Els col·legis de metges atenen prop de 1.500 professionals de la salut per ansietat, depressió o insomni

La Fundació Galatea alerta que pugen les intervencions psicològiques en equips


La Fundació Galatea, creada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per vetllar pel benestar dels professionals de la salut, ha atès des de l'esclat de la Covid-19 prop de 1.500 persones a través de telesuport psicològic, sobretot per ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i insomni.

També pugen les intervencions psicològiques en equips. El seu director, Antoni Calvo, creu que la demanda és inferior al problema real i adverteix que l'onada emocional no ha acabat per als sanitaris, amb cansament acumulat: “Avui ser professional de la salut és exercir una professió de risc respecte a la salut mental”. Sandra Audi, metgessa de família que va demanar suport a Galatea, admet que patit por i estrès des de l'inici de la pandèmia i confirma el desgast actual.

Durant un temps van ser els ‘herois’ de la pandèmia, però els professionals de la salut són de carn i ossos, i d'emocions. I les emocions deixen “petjada”, remarca Antoni Calvo per parlar de l'impacte de la pandèmia en la salut emocional dels sanitaris. Calvo explica que primer va dominar la por al contagi, la por de no poder atendre els pacients; després, la ràbia i la frustració, i ara, en una tercera fase, domina la desesperança i la depressió, que són molt “bloquejants”.

“Ens van vendre el vestit de superheroi i el vaig comprar perquè havia de sortir de casa. Però és una arma de doble tall. Quan compres aquest vestit, sembla que no et pots posar malalt”, reflexiona Sandra Audi, metgessa de família. La Sandra va demanar acompanyament a la Fundació Galatea uns mesos després de l'esclat de la pandèmia en adonar-se que havia entrat en un “huracà en què tot era covid, covid i covid” i que la pandèmia seria una “cursa de fons”.

Metges, infermeres, auxiliars, zeladors, treballadors socials i altres professionals han assumit en els darrers quinze mesos una gran càrrega de treball; s'han enfrontat a vivències molt dures i han hagut de gestionar alts nivells d'incertesa. La Fundació Galatea ha atès prop de 1.500 persones a través d'un servei de teleassistència que va obrir el març del 2020. En alguns casos, les sessions també han estat presencials i en d'altres hi han intervingut psiquiatres, quan ha calgut suport psicofarmacològic. S'han fet més de 5.500 intervencions i un 64% dels atesos han rebut alta del tractament.

Dels prop de 1.500 professionals, un 44% són infermeres i auxiliars d'infermeria i el 38% són metges; la meitat treballen en hospitals i una quarta part en l'atenció primària. El 86% són dones. Aquesta majoria no sorprèn els responsables de la Fundació Galatea, ja que moltes professionals sanitàries són dones i, a més, les dones solen “demanar ajuda abans i sense tantes dificultats”, indica Calvo. Al principi de la pandèmia, els usuaris necessitaven de mitjana tres sessions, mentre que ara en són set.

Per la seva banda, el Departament de Salut ha activat un programa d'acompanyament a professionals, amb una aplicació que ofereix el servei de psicologia del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Des de principis de febrer, s'han fet 525 intervencions no presencials a sanitaris i els motius principals de consulta han estat depressió lleu, estrès, preocupacions i por vinculada a la Covid-19 i problemes relacionats amb el dol.

El Programa Retorn del Col·legi Oficial d'Infermeres de Barcelona (COIB), adreçat a col·legiades amb problemes de salut mental i addiccions, va fer el 2020 2.812 visites, un 56% més que el 2019. Alguns centres sanitaris també han promogut serveis de suport emocional. Segons dades recollides pel sindicat Metges de Catalunya, en els dos últims anys s'han triplicat les baixes laborals entre els metges d'atenció primària i s'ha passant del 3% el 2019 al 9% el 2021 en alguns territoris; un augment que pot estar lligat als problemes de salut emocional.

Aquestes peticions d'ajuda són la punta de l'iceberg d'una mala salut mental dels sanitaris? “És un dels temes més delicats que estem afrontant, perquè pensem que estem tenint molta menys demanda de la que hauríem de rebre”, admet Calvo, que adverteix que la situació de la salut mental dels sanitaris ja era “deficitària” abans de la Covid-19.

El director de la Fundació Galatea apunta que, ara que la pandèmia millora gràcies a la vacunació, poden aflorar el malestar i la demanda d'ajuda: “És la paradoxa de la situació actual. Molts professionals ja han sortit de la primera línia, tan intensa, i després de l'esforç, senten l'extenuació. 'No puc més' és la frase que més escoltem”.

