Experts reclamen quadruplicar el pressupost que Educació destina a recerca fins l’1%

Redacció

Més de 150 investigadors i experts en educació han reclamat quadruplicar el pressupost destinat a recerca educativa fins arribar a l'1% dels comptes del Departament d'Educació el 2024. Actualment es destina un 0,27% i es passaria d'uns 14 a uns 57 milions d’euros en quatre anys.

La proposta la fan en el marc d'un manifest impulsat per la Fundació Bofill, on es proposa desplegar un Pla per a unes polítiques educatives fonamentades amb 16 mesures. A banda de la inversió, reclamen garantir que el coneixement generat es transfereix i que es faci una avaluació sistemàtica i de manera rigorosa de les polítiques educatives. Per últim, demanen que les evidències es tinguin en compte i superar l'actual “desconnexió” entre coneixement i política.

Els signants constaten que actualment no s'està fent la recerca que necessita el sistema i, especialment, que no s'estan avaluant les polítiques que tira endavant el Departament. La coordinadora de la iniciativa, Núria Comas, ha assegurat que es fa poca recerca però, a més, no s'aprofita la que es fa. Ha afegit que hi ha molt poca avaluació de les iniciatives o polítiques que tira endavant el departament.

Davant d'aquesta situació, el manifest ‘Apostem per la recerca per millorar l'educació del país’ recull la necessitat d'impulsar un Pla per a unes polítiques educatives fonamentades per aquesta legislatura. La proposta dels experts consta de 16 mesures clau. La primera és desenvolupar línies de finançament a la recerca estable per donar resposta als reptes educatius. També incrementar el finançament dels grups de recerca en educació que ja existeixen. Els impulsors constaten que Educació destina un 0,27% del seu pressupost a recerca, mentre que a Salut el percentatge és del 3,2%.

En segon lloc, reclamen modificar els criteris de l'Agència de Qualitat Universitària per a l'avaluació de la recerca dels departaments de les universitats i els criteris d'avaluació de mèrits del seu professorat per incentivar la investigació feta en col·laboració entre universitats i docents.

Sobre això, la presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Pilar Gargallo, ha assegurat que la veritable revolució arribarà quan docents i investigadors en l'àmbit de la universitat treballin plegats i uneixen necessitats del sistema amb recerca. “Afinaríem molt més”, ha garantit.

El segon gran eix en què es basa el manifest és en la necessitat que el coneixement generat sigui transferit. Per això, proposa crear una comissió consultiva formada per recercadors en educació que contrasti les necessitats de coneixement vinculades a les prioritats polítiques dels departaments de la Generalitat competents en educació. Demanen també impulsar un pla per a l'extensió dels doctorats industrials en educació i desenvolupar una plataforma de transferència de coneixement sobre polítiques educatives. Aquesta hauria d'informar els responsables de l'administració i la resta d'actors de les darreres investigacions, també internacionals.

El següent pas hauria de ser la incorporació de la recerca en les polítiques públiques. Per fer-ho possible, el pla proposa desenvolupar la infraestructura de dades i obrir l'accés a la recerca i l'avaluació de polítiques. Els experts han assegurat que els investigadors han de tenir accés a informació que ara queda oculta per la protecció de dades. A més, recull la necessitat d'elaborar un llibre blanc de la política educativa informada en les evidències.

Dades i coneixement rigorós

En aquest sentit, es proposa requerir que els plans i polítiques educatives de la Generalitat estiguin fonamentats en dades i coneixement rigorós i que comptin amb un pla d'avaluació adequat abans de la seva aprovació. En aquest sentit, Comas ha afirmat que hi ha instruments que obliguen a valorar si una proposta és econòmica viable i ha plantejat que també s'introdueixi la necessitat de justificar una mesura perquè hi ha evidències robustes que justifiquin la seva necessitat i avaluïn més tard el seu impacte.

Com a exemple de la manca de prioritat que s'ha donat a aquest àmbit, els impulsors han recordat que la Llei d'Educació de Catalunya del 2009 contemplava la creació de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació i onze anys més tard no s'ha posat en marxa.

Per últim, el document inclou mesures com la creació d'una unitat d'enllaç estable entre Educació i Recerca i Universitats, reprendre el desenvolupament de l'Observatori de l'Equitat en el Sistema Educatiu, reforçar el Servei de Recerca i Gabinet Tècnic d'Educació i estendre les funcions del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia perquè actuï com una oficina parlamentària d'assessorament.

L'investigador en educació i catedràtic de Sociologia de l'Autònoma de Barcelona (UAB) Xavier Bonal ha explicat que la manca d'atenció per la recerca educativa s'ha posat de manifest durant la pandèmia. En aquest sentit, ha explicat que molts països han fet recerca “en condicions d'emergència”, dotant-la amb recursos per saber quina era l'afectació en l'assoliment de coneixement o quants alumnes es confinaven, per exemple. Ha assegurat que el que s'ha fet a Catalunya ha estat per iniciativa individual d'algunes persones i per això ha reclamat una actitud “més activa” de les administracions.