Col·lectius feministes denuncien “impediments i barreres” per poder avortar en els hospitals públics ebrencs

Vaga Feminista de les Terres de l’Ebre critica que, tot i existir els mitjans, les dones són derivades fora

L'Assemblea Vaga Feminista de les Terres de l'Ebre ha posat en marxa la campanya ‘A les Terres de l'Ebre, l'avortament a la sanitat pública’ per reclamar que els hospitals públics del territori practiquin la interrupció quirúrgica de l'embaràs amb caràcter voluntari.

Actualment, les dones que volen avortar amb aquest mètode són derivades a centres de salut privats de Tarragona i Barcelona. Alternativament, només poden acollir-se a la interrupció farmacològica durant les nou primeres setmanes de gestació. El col·lectiu denuncia l'estigmatització de les dones que volen exercir aquest dret i els obstacles que suposen el desequilibri territorial, els metges objectors de consciència i la privatització del sistema de salut.

El problema, recorden des de l'assemblea, és comú amb la resta de territoris del país —l'any 2019 unes 500 dones es van veure obligades a desplaçar-se— i afecta a tot el sistema públic de salut. No es tracta, apunten, d'una qüestió de manca de capacitat o mitjans tècnics: de fet, els centres públics ja efectuen interrupcions de l'embaràs en el cas de perill per al fetus o per a la salut de la mare, però no quan la dona vol fer-ho voluntàriament. Llavors, el mateix Departament de Salut deriva les dones ebrenques a centres privats de Tarragona i Barcelona, a un mínim de 100 quilòmetres de distància.

L'Assemblea, en aquest sentit, denuncia que els “impediments” i “barreres” perquè les dones puguin fer efectiu plenament aquest dret en el cas de les Terres de l'Ebre topen amb el “desequilibri territorial, l'objecció de consciència i el model de privatització i externalització de la salut pública”, ha apuntat la seva portaveu Selene Alberich. “Per què no podem avortar als hospitals on parim?”, es pregunta, contrariada pel fet que durant els onze anys de vigor de l'actual llei de l'avortament el Departament de Salut no hagi estat capaç d'articular una oferta per a les dones que volen avortar voluntàriament de forma quirúrgica.

L'objecció de consciència dels metges continua sent un dels principals esculls —un 42% dels facultatius que poden practicar aquestes operacions a Catalunya i un 40% a la província de Tarragona s'hi neguen—. Una qüestió que s'agreuja en el cas de centres concertats amb finançament públic però vinculats a l'església catòlica, on l'objecció se sol practicar de forma col·lectiva. “No pot afectar tot un hospital i vulnerar els drets de les dones a avortar, que s'ha de donar”, ha manifestat la també portaveu de l'Assemblea, Marta Sans. El col·lectiu apunta que Salut no ha facilitat dades concretes d'objecció a les Terres de l'Ebre.

Les dificultats per fer efectiu aquest dret s'accentuen també en el cas de dones immigrants i sense targeta sanitària. Les dones ebrenques, segons denuncia l'Assemblea, tenen només l'opció d'acudir a un únic centre d'atenció a la salut sexual i reproductiva on, com a alternativa, se'ls pot dispensar el tractament per avortar farmacològicament durant les nou primeres setmanes de gestió. “És l'opció més barata i que deixa la dona més desprotegida”, remarca Sans. Alerten que la reforma prevista per l'actual govern espanyol preveu establir aquest mètode com a l'únic possible durant les nou primeres setmanes.

La campanya, com altres que s'han posat en marxa a altres territoris de Catalunya, a banda d'aconseguir que els hospitals públics garanteixin la cobertura d'aquesta pràctica, vol posar de relleu els tabús que envolten aquest dret i l'estigmatització que pateixen les dones a l'hora de fer-lo efectiu. Així, reclamen també que es formi els professionals sanitaris en aquestes pràctiques amb una perspectiva de gènere i es creïn unitats territorials especialitzades, s'elimini l'avortament del codi penal, que es faci realment lliure i gratuït, també per a les dones de setze anys, o se suprimeixi els tres dies de reflexió obligada que incorpora la llei vigent aprovada pel govern del PSOE el 2010.

El col·lectiu feminista assegura que ja ha traslladat la demanda dels avortaments quirúrgics de caràcter voluntari al departament de Salut a les Terres de l'Ebre que, per la seva banda, s'hauria compromès a trobar una solució durant les pròximes setmanes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article