La meitat de les mudances amaguen “desnonaments invisibles”

Una de cada dues llars ha patit assetjament immobiliari a l’àrea metropolitana, segons l’informe elaborat per La Hidra Cooperativa

Prop del 46% de les mudances que s’han produït a l’àrea metropolitana de Barcelona entre els anys 2014 i 2019 són producte d’un “desnonament invisible”. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ‘Impactes socials del mercat de lloguer’, elaborat per La Hidra Cooperativa, l'Agència de Salut Pública de Barcelona i l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en col·laboració amb el Sindicat de Llogateres i Llogaters.

L’informe reconeix com a “desnonaments invisibles” totes aquelles mudances produïdes per pujades del preu del lloguer, per la no renovació del contracte sense justificació o condicions deficients de l’habitatge. Segons La Hidra Cooperativa, conèixer i comptabilitzar aquests fenòmens és important, ja que les dades oficials només detecten els desnonaments derivats d’ordres judicials, però les expulsions o mudances forçoses no surten a les estadístiques. 

Una de cada dues llars ha patit assetjament immobiliari a l’àrea metropolitana de Barcelona, segons recull l’informe. Entre les persones enquestades, aquest assetjament s’ha expressat principalment quan el propietari de l’immoble s’ha negat a reparar o arreglar deterioris importants de l’habitatge. 

Per altra banda, vuit de cada deu persones destinen més del 30% dels ingressos al lloguer. Com assenyala La Hidra Cooperativa, es parla d’estrès financer “acceptable” quan es destinen un màxim del 30% d’ingressos al lloguer. En el cas de les llars que han participat en l’enquesta, un 29% tenen un estrès financer alt. 

La inseguretat residencial, provocada per un increment del percentatge d’ingressos destinats al lloguer, afecta també la salut de les persones, sobretot de dones i infants. Un 24,2% de les dones i un 17,2% dels homes que tenen un estrès financer elevat declaren tenir una salut percebuda regular o dolenta.

Per contrapartida, la participació col·lectiva en moviments socials a favor del dret a l’habitatge comporta més benestar per a les persones amb una alta inseguretat residencial. Segons les dades de l’informe, participar en el Sindicat de Llogateres ha sigut una experiència determinant per a les persones involucrades, no només per conèixer els seus drets, sinó també pels efectes positius que té adonar-se que no es tracta d’un problema individual, sinó col·lectiu. 

Viure de lloguer és sinònim de vulnerabilitat

Les entitats i organismes que han participat en l’elaboració de l’informe conclouen que, en les condicions actuals, viure de lloguer és sinònim de vulnerabilitat. Un dels elements que més es destaquen a l’estudi és l’existència d’un nivell molt elevat d’inseguretat residencial a l’àrea metropolitana de Barcelona. 

Entre les recomanacions que fan a l’informe es troba la promoció d’una “seguretat de tinença”, és a dir, que els lloguers es finalitzin només per raons justificades. A més, també es demana reforçar el paper de les organitzacions que promouen els drets de les persones que viuen de lloguer i regular el mercat de la intermediació. 

L’informe s’ha elaborat a partir de més de 2.000 enquestes realitzades a Barcelona i a altres municipis metropolitans. L’objectiu de l’estudi era aportar dades sobre les condicions de vida de les llars llogateres i els impactes del mercat de lloguer durant el cicle que va de l’any 2014 al 2019, al qual els preus del lloguer van augmentar sense precedents a l’àrea metropolitana. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article