Creen un nou algoritme per predir la mort sobtada i arrítmies potencialment letals en alguns pacients cardíacs

Redacció

Investigadors del grup de recerca BIOHEART de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), en col·laboració amb investigadors del North West Heart Center de Manchester (Regne Unit), han desenvolupat una nova eina predictiva que, en pacients amb miocardiopatia dilatada no isquèmica, permetrà identificar els pacients amb més risc d’arrítmies ventriculars potencialment letals i de mort sobtada.

La miocardiopatia dilatada no isquèmica es caracteritza per la dilatació excessiva i pèrdua de força del ventricle esquerre del cor en absència d’un infart previ. Així i tot, es tracta d’una condició que pot provocar insuficiència cardíaca, arrítmies greus, o fins i tot mort sobtada.

Fins ara no existia una forma prou fiable de determinar quins pacients amb miocardiopatia dilatada no isquèmica tenien un risc més alt de patir arrítmies potencialment letals o mort sobtada. A causa d’això, diversos assajos de l’ús preventiu dels desfibril·ladors implantables en aquests pacients no havien obtingut bons resultats i quedava un ample marge d’incertesa sobre a quins pacients s’hauria de posar un desfibril·lador profilàctic.

Els resultats del seu treball s’han publicat a la revista científica Journal of the American College of Cardiology. L’autor principal de l’estudi ha estat el doctor Andrea Di Marco, especialista de la Unitat d’Electrofisiologia i Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Els autors d’aquest treball han proposat una millor estratificació del risc d’arrítmies greus i de mort sobtada en aquests pacients. Mitjançant la combinació de dos senzills paràmetres obtinguts per ressonància magnètica cardíaca –la fracció d’ejecció del ventricle esquerre i el realç tardà de gadolini–, han aconseguit un algoritme de fàcil aplicació clínica que permet identificar el risc de forma molt més precisa que l’estratègia en ús fins ara.

L’algoritme ha estat desenvolupat en una cohort de 1.165 pacients de l’Hospital Universitari de Bellvitge i el North West Heart Center de Manchester, amb un seguiment mitjà de 36 mesos.

Gràcies a aquesta nova eina, es podrà guiar de forma més precisa la indicació d’un desfibril·lador implantable a aquells pacients que tinguin realment un alt risc de mort sobtada, cosa que permetrà salvar més vides i augmentar la relació cost-benefici d’aquesta teràpia.