Un estudi posa en evidència la gravetat dels abusos sexuals a menors d’edat per part de l’Església catòlica

La recerca mostra que la majoria dels abusos sexuals han estat comesos per clergues que coneixien les experiències prèvies de maltractaments que presentaven les víctimes


Per primera vegada, l'Església catòlica espanyola va reconèixer el passat mes d’abril que, des de l’any 2001, hi ha hagut 220 casos d'abús a menors per part de clergues espanyols, segons va anunciar el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola en roda de premsa.

Les iniciatives per denunciar els abusos sexuals a les institucions religioses a l’Estat espanyol han estat molt escasses, i els protocols destinats a prevenir-los a l'Església catòlica espanyola molt diversos, però sense haver investigat a fons la victimització produïda al llarg dels anys per poder-la reparar adequadament i facilitar un accés uniforme de les víctimes a la recuperació.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi sobre abusos sexuals dins l'Església catòlica més ambiciós que s'ha fet a l'Estat espanyol, a càrrec de Josep M. Tamarit, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Noemí Pereda, de la Universitat de Barcelona (UB), i Gema Varona, de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).

Els resultats d'aquesta recerca s'han presentat aquest dilluns, 28 de juny, a la ‘Jornada sobre abusos sexuals a menors en institucions religioses: respostes restauratives des de la victimologia’, que ha tingut lloc a l'auditori del Centre Carlos Santamaría de la Universitat del País Basc, a Sant Sebastià.

Es tracta d'un projecte coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), juntament amb la Universitat del País Basc (UPV/EHU), pionera en aquest camp des del 2013, i la Universitat de Barcelona (UB). El projecte engloba el conjunt d'investigacions sobre aquest tipus d'abusos que s'han fet a l'Estat espanyol amb l'objectiu de comparar els resultats amb els obtinguts en altres països i discutir l'impacte que poden tenir per a la reparació, la intervenció i la prevenció d'aquest tipus de victimització.

Projecte multidisciplinari

El treball, desenvolupat entre el 2018 i el 2021, ha estat a càrrec d'un grup de professionals que tenen una sòlida experiència investigadora en l'àmbit de la victimologia. L'estudi inclou investigacions quantitatives i qualitatives, de les quals es conclou que els homes són els més afectats, sense perjudici d'incloure un apartat específic amb perspectiva de gènere sobre la invisibilitat de la victimització femenina.

Així mateix, documenta el dany profund i durador que han patit les víctimes, tant pel que fa al delicte patit com a la victimització secundària o al dany afegit per una resposta institucional que, moltes vegades, ha tendit a amagar, silenciar, confondre i, fins i tot, culpabilitzar les víctimes. A la gravetat de tot això s'hi suma el fet que, de vegades, aquestes víctimes eren infants i adolescents en situacions ja agreujades d'exclusió, desavantatge social o discapacitat.

L'estudi mostra que els abusos sexuals van ser comesos, majoritàriament, per clergues, que coneixien les experiències prèvies de maltractaments que presentaven les víctimes i, doncs, la seva extrema vulnerabilitat i la inexistència d'un context protector, fet que els permetia assegurar la seva impunitat.

“La investigació sobre la manera en què l'Església catòlica ha reaccionat davant l'aparició de casos d'abús reflecteix que hi ha hagut una diversitat d'actituds”, assegura Josep M. Tamarit, coordinador del projecte i investigador principal del grup Sistema de Justícia Penal (VICRIM) de la UOC. I afegeix que l'actitud que ha predominat en molts països ha estat de caràcter defensiu, basada en la negació o la minimització del problema: “Quan ha estat impossible negar l'existència de casos d'abús, la resposta oficial ha tendit a presentar-los com a fets aïllats o a centrar les explicacions en la recerca de les causes individuals, atribuint els abusos a trets psicopatològics dels abusadors i obviant la possible influència de causes de tipus ambiental o estructural”, assegura Tamarit.

Factors de risc

Aquest projecte també ha abordat les causes estructurals de l'abús sexual a institucions eclesiàstiques espanyoles. D'aquesta manera, aspectes com el poder clerical, el perfeccionisme moral, la concepció de la sexualitat, el secretisme, la soledat o la idea del pecat i del perdó han estat identificats com a factors de risc. L'equip de la UPV/EHU s'ha centrat concretament en aspectes institucionals o organitzacionals i ha analitzat el dany provocat per l'anomenada ‘traïció institucional i espiritual’, terme utilitzat en les investigacions comparades especialitzades. Un aspecte fonamental que s'ha trobat és la instrumentalització de les víctimes i el fet de prioritzar la reputació institucional per sobre dels drets individuals dels llavors menors.

A més, el dret canònic, recentment reformat, no ha considerat durant molt temps els drets que les víctimes han de tenir en els procediments per revisar els casos. Segons la normativa internacional, en aquests casos s'hauria d'assegurar l'especialització per tractar els temes de victimització sexual, així com la imparcialitat i la protecció a les víctimes, sense disminuir per això la presumpció d'innocència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article