Entre els possibles motius de per què costa reconèixer els problemes i demanar ajuda, Calvo assenyala que els sanitaris han estat educats per “cuidar i no cuidar-se” i per “entregar-se a la cura dels altres”. De fet, fa anys que els col·legis professionals treballen per integrar la realitat del 'metge malalt' i aprofitar-ne l'experiència per millorar el sistema.

Un altre dels motius és la “por a l'estigma” que encara envolta la salut mental. “Hi ha temor de ser identificat com un professional de la salut que té dificultats en l'esfera mental”, exposa. Ara bé, Calvo li dona la volta i diu que cuidar-se, per als professionals de la salut, “no és una opció, sinó un imperatiu ètic i deontològic”.

També recalca que la consciència de cuidar-se per ser un bon professional de la salut és un dels aprenentatges que es poden extreure de la pandèmia. Però aquesta responsabilitat no només ha de recaure en el professional, sinó també en el sistema. Calvo assenyala que els professionals sanitaris estan molt ben preparats tècnicament i competencial, però “no tant en gestió emocional”, tot i que cada vegada hi ha més sensibilitat. Aquesta consciència, exposa, ha de començar des de les facultats.

Demanda inesperada d'intervencions en equips

Calvo destaca que una situació que no tenien prevista és l'increment de la demanda d'intervencions en equips multidisciplinaris, molt superior a les peticions d'ajuda individuals. El 2020 es van atendre 775 professionals a través d'intervencions en 24 equips. En el que portem del 2021, s'han fet 18 intervencions, que han arribat a 350 professionals.

“Els equips s'han vist molt afectats per la pandèmia. Han hagut d'assumir canvis de rols, d'horaris i això pot haver creat conflictes, que se sumen al cansament”, assenyala Calvo, que destaca que aquesta atenció col·lectiva és una bona alternativa, ja que persones que potser no demanarien ajuda individual reben atenció psicològica a través del grup.

“Les famílies, quan funcionen, protegeixen i donen molta satisfacció, però quan no, poden ser molt destructives. Passa el mateix amb els equips. Amb el que han patit, s'han posat en crisi i alguns ho han gestionat bé i altres, fins on han pogut i ara necessiten revitalitzar-se”, sospesa el psicòleg.

“Si el sistema cuida la població, ens cuida a nosaltres”

Sandra Audi, metgessa de família de Barcelona, recorda com a l'inici de la pandèmia la vida professional i personal es van fondre en la covid, amb una entrega sense límit, por, angoixa i sentiment de culpabilitat per no haver pogut fer-hi més. El seu marit també és metge de família i a casa van entrar en una voràgine de nous protocols: “La Júlia, la nostra filla, ens va dir que sempre parlàvem del mateix, també durant els àpats. Se'm va partir el cor”.

“Els metges de família tenim uns vincles especials amb els pacients. De vegades tractem els avis, els pares i els néts i coneixes la família des de fa molts anys. No pots posar una distància emocional quan veus com una persona se'n va per la covid i no ho has pogut evitar”, expressa.

Després de la primera onada, va buscar ajuda a la Fundació Galatea sobretot per separar la vida personal de la professional: “Per a molts de nosaltres aquesta feina és una vocació i sempre fem el que faci falta. Però aquest 'el que faci falta' té un límit i per a mi era la meva filla. Tinc una família, una vida i també m'he de protegir”.

En el seu cas, explica, no li va costar demanar ajuda: “Sempre m'he treballat i intento estar bastant connectada amb el que sento. Ho vaig reconèixer de pressa i, a més, era molt evident perquè a casa érem dos passant pel mateix”. També va escriure en un diari personal, que li va servir per buidar i reflexionar sobre com volia afrontar la pandèmia. Tot i l'impacte emocional, aquesta metgessa de família va poder continuar treballant.

Passats quinze mesos, es mostra optimista; veu la llum al final del túnel, diu. Tot i això, nota el cansament: “Em queda una sensació de 'burnout'. M'agrada el que faig, però estic esgotada”.

L'atenció primària és la porta d'entrada al sistema de salut i els seus professionals, ja sobrecarregats abans de la pandèmia, s'han multiplicat en els últims mesos. La realitat amb què es troben ara encara és molt exigent. “Sembla que la pandèmia millora, però encara estem vacunant, encara hi ha covid i hi ha pacients que no hem visitat durant un any”, diu.

“Necessitem més mans, més temps. Hi ha moltes vies de comunicació amb els metges i infermeres, com el telèfon, l'eConsulta i les Urgències, i està molt bé però no donem a l'abast”, assenyala. I reflexiona: “Si el sistema cuida la població, ens cuida a nosaltres. Si el pacient està bé, jo estic bé. Si puc visitar-lo i demanar proves que es faran ràpid, estaré bé com a metgessa. La manera de cuidar-nos és que l'engranatge del rellotge funcioni”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article