La Fundació Bofill alerta de l’“estancament” del sistema educatiu i reclama inversió i innovació

Redacció

La Fundació Jaume Bofill ha alertat que s'està produint un “estancament” del sistema educatiu i Catalunya es troba en un punt d'“inflexió”. Així consta a l'Estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2020, un informe que destaca que les millores aconseguides els darrers 15 anys en graduació d'ESO, taxa d'abandonament i escolarització de 0 a 3 “s'han estancat o estan revertint-se” en els darrers tres anys. 

Apunta tres topalls: la persistència de les desigualats, un finançament “a nivells de fa 10 anys” però amb més alumnes i una visió “rígida” de l'aprenentatge. La Bofill proposa una renda bàsica educativa, la gratuïtat de la bressol per als més vulnerables i l'abordatge real de la innovació, entre d'altres.

L'informe detalla que la taxa d'abandonament prematur portava anys de reducció sostinguda però a partir del 2018 s'ha estancat per sobre del 17% -17,4% el 2020, i la de joves de 18 a 24 que ni estudia ni treballa per sobre del 16%, 16,6% el 2019. Respecte a la Unió Europea, la taxa d'abandonament catalana és pràcticament el doble que la mitjana europea (10,3%), mentre que la de joves 'ni-ni' és més de tres vegades la de la UE (13,32%).

A més, s'han mantingut “força estables” les diferències entre alumnes rics i pobres en els darrers 15 anys i això es trasllada també en els resultats: l'any 2018 l'alumnat amb un estatus alt va obtenir 81 punts més en competència matemàtica i 76 més en competència científica que l'alumnat amb un estatus més baix, segons l'informe PISA.

En la mateixa línia, la participació en l'educació de 0 a 3 anys no ha crescut en els darrers cinc anys i es manté en el 40%, per darrere del 50% de comunitats com el País Basc o Madrid. A més, la presència d'alumnat estranger al primer cicle d'educació infantil (6,4%) és més de tres vegades inferior a la del conjunt d'infants de 0 a 2 anys (21,7%).

L'informe explica també que la participació de la població adulta a la formació al llarg de la vida es manté en el 10%, pràcticament igual que fa deu anys, per darrera del 10,5% de l'Estat i lluny del 34% de Suècia o el 25% de Dinamarca. Es manté també un dèficit en l'oferta de programes de noves oportunitats.

Lluitar contra la segregació i les desigualtats

La Bofill ha apuntat que per trencar el sostre és necessari actuar contra tres topalls clau: les desigualtats educatives, el dèficit de finançament en educació i la falta d'actualització de continguts educatius. En aquest sentit, l'anuari explica que l'estatus socioeconòmic de l'alumnat condiciona amb força els resultats educatius, que la xarxa escolar està encara segregada i existeix una bretxa digital, com revela que el 20% de l'alumnat vulnerable no es va connectar durant el confinament.

El director de l'anuari, Cèsar Coll, ha explicat que hi ha una “persistència” de les desigualtats educatives i que en els darrers anys, tot i que hi ha hagut progressos, han estat “mínims”. Ha afegit que aquestes desigualtats van més enllà de l'aula i que també es donen per exemple en l'accés a les extraescolars. I és que segons l'anuari els infants de classe alta hi dediquen de mitjana gairebé el doble d’hores a les activitats de lleure i extraescolars.

Pel que fa al finançament, l'anuari detalla que Catalunya inverteix un 3,6% del PIB, lluny del 4,2% del conjunt de l'Estat o del 4,6% de la UE. Això implica un “copagament” per part de les famílies, de 875 euros de mitjana per estudiant no universitari.

Sobre els continguts, la Fundació Bofill considera que el sistema educatiu català està encara organitzat a partir d'una “visió rígida” de l'aprenentatge, centrat només en l'escola i amb currículums “excessivament amplis i rígids”. L'organització apunta que més de la meitat dels centres de primària i secundària no participen en programes d'innovació educativa.

En aquest punt, Coll ha insistit en la necessitat d'impulsar ja polítiques educatives innovadores, que vagin des de la formació del professorat a la implantació real i generalitzada de les noves metodologies, passant per una autonomia real dels centres que els permetin adaptar les seves formes de fer a la realitat dels seus centres.

Mesures per millorar

La Fundació ha assegurat que cal una “política educativa de cirurgia fina, més focalitzada i basada en donar resposta a les principals necessitats del sistema i a les seves baules més febles”. En aquest sentit, ha reclamat una beca educativa bàsica per als més vulnerables que cobreixi la gratuïtat de les activitats i serveis complementaris, el cost del menjador i la participació en un mínim d'activitats extraescolars. També proposa places públiques i gratuïtes per a l'etapa 0-2, començant pels territoris vulnerables, i la creació de 25.000 noves places d'FP.

En segon lloc, ha demanat un sistema de “finançament fórmula” que ajusti els recursos que s'hi destinen a les necessitats socials i educatives dels alumnes. És a dir, que cada centre compti amb els recursos que necessita per poder implantar el seu projecte i aconseguir l'èxit escolar dels seus alumnes. En tercer lloc, ha reclamat una aposta pel rol dels ajuntaments com a actors de política educativa i prioritzant la inversió en l'oferta pública de places d'escola bressol, de formació professional, de lleure educatiu enriquit en aquells municipis i entorns més vulnerables.

En l'àmbit de la innovació, enumera la necessitat d'impulsar i donar suport a l'establiment i consolidació de xarxes integrades per escoles, instituts i universitats de formació del professorat; desplegar un pla de recerca educativa i promoure l'ús de les TIC.

La Bofill ha valorat que l'actual context de crisi ofereix algunes oportunitats que cal aprofitar per impulsar el canvis necessaris, com la davallada de la població escolar, l'avenç en TIC forçat per la pandèmia, la crisi de l'ocupació i la reducció d'incentius a abandonar els estudis i l'arribada de fons europeus per a la reactivació.

Coll ha insistit que els països que estan obtenint millores destacades en educació fa molts anys que van iniciar els canvis. Per això, ha dit al futur conseller d'Educació que és “urgent” abordar totes aquestes problemàtiques. “Si continuem estancats, la nostra resiliència pot tenir un límit. Correm el risc de perdre el temps”, ha declarat. Per a Coll, la pandèmia no ha fet més que posar encara més de relleu totes les febleses del sistema.