El Clínic, primer hospital de l’Estat en realitzar 1.000 trasplantaments de ronyó de donant viu

Redacció

L’Hospital Clínic de Barcelona s'ha convertit en el primer hospital d’Espanya en realitzar més de 1.000 trasplantaments de ronyó de donant viu. En motiu d’aquesta fita, el Clínic ha presentat aquest dijous una campanya de sensibilització ciutadana per fomentar la donació de donant viu.

Sota el títol ‘Mil trasplantaments, mil històries’, la campanya consta de diversos vídeos realitzats a dins d’un quiròfan, en els quals apareixen vuit parelles de donants i receptors conversant amb els professionals que els van tractar. “Jo no volia tenir dos ronyons si tu no en tenies cap”, li diu Servando Casas a Tomás Cabello, una de les parelles que han participat en la campanya. “Em vas oferir la vida”, admet el receptor. 

El trasplantament de ronyó de donant viu

El trasplantament renal és un tractament quirúrgic en el qual s’implanta un ronyó que s’ha obtingut d’un donant viu o mort a un pacient amb malaltia renal crònica terminal. L’objectiu del trasplantament és restablir les funcions del ronyó, entre d’altres, que depuri les toxines de la sang, faci un balanç hidroelectrolític (equilibri entre la quantitat d’aigua i minerals), produeixi síntesi d’hormones i, així, evitar la realització de diàlisi. Dels 5.000 trasplantaments renals que s’han fet al Clínic, 1.000 han estat de donant viu. I d’aquests 1.000, 110 s’han fet a través de cirurgia robòtica. 

En el cas de la donació en viu, el ronyó procedeix d’una persona sana (familiar o amic) que de manera voluntària cedeix l’òrgan a un ésser estimat. Prèviament a la donació, es realitzen diferents estudis mèdics al donant i al receptor per confirmar la viabilitat de la donació i la compatibilitat entre ells. Es practiquen els trasplantaments renals amb pacients amb insuficiència renal quan els ronyons no realitzen bé les seves funcions, fet que provoca l'acumulació al cos d'aigua i de substàncies de rebuig. 

Des de l’hospital Clínic recorden que qualsevol persona que vulgui ser donant en vida ha de realitzar-se una sèrie de proves: una revisió mèdica, una analítica completa amb serologies i determinació del grup sanguini i la realització de proves d’imatge, entre les quals destaca un angioTAC que serveix per estudiar l’anatomia dels ronyons.  

Segons expliquen des del centre, en general, s’extreu el ronyó esquerre perquè permet obtenir una vena més llarga, la qual cosa facilita la cirurgia del trasplantament. En aquells casos en els quals hi hagi alguna anomalia renal sempre s’extreu el pitjor ronyó. La tècnica quirúrgica utilitzada per a l’obtenció renal és la laparoscòpia, que consisteix en fer unes petites incisions a l’abdomen per introduir uns tubs de plàstic per on s’introdueixen els instruments. Una vegada realitzada la dissecció del ronyó, es posen uns clips en l’artèria i la vena renal, per a la seva secció posterior. Ràpidament, s’extreu l’òrgan i es neteja la sang del donant amb un líquid de preservació a través de l’artèria renal.  

L’extracció de l’òrgan pot ser a través d’una incisió a nivell del melic o del baix ventre o, en el cas de les dones, a través d’una incisió en la cúpula vaginal. Una vegada finalitzat aquest procediment, es prepara el ronyó per ser immediatament implantat.  En 110 ocasions s’ha fet l’implant del ronyó al receptor a través de cirurgia robòtica. 

L'ús de la cirurgia robòtica en els trasplantaments renals comporta nombrosos avantatges ja que, encara que es realitza en el mateix temps que una cirurgia oberta, “minimitza les complicacions, evita infeccions a la paret abdominal, l’aparició d’hèrnies, i afavoreix una ràpida recuperació del pacient trasplantat”, indiquen des de l’hospital. La cirurgia robòtica en aquest tipus de trasplantaments ha permès introduir la cirurgia mínimament invasiva als pacients que més la necessiten, com els pacients fràgils amb insuficiència renal terminal.