Les embarassades amb ansietat i depressió augmenten durant la pandèmia a causa de la falta de suport social

Dues de cada deu dones presenten problemes de salut mental des que decideixen ser mares, en l’embaràs i el postpart


Les consultes i arribades a urgències de dones embarassades amb símptomes d'ansietat i depressió han augmentat durant la pandèmia, sobretot per un suport social menor a causa de confinaments i restriccions. Ho destaca la cap de la secció de Psiquiatria de Vall d'Hebron, la doctora Gemma Parramon Puig,  amb motiu del Dia de la Salut Mental Materna, que s’ha celebrat aquest dimecres amb l'objectiu de trencar tabús i donar visibilitat a uns problemes que poden patir totes les dones.

Es calcula que dues de cada deu dones presenten problemes de salut mental des que decideixen ser mares, durant l'embaràs i/o el primer any de vida del nadó; una xifra que “probablement és més alta”, adverteix la doctora Parramon Puig.

L'accés a la consulta o tractament; el coneixement del que és patològic o no; l'entorn i el temor als prejudicis socials i culturals podrien fer que la incidència de problemes i patologies mentals en les embarassades fos bastant més alta. Alguns estudis apunten que un 75% dels problemes de salut mental durant l'embaràs i el postpart no es diagnostiquen ni es tracten. La doctora Parramon Puig, assenyala que moltes dones no consulten quan tenen símptomes pel temor a ser vistes com a ‘males mares’.

“Sentir-te trista en algun moment és el més normal del món. Estem vius i per això tenim emocions. Però, per exemple, quan no pots gaudir de la criatura o prefereixes estar sola i aïllada, vol dir que les emocions han passat a ser símptomes que interfereixen en el dia a dia i això requereix un tractament, psicològic o farmacològic”, diu la coordinadora del programa de Salut Mental Perinatal.

Els especialistes indiquen que l'embaràs i el postpart són el moment vital en què una dona té més risc de patir una malaltia mental. Molts trastorns debuten en aquesta etapa i els que ja estan diagnosticats es poden descompensar, sobretot pels canvis hormonals. També hi ha factors genètics, psicològics i socials. Aquestes patologies, a més de causar molt de patiment en les dones, poden dificultar establir un bon vincle amb els fills, de manera que la seva salut també es pot veure afectada.

La falta de suport social i la soledat són factors de risc. “Durant l'embaràs, un factor de protecció és tenir un bon suport de l'entorn, amistats i familiars. En la pandèmia ens hem vist obligats a estar aïllats d'aquest suport. Les persones que tenen un bon suport tenen una millor salut mental i física”, afirma Parramon.

Més de la meitat de les embarassades van patir símptomes de depressió o ansietat durant els mesos de confinament, segons un estudi liderat per la doctora Maia Brik, especialista del Servei d'Obstetrícia i investigadora del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i que es va presentar el febrer. Durant els primers mesos de pandèmia un 38% de les embarassades tenia símptomes de depressió i un 59%, d'ansietat.

“Quan parlem de salut mental, pensem que depèn de la voluntat de la persona. Si algú pateix depressió, hi ha qui pensa que és perquè no s'esforça. Això és un gran error. Són símptomes que no es controlen amb voluntat. A mesura que tothom ho tingui clar, anirem trencant barreres. Però tot i així, continuem plens de prejudicis, fins i tot els professionals”, reflexiona la doctora Parramon Puig sobre la importància de visibilitzar la salut mental, les adversitats emocionals i les patologies.

El Programa de Salut Mental Perinatal de Vall d'Hebron acompanya tant la dona que té una patologia psiquiàtrica prèvia com si la malaltia debuta durant l'embaràs o després del part. L'objectiu és donar suport especialitzat i fer un seguiment estret de les mares que pateixen aquests tipus de trastorns mentals. Els professionals de Psiquiatria de Vall d'Hebron reben derivacions de pacients per part de les unitats d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) i dels Centres d'Atenció Primària (CAP), així com dels Centres de Salut Mental i del Centres d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) i del Servei d'Obstetrícia de l'hospital.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article