L’estocada de la pandèmia al tercer sector: caiguda de l’ocupació, pèrdues de 593 milions i jornades laborals trastocades

La Confederació recorda en el seu informe anual que la crisi sanitària es pot endur prop de la meitat de les entitats socials


La pandèmia ha suposat una estocada per a les entitats socials del país, que feia deu anys que agonitzaven per la manca d’inversió pública, la congelació de tarifes i la falta d’actualització de la normativa vigent. Ho demostra amb xifres La Confederació, patronal del tercer sector, en el seu informe anual, on alerta que s’han donat pèrdues d’ingressos per tancaments i suspensió de contractes de 593 milions, sobrecostos de 84 milions i una davallada de l’ocupació del 10%. La patronal també recorda que la crisi sanitària es pot endur prop de la meitat de les entitats socials del país.

La Confederació també alerta que, per la pandèmia, es van suspendre centenars de contractes amb l’administració, sobretot dels ens locals i comarcals. En concret, apunten que el 89,5% dels contractes suspesos ho han estat parcialment i que el 69,6% ho han estat totalment. A més, també avisen que el 65,8% de les entitats socials van percebre “alteracions” en el pagament de les factures per part de les administracions, bàsicament un augment dels terminis de pagament.

Pel que fa als sobrecostos de 84 milions d’euros, detallen que es divideixen en dues grans partides: la compra d’EPI i altres materials de protecció, que va ascendir a 46 milions, un 55,1% del sobrecost total; i la contractació de personal de reforç, valorada en 24 milions, un 28,7% del sobrecost total.

L’onada que es va acarnissar amb els treballadors

Explica La Confederació a l’informe que, en el moment més crític de la primera onada de la pandèmia, l’abril del 2020, el 31,5% dels professionals del tercer sector seguia atenent de forma directa, el 22,8% estava afectat per un ERTO, el 20,1% teletreballava i el 14,4% estava en baixa laboral.

De fet, si es comparen les xifres de baixes laborals de l’abril del 2020 amb el mateix període del 2019, es pot observar un increment alarmant del 127,9%. “Aquesta situació i la necessitat de reforçar els equips de treball per atendre la complexitat del moment va suposar un sobreesforç molt gran pel sector, en termes de sobrecostos i capacitat de gestió”, argumenten a La Confederació.

De fet, segons dades del mateix informe, el 83,5% de les entitats es va veure obligada a implantar el teletreball, el 31% va haver de fer canvis interns a la plantilla per evitar ERTO i acomiadaments i, finalment, el 4,7% va haver de recórrer a acomiadaments. A La Confederació valoren que, tot i que la implantació del teletreball es va haver de fer “de forma precipitada”, les entitats “van ser capaces de plantejar mesures de conciliació”.

Els costos, però, van impactar sobre els professionals de l’acció social, segons les xifres de l’informe. Així, el 88,9% es va veure obligat a flexibilitzar les seves jornades laborals, el 13,8% va haver de reduir jornades per mantenir el salari i el 7,8% va haver d’aplicar altres mesures, com ara la creació de bosses d’hores a recuperar en els mesos posteriors.

Els ERTO, per “causes de força major”

La Confederació també detalla en l’informe que el 92,3% dels ERTO aplicats han estat per “causes de força major, provocats per l’obligació de tancament de l’activitat en motiu de les mesures dictades per les autoritats per la contenció de la pandèmia”. A més, expliciten que el 50,7% ho són dels àmbits de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i el lleure socioeducatiu. 

El principal motiu dels ERTO va ser, diuen a l’informe, el tancament de serveis i centres, en un 48,4% dels casos, i la majoria en la modalitat de suspensió del contracte de treball (81,3%) i de forma menys habitual, de reducció de la jornada laboral (68,7%).

Altra vegada, els ERTO van afectar principalment als equips d’atenció directa (77,0%) i, en menor grau, als equips tècnics d’estructura (59,8%), al personal administratiu (60,4%), als comandaments intermedis (53,3%) i al personal de direcció i gerència (50,0%). A més, detallen que el 40,3% de les entitats va complementar la prestació per desocupació a tot el personal afectat per l’ERTO.

Tres lleis cabdals i altres mesures prioritàries

Per contrarestar les conseqüències de la pandèmia, les entitats consideren que les mesures que cal aplicar són en un 69,4% per a la promoció d’ajuts directes i específics per compensar els sobrecostos i les pèrdues econòmiques; i en un 67,6%, per incrementar les dotacions pressupostàries de les polítiques públiques destinades als serveis socials i d’atenció a les persones.

“Ara més que mai cal un tercer sector fort, amb capacitat per atendre en condicions l’emergència social que el país té per endavant”, ha alertat el president de La Confederació, Joan Segarra, en la presentació dels resultats en l’assemblea general de l’ens. Per això, a La Confederació consideren prioritaris el desplegament d’una “legislatura social” per poder fer front a l’impacte social i econòmic produït arran de la pandèmia i el reconeixement del sector social com a “pilar fonamental de l’Estat del Benestar, al costat de Salut i Educació” i, per tant, creuen que cal superar “els dèficits econòmics dels darrers anys”.

A més, també advoquen per l’aprovació urgent d’uns nous pressupostos i el desenvolupament de tres lleis que consideren cabdals i que s’arrosseguen de la passada legislatura: la Llei d’economia social i solidària, la Llei d’acció concertada i la Llei del tercer sector.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article