Superar l’ABAU amb èxit: tria el mètode d’estudi que et convingui més per a cada assignatura

Redacció

Més de 200.000 alumnes tot just han acabat el segon curs de batxillerat i la majoria ja està a les portes dels exàmens per accedir als estudis universitaris triats. Però, per aconseguir-ho, primer han d'aprovar i superar, o com a mínim igualar, la nota de tall del grau triat. No és un simple tràmit. Una cosa és aprovar (l'any passat, en la selectivitat més multitudinària, la xifra d'aprovats es va mantenir per sobre del 93 %) i una altra molt diferent és aconseguir la nota de tall per als estudis desitjats. En aquest sentit, a banda de les qualificacions de l'alumne durant el batxillerat, la preparació de la selectivitat té un paper essencial.

Com podem fer que la fase d'estudi prèvia als exàmens de l'avaluació de batxillerat per a l'accés a la universitat (ABAU) sigui al més profitosa possible? Les fórmules miraculoses no existeixen, però sí que hi ha mètodes que poden resultar útils. Segons els experts, però, ha de ser cada alumne qui decideixi quina tècnica d'estudi encaixa més bé amb cada assignatura. Com explica Jordi Perales, tutor del màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC, els alumnes han estudiat tota la vida i coneixen perfectament els seus hàbits. “Arriben a la selectivitat havent fet tres cursos d'educació infantil, sis de primària, quatre d'ESO i, com a mínim, dos de batxillerat. Per tant, saben què els funciona en cada assignatura”, afirma, i afegeix que no és bona idea provar coses noves precisament en aquest moment. “És una qüestió de conèixer-se un mateix i veure quina tècnica d'estudi va millor en cada matèria”, explica.

La seva opinió coincideix amb la d'Amalia Gordóvil, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, que assegura que tots els mètodes d'estudi tenen la seva part de validesa, però al mateix temps no tots serveixen per a diferents alumnes. “No podem triar-ne un i pensar que serà 100 % infal·lible. El millor mètode és conèixer-se un mateix i saber què ens funciona, no dependre de receptes màgiques. En aquest sentit, els estudiants poden informar-se dels diferents mètodes existents i triar el que creuen que és més apropiat per a ells”.

Alguns dels mètodes més utilitzats

Mètode Pomodoro. Consisteix a alternar un període d'estudi intensiu d'uns 25 minuts amb períodes de descans de cinc minuts. A més, cada quatre períodes d'estudi caldrà fer una pausa més llarga, de 20 minuts. Per al professor Jordi Perales, aquest pot ser un bon mètode, sobretot per a les matemàtiques o qualsevol altra assignatura que demani resoldre problemes, tot i que el descans després d'un temps d'estudi intens és fonamental en qualsevol matèria.

“En una classe passa el mateix. Els alumnes no posen la mateixa atenció al principi, al cap de 20 o 25 minuts o al final de la classe, perquè el cervell no pot estar un espai de temps llarg parant atenció al 100 %. La planificació del descans és primordial”, remarca.

També recomana adaptar el temps d'estudi i de descans a allò que anteriorment hagi donat resultat a l'alumne (passar 50 minuts estudiant i 15 de descans, per exemple, pot ser més productiu que 5 minuts de descans per cada 25 minuts d'estudi). “L'objectiu és que el temps d'estudi sigui efectiu, i no estar-s'hi cinc hores seguides perdent sovint la concentració. Estudiar més d'una hora sense descansar no acostuma a ser bo per al rendiment”, recorda. Pel que fa al temps de descans, recomana qualsevol activitat que ajudi a desconnectar, però que no sigui massa llarga.

Mètode Cornell. Consisteix a prendre apunts en una part del foli i plantejar preguntes o escriure conceptes relacionats amb aquests apunts a l'altra part, de manera que la tasca ajudi a crear mapes mentals i faciliti l'aprenentatge. Aquest mètode pot ser eficaç per a aquelles assignatures en les quals calgui desenvolupar un temari, com per exemple en història o filosofia. “En realitat és útil per a qualsevol matèria en la qual l'alumne necessiti relacionar conceptes clau amb la matèria apresa a classe; és el mètode de preguntes i respostes de tota la vida”, aclareix el professor de la UOC.

Mètode Palau de la memòria. En resum, consisteix a imaginar un trajecte format per una sèrie de llocs d'un entorn que ens resulti familiar (per exemple, el recorregut per una casa on hàgim viscut), i col·locar els conceptes que es vulgui recordar com si fossin objectes dins de l'itinerari imaginat.

“És una regla mnemotècnica més, com les que fem servir per aprendre coses de memòria, com quan els nostres avis recitaven els reis gots”, explica Jordi Perales, que creu que aquest mètode pot ser útil per a determinades àrees, fins i tot aquelles que a priori impliquen una part important de relació conceptual, però en les quals també hi ha aspectes de memorització, com poden ser la física, les matemàtiques o la llengua. “En aquestes assignatures potser no es pot estudiar d'aquesta manera la part d'aplicació pràctica, però sí la part de memorització; el formulari, per exemple. Dependrà de com hagi estudiat aquest alumne abans”, assenyala.

