Una bretxa de fins a 360 euros: els preus de les extraescolars als instituts públics de Barcelona

Un estudi constata grans diferències en l’oferta i el cost de les activitats segons nivell socioeconòmic de la zona

Els preus de les extraescolars ofertes per instituts públics de Barcelona varien fins a 360 euros segons el districte. És un dels casos més extrems que posa de relleu un estudi de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) que analitza les activitats fora de l'horari lectiu als instituts públics de Barcelona abans del tancament provocat per la Covid-19.

L'estudi, finançat per l'Ajuntament de Barcelona, ha identificat 388 activitats extraescolars pertanyents a 54 instituts públics de Barcelona (el 72% del total). Una de els conclusions és que el preu mitjà anual de les activitats varia molt segons territoris: en l'extrem inferior hi ha Ciutat Vella (13,2 euros) mentre que en el superior hi ha Les Corts (375,61 euros).

És a dir, que el preu entre aquests dos districtes varia fins a 360 euros. Les diferències també s'observen en altres districtes, segons la mitjana anual: Horta-Guinardó (104,5 euros), Sants-Montjuïc (110,7), Nou Barris (166,4), Sarrià-Sant Gervasi (212), Sant Andreu (219,9), Sant Martí (226,4), L'Eixample (246,2) o Gràcia (250,4).

En general, les activitats més cares són les d'idiomes i les tecnològiques. En canvi, les més barates són les esportives i les de reforç de competències bàsiques, així com les organitzades per les administracions, les entitats comunitàries, religioses i veïnals. De les dades també es desprèn que moltes activitats extraescolars tenen un preu molt elevat, fet que les converteix en inaccessibles per a les famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.

Menys oferta i “escassament coordinada”

L'anàlisi feta per l'IERMB també exposa diferències en l'oferta d'activitats extraescolars. Així, els districtes d'entorn de classe obrera tenen, de mitjana, menor oferta d'activitats. En canvi, els districtes més benestants presenten una major oferta a uns preus significativament més elevats. Pel que fa a la quantitat d’activitats, la diferència més gran és entre el districte de Nou Barris, on els instituts públics ofereixen una mitjana de 4,3 activitats per centre, i Gràcia, on n'ofereixen una mitjana de 14.

Segons l'IERMB, aquesta oferta extremadament variada i desigual està "escassament coordinada" entre associacions de famílies, administració, entitats socials i empreses privades. De fet, s'apunta que succeeix el contrari: l'oferta d'extraescolars als instituts i l'oferta cultural, artística, esportiva dels altres actors de proximitat sovint estan "solapades", en una relació de competència.

La majoria d'activitats identificades són organitzades per empreses privades (el 55,8%). En segon lloc, les que organitzen les entitats socials (31,6%), que inclouen tant associacions esportives, AFA i entitats comunitàries, religioses i veïnals. I, en menor mesura, les organitzades per administracions (15,6%).

D'acord amb la tipologia, la major part d'extraescolars que s'ofereixensón esportives (36,9%), sobretot de futbol, bàsquet i voleibol. També són culturals i artístiques (35,6%), especialment de dansa, música i teatre. En menor grau, són d'idiomes (15,2%), de reforç i aprofundiment de competències bàsiques (8,5%) i tecnològiques (3,9%).

Per tot això, l'estudi conclou que és necessari que l'administració lideri i coordini l'oferta d’activitats extraescolars fora de l'horari lectiu, ja que l'oferta és "variada, desigual i poc regulada". En aquest sentit, s'insta a apostar per una planificació més equitativa i de la mateixa qualitat, independentment del centre.

Un estudi de la Síndica també mostra desequilibris

Un estudi de la Sindicatura de Greuges de Barcelona també mostra aquest dilluns que, si bé l'oferta educativa a la ciutat és suficient a nivell general, encara presenta desequilibris segons les zones d'escolarització. L'informe, elaborat en col·laboració de l'Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), destaca que, si bé la gran majoria dels centres són finançats amb fons públics, a la pràctica l'escolarització no és gratuïta, ja que té una sèrie de costos associats, en alguns casos poden arribar als 1.000 euros l'any, que limiten l'oferta efectiva a què poden accedir les famílies amb menys recursos.

La Síndica ha tramitat 99 queixes sobre l'assignació de places i el procés d'escolarització a P3 i 1r d'ESO en els darrers cinc anys. Les queixes fan referència, entre altres, al sistema d'adscripció de centres, les assignacions d'ofici, la manera com es gestionen les llistes d'espera o la denegació de peticions de canvi de centre. La falta de claredat en el funcionament del procés, la manca d'informació i transparència i el tracte desigual a les famílies participants són alguns dels motius que generen disconformitat, apunta la síndica.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article