Menjar aliments ecològics durant la infantesa s’associa a un millor desenvolupament cognitiu

ACN

Un estudi que ha analitzat l’associació entre una àmplia varietat d’exposicions prenatals i infantils i el desenvolupament neuropsicològic en edat escolar ha trobat que la ingesta d’aliments ecològics es relaciona amb millors puntuacions en proves d’intel·ligència fluida (capacitat de resoldre problemes nous) i de memòria funcional o de treball (la que permet al cervell retenir nova informació mentre cal a curt termini). L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha estat concebut i dissenyat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i de l’Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

Aquesta associació podria explicar-se perquè “les dietes saludables, entre les quals hi ha l’ecològica, són més riques que les del menjar ràpid en nutrients necessaris per al cervell, com ara àcids grassos, vitamines i substàncies antioxidants, el que de forma conjunta pot afavorir les funcions cognitives a la infantesa”, explica Jordi Júlvez, primer autor de l’estudi, i investigador de l’IISPV-CERCA.

El treball ha trobat també que la ingesta de menjar ràpid, la sobreocupació de la llar i el fum del tabac rebut a la infantesa es relacionen amb resultats més baixos en els tests d’intel·ligència fluida. A més, l’exposició a partícules fines (PM2,5) a interiors s’associa amb puntuacions més baixes de memòria funcional.

Les dades de la investigació, que porta per títol ‘Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries’, procedeixen de sis cohorts de països europeus (Regne Unit, França, Espanya, Grècia, Lituània i Noruega) que sumen 1.298 nens i nenes d’entre 6 i 11 anys. Es van tenir en compte 87 factors ambientals als quals aquests infants van estar exposats durant la seva vida uterina (com ara contaminació de l’aire, trànsit, soroll, diferents substàncies químiques i estil de vida) i altres 122 factors als quals van estar exposats durant la infantesa.

Un estudi pioner

L’objectiu era analitzar la influència que totes aquestes exposicions poden tenir en el desenvolupament i la maduració del cervell humà, ja que en aquesta etapa encara no és plenament eficient defensant-se de les substàncies químiques de l’ambient i se’n mostra especialment sensible a la toxicitat, fins i tot en nivells baixos que poden no representar un risc per a un cervell madur sa.

L’originalitat de la investigació és que adopta un enfocament d’exposoma, és a dir que té en compte un conjunt d’exposicions i no se’n centra en una de sola. Pretén així entendre millor la complexitat de les múltiples exposicions ambientals i l’efecte simultani en el neurodesenvolupament dels infants.

A més, en haver analitzat cohorts de sis països europeus diferents, l’estudi té com a punt fort la seva diversitat, si bé s’enfronta a la dificultat de les diferències culturals, que influencien els nivells d’exposició i els resultats cognitius.

Associacions destacables

Segons aquesta anàlisi, els principals determinants de la intel·ligència fluida i de la memòria funcional són les dietes infantils bio, les basades en menjar ràpid, la densitat familiar a la llar, la contaminació de l’aire a l’interior de casa i el fum del tabac.

Fins ara, s’havia investigat poc la relació entre el tipus de dieta i la funció cognitiva, però ja s’havia associat el menjar ràpid amb menys èxit en el desenvolupament escolar i alguns estudis havien trobat també associacions positives entre les dietes ecològiques i els resultats en funcions cognitives executives. “En la nostra feina”, explica Júlvez, “hem trobat millors puntuacions en intel·ligència fluida i memòria funcional quan hi ha més ingesta d’aliments bio i una menor ingesta de menjar ràpid”.

Per contra, el fum del tabac i les partícules PM2,5 a l’interior de la llar que es respiren durant la infantesa podrien afectar negativament la funció cognitiva en promoure reaccions inflamatòries al cervell. Tot i així, convé tenir en compte que “el nombre de persones que conviuen a la llar sol ser un indicador del nivell econòmic familiar, i que en contextos de pobresa l’estil de vida és menys saludable, cosa que també pot afectar les puntuacions dels infants en tests cognitius”, aclareix Júlvez.