Es disparen un 47% les urgències de salut mental en adolescents a l’Hospital Sant Joan de Déu

El centre constata un augment de trastorns alimentaris i intents autolesius a causa de les restriccions de la Covid-19

A l'Hospital Sant Joan de Déu han crescut un 47% les urgències de salut mental en adolescents durant el primer trimestre d'enguany en comparació al mateix període del 2020. Els especialistes ho atribueixen a l'impacte que les restriccions de la Covid-19 han tingut en els joves, els quals s'han sotmès a diversos factors d'estrés durant l'últim any.

Això, afegit a què ha disminuit l'accés a “pilars bàsics” que regulen la conducta —com l'escola i les relacions socials—, ha fet debutar nombrosos trastorns mentals, segons ha destacat la cap de l'Àrea de Salut Mental de Sant Joan de Déu, Montse Dolz. Els trastorns alimentaris i els intents autolesius han estat les urgències que més han crescut. Per frenar l'augment, els experts reclamen reforçar la prevenció.

L'equip mèdic de Sant Joan de Déu ha fet publiques les dades aquest dijous coincidint amb la presentació del 12è informe FAROS, la plataforma des de la qual el centre promociona la salut i el benestar infantil. En aquesta ocasió, l'anàlisi es centra en la salut mental dels adolescents i assenyala els elements bàsics per a què les famílies comprenguin els joves i puguin detectar possibles trastorns.

L'informe ha anat acompanyat d'un estudi intern que analitza com el confinament i el desconfinament han impactat en els adolescents. En global, l'hospital ha constatat un augment de les visites a urgències per salut mental d'un 47%, amb una mitjana d'edat de 15 anys. Els expecialistes matisen que part d'aquest augment correspon a infants que han deixat d'anar al seu CAP per accedir directament a l'hospital. Així i tot, a grans trets identifiquen un creixement general de les consultes, i asseguren que és extrapolable a tot Catalunya.

En el cas dels trastorns de conducta alimentària, el centre ha vist com les consultes han crescut un 25% en el període de desembre 2020 a febrer 2021 en comparació al mateix trimestre de l'any anterior. Pel que fa a les derivacions de casos urgents, aquestes s'han duplicat.

Una de les hipòtesis dels especialistes és que el confinament va fer augmentar la preocupació per tenir una vida saludable, alhora que els joves van tenir més accés a les xarxes socials, amb la conseqüent influència negativa sobre els ideals de bellesa i un major risc de recaiguda en pacients vulnerables. Entre els pacients atesos per aquests trastorns, nou de cada deu són noies.

Pel que fa als casos de comportaments autolesius, a Sant Joan de Déu han passat d'atendre 101 joves ara fa un any a rebre 206 visites durant el primer trimestre d'aquest 2021. Els experts apunten que majoritàriament són lesions de carácter lleu, i atribueixen el creixement a les dificultats per canalitzar certes emocions provocades pel confinament i desconfinament. Avisen que són conductes amb un risc de contagi molt elevat i ho assenyalen com a repte a abordar des de la comunitat educativa.

Detectar senyals d’alerta 

Tant en els casos de trastorn alimentari com en les conductes autolesives, els especialistes han remarcat aquest dijous la importància de detectar senyals d'alerta en els joves abans que es desenvolupi la malaltia. En la mateixa línia, els experts han assenyalat l'ús excessiu de les noves tecnologies com a possible detonant dels canvis conductuals i futures malalties vinculades a la salut mental. En aquest sentit, han fet una crida a les famílies a detectar si hi ha usos abusius.

“No podem associar directament un debut precoç en el trastorns mentals a l'ús de les noves tecnologies, però sí que cal estar atents a l'evolució de l'adolescent”, han demarcat tant Montse Dolz com la cap adjunta de l'Àrea de Salut Mental, Ester Camprodon. Detectar si hi ha canvis de comportament o de caràcter són alguns “senyals d'alarma” que han subratllat com a importants d'avaluar mèdicament.

Dolz i Camprodon han insistit que el confinament i el desconfinament han accelerat l'aparició de bona part dels trastorns mentals en els adolescents. “Tots tenim vulnerabilitats que, davant d'un factor estressant, poden desembocar en un trastorn de salut mental al llarg de la nostra vida. Arran de la pandèmia, tots hem patit una dosi d'estrès molt elevada al mateix moment i això ha accentuat la prevalença”, ha detallat Camprodon.

Dolz ha subratllat que els joves van quedar exposats a una situació d'estrés intens durant el confinament estricte, un escenari que no es va resoldre amb la desescalada, sinó que va sumar altres elements estressants. “Cal tenir en compte casos de dificultats socioeconòmiques familiars, traumes, o dols que no es van resoldre bé”, ha posat com a exemple. Aquest entorn, sumat a la falta de “pilars basics”, com l'escola i les relacions socials, van fer “saltar” el sistema cerebral de molts joves.

Davant l'augment de dades, l'equip mèdic de Sant Joan de Déu ha evitat vaticinar si l'impacte de la pandèmia condicionarà tota una generació a tenir una pitjor salut mental quan arribi a l'edat adulta. Així i tot, els especialistes han destacat la importància del nou informe FAROS per fomentar la prevenció a través d'eines que ajudin a comprendre el comportament adolescent i identificar possibles trastorns mentals.

Observar els canvis en la salut mental 

En aquest sentit, l'informe exposa un decàleg de mesures a tenir en compte, començant per “comprendre que tot té origen en els canvis que viu el cervell d'un adolescent”, han remarcat els experts. Oferir-li suport emocional, assumir els canvis com un repte familiar, regular l'ús de les noves tecnologies, comunicar assertivament, negociar les situacions conflictives i crear una xarxa entorn els joves són altres elements que els metges consideren bàsics a l'hora d'observar els canvis en la salut mental.

Des de Sant Joan de Déu han recordat que l'Organització Mundial de la Salut afirma que entre un 10% i un 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals. L'ansietat es manifesta en un 20% dels casos, mentre que un 5% desenvolupa depressió, segons la Societat Espanyola de Medicina de l'Adolescpencia. Per aquest motiu, els especialistes han reclamat més suport de l'administració per tal de fomentar la prevenció al costat de la implicació de les famílies.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article