 30% hagi perdut alguna oportunitat laboral. 

“Tot i que les xifres d’ocupació laboral de les persones que atenem des de Càritas s’aproxima a la situació d’abans de la pandèmia, no és una situació òptima. Fa un any ja alertàvem d’un mercat laboral inestable, generador d’exclusió social. No podem deixar-nos endur pel miratge de la suposada recuperació”, afirma Dessirée Garcia, responsable del programa de formació i inserció laboral de Càritas Diocesana de Barcelona. 

Així mateix, Garcia ha constatat que les feines considerades essencials, exercides majoritàriament en condicions precàries, no s'han vist reconegudes durant aquesta crisi, i que cal reivindicar el paper de les persones que tenen cura de persones o d’aquells que garanteixen que un espai estigui desinfectat. “Les mesures de protecció social dissenyades per pal·liar els efectes de la crisi no ha arribat a les persones que més ho necessiten, com tampoc ha passat amb el subsidi temporal previst per a les treballadores de la llar o l'ingrés mínim vital”, ha indicat. 

Per fer front a les dades, Càritas reclama impulsar noves polítiques actives d’ocupació a Catalunya, i que el govern de l’Estat i el de la Generalitat aprofitin els fons que la Unió Europea destina a les polítiques actives d’ocupació. Així mateix demanen que les entitats del Tercer Sector tinguin un paper destacat en la recerca i la realització de noves polítiques actives. Finalment, des de l’entitat demana que l’administració impulsi projectes enfocats a reduir la bretxa digital, un mur infranquejable per moltes persones en situació de vulnerabilitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article