El nombre de dones que dormen al carrer a Barcelona es redueix en un 35% en un any

L’Ajuntament vincula el descens a la creació d’equipaments específics per al sensellarisme femení

Gairebé 90 dones van dormir als carrers de Barcelona el mes de març passat, segons xifres de l'Ajuntament. Tot i la rellevància de la xifra són una cinquantena menys de les que dormien al carrer fa poc més d'un any, abans de l'esclat de la pandèmia.

Segons dades fetes públiques pel consistori aquest dimarts, el nombre de dones que dormen als carrers de Barcelona s'ha reduït en un 35% en prop d'un any. En concret, al gener del 2020 es van detectar 134 dones al carrer per les 87 dones que es van detectar el març passat. El consistori vincula la disminució amb la posada en marxa de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere, amb equipaments pensats per a dones.

La tinenta d'alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez, ha indicat que les xifres parlen de la importància de generar espais on les dones se sentin “més còmodes” però també de la necessitat de seguir treballant perquè no hi hagi cap persona dormint al carrer.

Pérez ha destacat positivament el gir que ha fet Barcelona en l'atenció a dones sense llar, en especial amb la posada en marxa d'equipaments específics per allotjar i acompanyar dones sense llar, com els centres La Llavor o La Violeta. “Avui donem una millor atenció a les dones que estan sense llar”, ha assegurat la tinenta d'alcaldia. De fet, ha afegit que Barcelona pot actuar com un “referent” per a altres ciutats ja que han comprovat que el fet d'allotjar i acompanyar dones sense llar en espais “no masculinitzats” genera vincles entre les dones.

En aquest sentit, Pérez ha admès que els equipaments mixtos amb una mirada general i sense perspectiva de gènere no funcionaven tal com estaven dissenyats.

Equipaments pensats per a dones

La clau, segons el govern municipal, rau en no buscar grans equipaments i prioritzar la intimitat, generar xarxa entre dones i acompanyar-les. Sobre aquest darrer punt, ha citat l'exemple de La Llavor, on fan projectes amb mirada “sociolaboral” i dissenyen itineraris perquè les dones que allotgen arribin a una autonomia plena.

La comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, ha apuntat que La Llavor, oberta a l'octubre, funciona “a ple rendiment” mentre que en el cas de La Violeta, que es va inaugurar el mes passat, de moment s'estan fixant els circuits d'atenció i treballant l'adaptació de l'equip que el gestiona, que aporta una “mirada singular”, ja que hi ha algun cas entre els treballadors de dones que han viscut en el passat el sensellarisme en primera persona.

A banda dels dos centres d'inclusió residencial també destaca en l'estratègia municipal el dispositiu específic per a dones obert al Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), que posteriorment es va traslladar a un establiment hoteler al centre de la ciutat fins al mes de setembre de 2020, i que en el seu conjunt va atendre 192 dones.

En paral·lel, també cal tenir en compte les 54 places del Centre de Primera Acollida (CPA) de Sarrià reservades actualment només per a dones.

Per què hi ha menys dones que homes al carrer?

Les dades també indiquen com s'ha reduït el percentatge de dones del total de persones que dormen al carrer, que són en gran majoria homes.

El mes de març passat les persones que dormien al ras a la ciutat eren 930, de les quals 87 eren dones, el 9,4%. Així, per primer cop s'ha aconseguit rebaixar aquesta xifra per sota del 10%, quan des del 2008 -quan es van començar a recollir dades de forma més sistematitzada- el percentatge femení ha fluctuat sempre entre l'11 i el 15% del total.

L'Ajuntament assegura que homes i dones viuen de forma diferent els processos i trajectòries que porten a situacions greus com el sensellarisme.

D'acord amb investigacions sociològiques fetes en diversos països europeus, les dones, a la pràctica, suporten més situacions d'infrahabitatge o d'abusos i violència que no pas els homes abans de quedar-se al ras i, quan arriben a una situació de carrer, ho fan en una situació de deteriorament físic i emocional objectivament més greu.

De fet, la proporció de dones que viuen o han viscut al carrer i que han patit algun tipus de violència és molt més elevada que la dels homes. Per aquest motiu, el govern municipal destaca la rellevància d'evitar que aquestes dones hagin de compartir espais comuns amb homes i, per contra, generar espais on se sentin còmodes, facin vincles amb altres dones i es puguin recuperar.

En general, les dones van als serveis socials sobretot quan les xarxes socials de suport han fallat i no tenen més alternativa. A més, tenir fills a càrrec també els suposa un fre, per exemple, per por de perdre la custòdia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article