Irídia denuncia que set policies van aplicar una contenció irregular a un intern al CIE Zona Franca

ACN

Irídia ha denunciat que set policies van aplicar una contenció mecànica irregular a un intern en situació de crisi psicològica al CIE de Barcelona. Els fets es remunten al 30 d'octubre passat, quan aquest es trobava en una cel·la d'aïllament. Així, en resultar ser contacte estret d'un positiu per Covid-19, els agents van entrar, li van posar brides a les cames, el van emmanillar i li van posar un casc al cap. Segons el portaveu de l'entitat, Andrés García, es tracta d'una “vulneració dels drets humans”, a més de ser una pràctica “cruel i degradant”. Al novembre, l'home va interposar una denuncia que va ser arxivada pel jutjat.

Ara Irídia ho ha recorregut, insistint que cal estudiar les responsabilitats penals dels responsables. Paral·lelament, ha convocat una concentració de rebuig davant del CIE per aquest pròxim dissabte.

El Jutjat d'Instrucció 21 de Barcelona va ser l'òrgan que va arxivar el cas de l'intern. En aquell moment va considerar que no existien “elements suficients” per poder imputar l'autoria dels fets a cap funcionari policial i que les lesions se les va fer el mateix intern, afectat per la seva situació psicològica.

De fet, el jutjat argumentava que la persona empresonada a la cel·la havia presentat “episodis d'agressivitat” previs envers els funcionaris del centre. La causa va quedar, doncs, arxivada en “entendre que no queda acreditada la comissió de cap delicte” i el tribunal va refusar portar a terme les diligències que es demanaven.

Uns mesos després, Irídia ha optat per presentar al·legacions i recórrer el seu arxivament considerant que es va produir una manca d'investigació “efectiva” d'uns fets que podrien ser constitutius d'un delicte “contra la integritat moral”. L'entitat considera que el jutjat va fer un judici apriorístic que podria vulnerar el dret de l'intern del CIE a no ser sotmès a “tortura” ni “tractes degradants”.

També considera que es va errar en la valoració de la prova, ja que no procedeix “el sobreseïment provisional” quan hi ha “indicis raonables” de criminalitat. Així, el recurs considera que s'ha d'investigar si les condicions materials en les que es va tenir l'intern durant deu dies amb l'estat de salut mental que presentava podrien ser constitutives d'un “il·lícit penal”. També qüestiona la contenció en si, que “no pot superar els 30 minuts”.

D’altra banda, s'aporten noves proves i es demana la pràctica de noves diligències que puguin esclarir els fets. Segons García es tracta d'unes imatges “molt greus” que posen de relleu les condicions “nefastes” en que es trobava l'intern. “No tolerarem aquest tipus d'actuacions i volem posar de manifest que farem la nostra feina”, ha subratllat l’advocat.

Recuperar les visites al CIE

Paral·lelament, una altra de les peticions que ha fet l'entitat és la recuperació de les visites al centre, limitades a causa de la pandèmia de la Covid-19. “Tot i que ja no hi ha l'estat d'alarma i que ens trobem en ple procés de desescalada, els familiars, amics i persones que volen atendre la gent que està a dins, no ho poden fer”, ha reblat. Així, ha demanat al Govern espanyol que tiri endavant els canvis necessaris per revertir aquesta situació.

En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat l'advocat de Migra Studium, Josetxo Ordóñez, que ha lamentat que tot i haver-ho demanat en diverses ocasions, des de la seva entitat no han rebut resposta per part del ministeri d'Interior pel que fa a aquesta qüestió.

Ordóñez ha apuntat que actualment hi ha entre 40 i 50 interns al CIE de Barcelona, la majoria provinents del Marroc, però també d'altres indrets com Colòmbia, Albània o Georgia. Persones que es troben “incomunicades” de l'exterior, una situació que ha titllat “d'insostenible”.

Des de Migra Studium van presentar el passat dijous una queixa, juntament amb Irídia, per aclarir les circumstàncies de les persones tancades i de la possibilitat de poder entrar per assistir-les. Així, al document remarquen la importància de “garantir aquest dret” a les famílies, l'advocacia i les entitats de defensa dels drets humans.

Tracte “racista”

Paral·lelament, altres organitzacions i associacions com Tanquem el CIE,  o el Sindicat Manter, també han aprofitat per denunciar el tracte “racista” que reben els interns al CIE. Així han demanat que es deixi de “criminalitzar” la immigració, i han recordat que també tenen dret a “una vida digne”.