SOS Racisme alerta que la població musulmana se sent vigilada i criminalitzada

Augusto Magaña

La població musulmana se sent vigilada i criminalitzada a Catalunya i a l’Estat espanyol. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ‘Islamofòbia institucional i securització’, publicat per SOS Racisme. La investigació ha analitzat els efectes del paradigma antiterrorista a l’àmbit català i espanyol i s’ha elaborat a partir d’entrevistes en profunditat amb líders de comunitats musulmanes, tècnics, agents socials i experts, així com grups de discussió amb persones musulmanes. 

“Aquest informe és un intent d’obrir un debat públic sobre la qüestió de la islamofòbia i molt específicament de quins mecanismes institucionals i socials s’han posat en marxa per fer front a això que s’ha anomenat, incorrectament, com a terrorisme ‘jihadista’”, ha assegurat la investigadora social que ha elaborat l’informe, Salma Amazian.

La investigació s'ha elaborat en quatre fases, des de mitjans de 2019 fins al gener de 2021, i s'ha centrat en els impactes que ha tingut sobre els drets humans i la llibertat religiosa de la població musulmana tot l'aparell per fer front a possibles radicalitzacions. Sobretot, l'anàlisi s'ha centrat en el període posterior a la modificació del Codi Penal de 2015, en la qual es van ampliar les tipificacions de delictes relacionats amb el terrorisme.

Des de SOS Racisme assenyalen que tots els protocols i normatives relacionats amb la prevenció d'un possible terrorisme ‘jihadista’ inclouen mesures amb un caire molt discriminatori. Segons Amazian, això es dóna perquè assenyalen a una població concreta a partir de prejudicis i perquè “les definicions de terrorisme o de terrorisme de pretext religiós són tan laxes i ambigües que acaben criminalitzant a tota la població musulmana i la dissidència política”.

A més, SOS Racisme apunta que és preocupant que aquests protocols no siguin públics i que molts cops els mecanismes de vigilància per prevenir una possible radicalització arriben fins i tot a les escoles i serveis socials. Això, segons l'entitat, es tradueix molts cops en tractes discriminatoris i en la persecució de la religiositat musulmana a través de l'aparell judicial i policial, com pot ser, per exemple, les identificacions per perfil racial a l'espai públic, especialment de joves musulmans o entesos com a musulmans i dones musulmanes amb hijab.

“La nostra conclusió és que tot aquest marc legislatiu antiterrorista és una forma d'islamofòbia institucionalitzada, perquè posa a l'abast de tota aquesta maquinària de vigilància els diferents dispositius i institucions”, explica Amazian. En molts casos, a més, aquestes pràctiques de vigilància i control tenen com a objectiu despolititzar les organitzacions de la població musulmana i establir sistemes de control als espais de la pràctica religiosa, segons la investigadora.

Un exemple d'això, segons SOS Racisme, són les expulsions del territori espanyol dels imams acusats de promoure idees radicals dins les seves mesquites. Amazian apunta que a la investigació han conegut casos de líders religiosos musulmans als quals s'ha expulsat sota el pretext de ser “una amenaça per la seguretat nacional”, sense que s'hagi demostrat la seva vinculació amb organitzacions terroristes o hagin estat condemnats per promoure la radicalització religiosa dels seus fidels.

Revisar el que entenem per islamofòbia

A l'informe, SOS Racisme proposa fer una “revisió teòrica-política de com s'entén la islamofòbia en el context català” per pensar polítiques que puguin fer front a totes aquestes dinàmiques discriminatòries que ja es troben institucionalitzades. Segons Amazian, el que caldria és “fer quatre passos enrere en tot aquest procés d'ampliació del que s'entén com a terrorisme”, ja que tots aquests marcs normatius s'ha demostrat que no funcionen per combatre la radicalització, com assenyala també la European Network Against Racism (ENAR).

Per avançar en aquesta direcció, a més, l'entitat recomana continuar incidint sobre la vigilància policial basada en perfils racials, però també elaborar mecanismes institucionals de denúncia de la islamofòbia que siguin eficaces i que abordin el caràcter estructural d'aquesta problemàtica. Per Amazian aquestes tasques són molt necessàries, ja que el caràcter racista de les polítiques de seguretat en l'àmbit del terrorisme no només tenen efectes sobre les vides de la població musulmana, sinó que també afecta la percepció de la resta de la societat sobre aquest col·lectiu concret.