El racisme i la xenofòbia, principals motius de discriminació a Barcelona un any més

Segons dades de l’Observatori de les Discriminacions de l’any 2020, el col·lectiu LGTBIQ+ va patir el major nombre d’agressions físiques

El racisme i la xenofòbia han tornat a ser un any més els principal motius de discriminació a Barcelona, segons les dades de l’Observatori de les Discriminacions. En total es van recollir fins a 436 situacions discriminatòries a la ciutat el 2020, de les quals un 34% van tenir una motivació racista i xenofòbica. Per altra banda, la LGTBIfòbia va ser la causa principal de les agressions físiques que es van reportar l’any passat, així com la segona raó de discriminació, amb un 24% dels casos recollits.

En total es van registrar 163 casos de racisme i xenofòbia a Barcelona el 2020. La majoria d’aquestes discriminacions van ser responsabilitat de persones particulars (un 44%) i es va detectar també que un 84% d’aquestes situacions van tenir un clar vincle amb els motius religiosos, un fet especialment rellevant pel que fa als casos d’islamofòbia.

Tot i que el racisme i la xenofòbia van ser les principals causes de discriminació l’any passat, només van representar un 33% dels casos en els quals es va vulnerar la integritat física de les persones. La LGTBIfòbia, en canvi, va ser el motiu de prop de la meitat de les agressions físiques (47%), tot i que aquestes es van reduir un 3% respecte al 2019.

En menor mesura, els altres motius de discriminació que s’han recollit a l’Observatori són la discapacitat (11%), la llengua (10%), la religió (7%), la salut (6%), el gènere, la ideologia i l’edat. Conjuntament, l’any passat es va registrar un increment del 6% de les situacions recollides el 2019, però això pot explicar-se per l’augment del nombre d’entitats que van participar en la recopilació de dades, que van passar de 18 a 22.

La infradenúncia també segueix sent un problema a l'hora de comptabilitzar i visibilitzar les situacions de discriminació que ocorren a Barcelona. Segons les entitats col·laboradores de l'Observatori, “la discriminació com a vivència quotidiana normalitzada és de les principals raons d'aquesta infradenúncia”, ja que aquesta reiteració en la vida diària de les discriminacions fa que sigui impossible reportar o denunciar-les constantment, ja que implicaria un desgast emocional i d'inversió de temps inassumible.

Segons les dades recollides el 2020, els homes i les persones adultes denuncien molt més que les dones i la població d’entre els 15 als 24 anys. El 53% de les discriminacions reportades l’any passat les van patir homes, mentre que el 76% de les persones que van denunciar una situació de discriminació es trobaven en les franges de 25 a 39 anys (38%) i dels 40 als 64 anys (38%).

La Covid-19, un factor agreujant

“Com en tots els àmbits de la vida, la pandèmia de la Covid-19 i els seus efectes en la vida quotidiana han tingut un impacte en les discriminacions i en la feina de les entitats que treballen per fer-hi front”, avisen des de l’Observatori.

Sobretot, es van veure afectats els espais on es discrimina, ja que la reclusió a casa durant el confinament i el tancament de molts espais de socialització van incrementar els problemes de convivència als habitatges i a les comunitats de veïns i veïnes. A més, la virtualització de les tasques d’atenció a la població vulnerable va dificultar la detecció i atenció de les situacions de discriminació.

El col·lectiu LGTBIQ+ va ser un dels més afectats per l’impacte de la pandèmia, ja que arran de les restriccions i el confinament es van incrementar els casos de discriminació cap a aquestes persones a cases, pisos i habitatges, passant de només 9 el 2019 a fins a 23 l’any passat. L’assetjament veïnal va ser, precisament, una de les problemàtiques principals assenyalades per les entitats i serveis que treballen en l’àmbit de la defensa de les persones LGTBIQ+. 

Necessitat de nous protocols

Després de la posada en marxa ara fa un any del protocol per a agressions per LGTBIfòbia, l’Observatori reclama la definició de nous protocols contra la discriminació racial en les actuacions policials, així com l’establiment per part de la Conselleria de Salut i la Fiscalia d’un protocol que reculli les contencions mecàniques de persones amb problemes de salut mental i amb discapacitat intel·lectual, amb els mateixos procediments que ja passen en els àmbits penitenciaris i geriàtrics.

Entre les recomanacions que fan les entitats col·laboradores de l’observatori es troba la necessitat d’adaptar els procediments per accedir als serveis a les necessitats dels col·lectius més vulnerables, així com visibilitzar més i millor per a la ciutadania les eines de denúncia al seu abast.

L’Observatori de les Discriminacions reuneix l’Ajuntament de Barcelona amb les entitats que treballen en defensa dels drets. L’informe del 2020 s’ha elaborat amb les dades quantitatives i qualitatives recollides per les entitats que formen l’Observatori, que inclouen l’Oficina per la No Discriminació municipal (OND), les 22 organitzacions de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article