L’Hospital de Bellvitge fa el primer trasplantament de cor d’un donant amb cor aturat de Catalunya

El receptor és un home de 54 anys afectat per una miocardiopatia dilatada que ja ha estat donat d’alta i evoluciona favorablement

Aquest mes de maig, s’ha realitzat amb èxit a l’Hospital Universitari de Bellvitge un trasplantament cardíac a partir d’un cor extret d’un donant de mort en asistòlia controlada (cor aturat) al mateix hospital. Aquest acte quirúrgic representa una activitat innovadora al nostre país i obre la porta a una nova font de cors disponibles per a trasplantament. Fins ara, a Catalunya s’havia aconseguit trasplantar amb èxit tot tipus d’òrgans (ronyons, pulmons, fetges i pàncrees) de donants en asistòlia, a excepció del cor.

El receptor és un home de 54 anys afectat per una miocardiopatia dilatada que ja ha estat donat d’alta i evoluciona favorablement de la intervenció. Es tracta del primer trasplantament d’aquest tipus a Catalunya i el 8è a Espanya. A nivell mundial, aquest procediment s’ha començat a realitzar també, en els darrers anys, als Estats Units, Regne Unit, Austràlia i Bèlgica.

La donació d’òrgans en asistòlia es produeix a partir de donants que moren després d’una aturada cardiorespiratòria. Aquesta aturada cardiorespiratòria implica que els òrgans es deterioren ràpidament per la falta de flux sanguini, per la qual cosa el procés de donació és de major complexitat que el posterior a una defunció per mort encefàlica.

La doctora Eva Oliver, metge intensivista i membre de l’equip de Coordinació de Trasplantaments de l’Hospital de Bellvitge, explica que, en aquest cas, “el donant va morir a causa d’una patologia neurològica irreversible. Si la causa de la mort hagués estat un problema cardíac, lògicament el cor no hauria estat apte per ser trasplantat”.

Un cop certificada la defunció, es van realitzar una sèrie de procediments per tal de recuperar la funció del cor i poder avaluar-lo per al trasplantament. Els ronyons i el fetge del donant també van ser trasplantats.

La preparació del cor

Durant l’extracció del cor, s’instaura un circuit de perfusió que permet recuperar la seva funcionalitat mitjançant l’aportació de sang oxigenada i permet també la seva valoració funcional per part de l’equip mèdic.

La tècnica d’extracció que es va utilitzar en aquest cas va ser la perfusió regional normotèrmica (PRN) en el donant, amb ECMO. Es tracta d’una tècnica que manté la sang del donant circulant, un cop certificada la seva mort, per mantenir oxigenats els òrgans, seguida d’una preservació estàtica en fred de l’empelt.

Si l’estat del cor és l’adequat, s’implanta igual que un trasplantament cardíac de donant en mort encefàlica. Els resultats són equiparables i no hi ha diferències significatives. “Els criteris necessaris per poder extreure i posteriorment implantar aquests cors són molt estrictes, específics i controlats”, ressalta el doctor Fabrizio Sbraga, cirurgià cardíac de l’Hospital de Bellvitge.

L’equip de Coordinació de Trasplantaments de l’Hospital de Bellvitge, a més d’estar avalat pels resultats i la llarga experiència en donació, ha comptat amb el suport de professionals del Royal Papworth Hospital del Regne Unit, centre que comptabilitza més de 100 intervencions d’aquest tipus des de l’inici del seu programa de trasplantament cardíac amb donants en asistòlia controlada l’any 2015.

“Es tracta d’un tipus de donació complexa, per a la qual el nostre hospital és l’únic que està preparat en aquests moments a Catalunya”, destaca el doctor Nicolás Manito, director dels Programes de Trasplantaments de l’Hospital de Bellvitge.

El trasplantament cardíac

L’any 2019, es van realitzar a Espanya un total de 300 trasplantaments cardíacs, 71 dels quals a Catalunya i 25 d’aquests a l’Hospital de Bellvitge.

L’any 2020, a causa de la pandèmia de la Covid-19, el nombre de trasplantaments cardíacs a Espanya es va reduir a 278. Els resultats del conjunt d’aquestes intervencions són excel·lents, amb una supervivència dels trasplantaments a Catalunya del 79% als cinc anys. Segons preveu el doctor José González Costello, cardiòleg de l’Hospital de Bellvitge, “s’estima que el programa de trasplantament cardíac de donants en asistòlia podria augmentar la disponibilitat de cors per a trasplantament en un 10% a Catalunya”.

La donació en asistòlia

La donació en asistòlia no ha deixat de créixer tant a Catalunya com a la resta d’Espanya des que es van obtenir els primers donants vàlids el 2013. De fet, com és sabut, és responsable del gran increment de la donació observat aquests últims anys, el qual situa Espanya en cotes properes als 50 donants per milió de població.

A Catalunya la progressió ha estat similar, amb una activitat que s’ha anat superant any rere any, a mesura que s’anava guanyant experiència i s’obtenien més donants i més centres sanitaris posaven en marxa el seu propi programa de donació en asistòlia controlada. L’any 2020, els donants en asistòlia controlada (126) ja representaven un terç del total de donants vàlids (378) obtinguts a Catalunya.

No obstant això, encara que la donació en asistòlia suposa una destacada font de ronyons i en menor mesura de fetges, pulmons i fins i tot pàncrees, el taló d’Aquil·les d’aquest tipus de donants és l’efectivitat de l’extracció. Encara que, una vegada extret l’òrgan, el percentatge d’implantació és similar (81,7% en mort encefàlica i 80,4% en mort en asistòlia), l’índex d’extracció és del 3,7 en mort encefàlica i només del 2,5 en mort en asistòlia.

“Optimitzar, en la mesura del possible, aquests índexs d’efectivitat amb millors tècniques d’extracció i incrementar l’obtenció d’altres òrgans són dos dels reptes de la donació en asistòlia controlada, a fi d’aconseguir una major disponibilitat d’òrgans sense que això afecti el resultat dels trasplantaments”, afirmen a l’Hospital de Bellvitge.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article