Mètode Robinson. Consisteix a posar en pràctica cinc punts: explorar, preguntar, llegir, recitar i repassar. Segons Perales, pot ser un mètode eficaç per a qualsevol assignatura que exigeixi memorització. “Una part molt important de la selectivitat és totalment memorística, i aquest mètode pot ser útil. Tot i que, de nou, dependrà de cada alumne. Hi ha persones que quan expliquen verbalment a unes altres el que han après, ho retenen més bé. No obstant això, per a altres persones no representa una gran ajuda”, adverteix el professor de la UOC.

L'estratègia

Segons dades de la Fundació Universitat-Empresa (FUE) recollides en el consultori preuniversitari Mira, Te Cuento, el 81 % dels estudiants d'ABAU tria una carrera en funció de les sortides professionals que tingui. Això vol dir que la nota de tall augmenta en els estudis amb més sortida laboral. Tanmateix, els qui tenen vocacions en carreres poc demanades no necessitaran una nota tan alta, per la qual cosa la seva manera d'enfrontar-se a la selectivitat pot ser diferent.

“La prova demostrarà de manera inequívoca el que s'hagi après. Només serveix per seleccionar, per ordenar els estudiants de millor a pitjor nota de cara a establir criteris meritocràtics en l'assignació de places universitàries, res més», recorda el tutor del màster de la UOC. “Per això, depenent del seu objectiu, els estudiants hauran de posar en pràctica una estratègia o una altra”, aclareix.

Posa com a exemple un estudiant que vol cursar el doble grau de Física i Matemàtiques a la seva ciutat, per al qual pot arribar a necessitar un 13,5. Haurà de treure molt bona nota a la selectivitat, de manera que la seva estratègia no serà igual que la d'un altre alumne que ha tret excel·lents en tot el batxillerat i que vol estudiar el grau de Filologia Catalana, per al qual només necessita un 5. “Aquest últim, com que ja té gairebé 6 punts acumulats del batxillerat, només haurà de treure un 4 a la selectivitat per matricular-se de la carrera que li agrada, així que la seva estratègia serà diferent de la del seu company. Però tots dos han de ser conscients del seu objectiu i marcar-se una estratègia per assolir-lo”, assenyala.

És la raó per la qual recomana defensar aquelles assignatures que permetin aconseguir la nota de tall, fins i tot si ponderen menys. “Si m'obstino a defensar una assignatura que sé que em ponderarà 0,2, però en la qual és difícil que tregui més d'un 0, estic desaprofitant el temps. Potser em convé aprofundir més en una assignatura que em ponderarà 0,1, però en la qual puc treure perfectament un 8 o un 9. Perquè un 0 multiplicat per 0,2 fa 0, però un 8 multiplicat per 0,1 fa 0,8. En resum, l'estratègia és bàsica”.

D'aquí la importància d'intentar preparar-se especialment bé les assignatures comunes d'opció que puntuen per a la fase general i per a la fase específica. «En aquestes assignatures cal anar sobrats tant sí com no, fins i tot més que en qualsevol de les obligatòries, per diverses raons. Primer, perquè les ha triat l'alumne; segon, perquè li puntuaran dues vegades, i tercer, perquè si treu bona nota en aquestes assignatures té la selectivitat pràcticament superada» explica.

A banda de dissenyar una estratègia, és important mantenir certs hàbits imprescindibles. Entre aquests hàbits hi ha el de deixar una mica de temps per al lleure, la qual cosa cobrirà la necessitat d'alleujament de l'alumne sense repercutir negativament en l'estudi si el programa per endavant. Ara bé, en el temps d'estudi cal evitar qualsevol distracció. Per aquest motiu, en la majoria dels casos es recomana oblidar-se del mòbil durant aquest espai de temps.

“El millor és deixar-lo fora de l'habitació i pactar amb els amics: 'Estudiaré una hora i quan passi aquesta hora us contesto.' Els adolescents tenen la necessitat de saber què fan els seus amics, i el mòbil és un dispositiu de socialització primordial. Han de poder comunicar-s'hi, però no quan estan estudiant. Anticipar el que faran els ajuda a poder desconnectar del mòbil una estona”, assegura.

La psicòloga familiar Amalia Gordóvil hi afegeix altres recomanacions, com respectar cada dia les necessitats fisiològiques bàsiques (àpats i son) i mantenir una bona organització. “Els serà d'ajuda organitzar-se primer per assignatures i temes els dies que tenen al davant, i després una organització més detallada del que estudiïn cada dia, preveient temps d'estudi i descans. I no oblidem la importància de dormir, ja que el son també ajudarà a consolidar el temari après durant el dia”, diu.