Uns serveis socials “sobrecarregats” atenen un 22% més de persones a Barcelona durant la pandèmia

La ciutat sumarà un centenar de professionals per afrontar l’augment per la Covid-19, que ha afegit “més pressió” a un sistema ja tensionat

“Sobrecarregats” i amb “més pressió”. Així reconeixen estar els serveis socials de Barcelona davant l’augment de demanda provocat per la Covid-19. A l’Ajuntament adverteixen que, per la irrupció de la pandèmia, les persones ateses han augmentat un 22% i gairebé una de cada tres ho fa per primera vegada. Alhora, avisen que la conseqüent crisi econòmica, social i de salut mental ha fet que s’incrementin, també, els “factors d’estrès” dels diferents nuclis familiars, sobretot entre les famílies que ja partien d’una situació vulnerable. Les peticions d’ara, alerten, s’afegeixen a un sistema de serveis socials ja tensionat. Per fer front a aquesta situació, la ciutat contractarà un centenar de professionals més aquest any.

“A l’atenció primària de serveis socials, els professionals han pogut constatar l’impacte de la pèrdua d’ingressos, confinaments en situacions habitacionals no adequades, dificultats per cobrir necessitats bàsiques i problemes també per seguir una escolarització virtual, entre d’altres”, avisen a l’Ajuntament, que ja ha començat a notar el malestar dels treballadors socials amb protestes, la darrera aquest dimarts. Tot plegat s’ha traduït, diuen els professionals, en un increment “important” de l’activitat que ja feien, i exigeixen canvis.

Així, si es compara el període que va d’abril del 2019 a març de 2020, sense Covid-19, i entre l’abril de 2020 i el març de 2021, que és el primer any amb presència del nou coronavirus, hi ha tres indicadors que preocupen als professionals de la ciutat: l’increment del 22% del nombre de persones ateses, que ha passat de 77.900 a les 95.042 de l’últim any; l’increment del 56% en el nombre d’atencions que s’han fet, de 179.631 a 280.598; i que el 28,6% d’aquestes persones ateses no havien anat mai abans als serveis socials o bé feia més d’un any que no ho havien requerit.

A més, a l’Ajuntament justifiquen que aquest increment s’ha assumit amb una disminució del temps d’espera mig de la primera atenció als centres de serveis socials, dels 18,18 dies d’espera als 10,71 dies actuals. Els professionals han prioritzat durant mesos una atenció el més aviat possible, però alerten que això ha provocat, de retruc, “més pressió i sobreesforç”, perquè, sovint, les demandes que fan les persones ateses no són competència d’aquests serveis socials bàsics, com per exemple la gestió d’una situació administrativa irregular, o bé la tramitació de la Renda Mínima Garantida o de l’Ingrés Mínim Vital, entre d’altres.

El fort impacte de la pandèmia

El consistori també detalla tres indicadors més que són bon reflex de com ha impactat la pandèmia en la ciutadania barcelonina. El primer, que el nombre de persones ateses als diferents menjadors socials de la ciutat ha passat de 14.002 a 17.482 i el nombre d’àpats servits en aquests espais ha crescut de 431.112 a 557.068 àpats.

El segon, que el nombre de persones ateses sumant els serveis d’Àpats en companyia i Àpats a domicili ha passat de 3.567 a 5.032 i el nombre d’àpats de 829.663 a 1.310.986. I tercer, que els ajuts d’urgència en concepte d’alimentació gestionats a través dels centres de serveis socials han passat de 10.818 a 29.000 ajuts, i l’import dels mateixos d’1,77 a 6,56 milions d’euros. A més, els ajuts d’urgència per qüestions d’habitatge ha passat de 12.511 a 15.891 ajuts i l’import dels mateixos de 12,33 a 15,92 milions d’euros.

A aquestes dades s’hi ha de sumar que aquest 2021 s’ha d’implementar el Fons Extraordinari d’Ajuts d’Emergència Social d’Infants de zero a 16 anys, que preveu atorgar 13,5 milions d’euros a uns 25.000 infants i unes 17.000 famílies, d’entre les quals unes 1.200 seran famílies monoparentals. L’edició d’enguany preveu ajudes d’entre 100 i 475 euros mensuals, calculats en base al nombre de membres de la unitat familiar i el nivell de renda. A més, ara s’hi sumaran un centenar de professionals més als serveis socials de la ciutat, que són imprescindibles per afrontar les conseqüències de la pandèmia.

Nous perfils i més diversos

Els professionals se sumaran als 40 centres de serveis socials i als 13 Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) que hi ha a la ciutat. La mesura és un acord entre el mateix ajuntament i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, dins el Contracte Programa de Serveis Socials, que es va aprovar a finals d’abril per pal·liar l’impacte de la Covid-19 en l’àmbit local i que va afegir 23,4 milions d’euros per a tots els municipis de més de 20.000 habitants i consells comarcals, el que suposa un total de 68,1 milions. D’aquests 23,4 milions afegits, 5,4 es destinaran a la ciutat de Barcelona i serviran per incrementar la plantilla de professionals. 

Aquest Contracte Programa de Serveis Socials fa que la Generalitat financi el 66% del cost dels professionals dels Equips Bàsics de Serveis Socials. El finançament d’aquests equips per part de la Generalitat s’ha incrementat un 7,5% en el cas de la ciutat de Barcelona, en passar de 12,38 milions d’euros l’any 2019 als 13,31 milions d’euros actuals. A banda, el Departament ha destinat 9,2 milions d’euros addicionals a l’Ajuntament de Barcelona per atendre les emergències relacionades amb la Covid-19 el 2020 per sensellarisme, ajuts d’urgència social, atenció domiciliària o voluntariat. 

Les noves incorporacions, detallen a l’Ajuntament, inclouran diferents perfils, com personal administratiu, de treball social, psicologia i educació social i es distribuiran segons les necessitats i demandes de cadascun dels serveis. Actualment, la plantilla dels centres de serveis socials és de 660 professionals titulars de places estructurals, mentre que la plantilla dels EAIA és de 131. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article