Xavier Godàs: “Hem de passar de l’assistencialisme a l’autonomia”

Clara Congost  @QuasiClara 

“Cal desvincular la percepció pre-ideològica que quan parlem de comunitats ens referim a persones o grups que necessiten ajuda social”. Amb aquesta idea ha començat Xavier Godàs la conferència ‘De les comunitats a l’acció social: reptes i dilemes’ de l’Inclusió.cat, ponència que dona el tret de sortida a ‘Inclusió.cat, III Congrés de l’Acció Social’,  que ha començat aquest dijous al matí a Vic.

Remarcant que “l’experiència són les ulleres amb les quals copsem l’entorn”, el sociòleg i assessor de Benestar i Acció Social ens ha dut a través de l’evolució del concepte de comunitat. Es tracta d’un concepte que, des del punt de vista de l’evolució, cal situar en el marc de la modernitat, i que ha oscil·lat de significat amb el llarg dels anys. En una etapa pre-moderna, “l’ideal era desvincular-se de la comunitat i apostar per l’emancipació personal”, ja que es considerava que tot allò que és comunitat és estamental i, per tant, va en contra de la llibertat individual. “Així, el moviment obrer s’entén com unes reaccions de tipus comunitari, com a trinxera defensiva i reflexiva dels elements desestructurals de l’Estat”, ha assegurat Godàs durant la seva intervenció.

Més tard s’observa un retorn a la comunitat reinterpretada: el concepte de comunitat ja no té un sentit negatiu, “sinó que s’entén com les estructures que generen un espai de protecció comunitari que permet l’emancipació”, ha explicat el sociòleg. Però l’arribada de l’Estat del Benestar després de la II Guerra Mundial suposa un altre canvi de paradigama: “Aquella trinxera defensiva ja no té la mateixa funció, perquè en bona part és substituïda per l’Estat”. 

“Què busquem a les comunitats?”, ha preguntat el sociòleg, “Protecció. Sí, busquem més coses, com el valor propi o la moral compartida, però si rasquem, l’element motor de les comunitats és la protecció”. Tanmateix, avui en dia formar part de comunitats és un acte volitiu, s’ha lamentat Godàs. Actualment, “les maneres de viure i les condicions estructurals actuals tendeixen a desagregar persones i erosionar vincles”. “L’element cultural de referència individual és més qui sóc jo que a on pertanyo”. Formar part de comunitats comporta un esforç més gran que abans, ja que “no hi ha unes condicions estructurals que et condueixin a certa comunitat, sinó que un hi arriba per decisió pròpia”. Així, “si l’activitat comunitària depèn de la capacitat individual, la comunitat acaba sent més fràgil”, ha assegurat el sociòleg. 

Reptes de l’acció social

Segons Godàs, “a través del treball comunitari, des dels serveis socials, s’ha de procurar que les persones en situació de vulnerabilitat puguin avançar cap a l’autonomia”. Així, el repte dels serveis socials és treballar amb comunitats i ajudar a organitzar-ne allà on no n’hi ha, “amb un treball estratègic a llarg termini que permeti la possibilitat de prosperitat”. En aquest sentit, un altre repte és el d’establir uns objectius més concrets, ja que “no es pot posar com a objectiu dels serveis socials la superació de les desigualtats socials en general”. “Tenir aquest tipus d’expectatives pot acabar generant un bumerang contra la capacitat dels serveis”, ha destacat.

És per això que Godàs aposta per un “canvi de paradigma dels serveis socials i que es passi de l’assistencialisme a l’autonomia”. La intervenció pública –de l’Estat–, “és imprescindible, però cal saber desvincular-la de l’espai d’intervenció quan ja no és necessària”, ha conclòs.  

Inclusió.cat, un espai de referència per al sector

Durant aquest dijous i divendres més de 400 persones, entre professionals, entitats, acadèmics, investigadors, responsables polítics, estudiants i altres experts estan participant en el congrés, organitzat pel Departament Drets Socials i la UVic-UCC a través de la Càtedra de Serveis Social. Amb el títol ‘Serveis socials i acció comunitària: promoció i prevenció’, aquesta edició se centra en l’acció comunitària dels serveis socials com a eines de prevenció i promoció en el context de la pandèmia. 

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha estat l’encarregada d’inaugurar el congrés junt amb l’alcaldessa de Vic, Anna Erra i el rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Josep Eladi Baños. Durant la seva intervenció, Cervera ha destacat que “l’acció social en el territori, el treball en xarxa conjunt, ens és indispensable i ens ha de marcar la proactivitat davant els reptes, els problemes i oportunitats socials que sorgiran”. 

Així mateix, la consellera ha indicat que enguany el congrés posa el focus en l’acció comunitària, un àmbit que des del Pla Estratègic de Serveis Socials 2021-2024 ja es considera com “un dels camps d’actuació del futur”. “Segurament no és tan senzill treballar preventivament com es pot fer en els serveis sanitaris, però és evident que la tasca comunitària ens pot ajudar a futur a poder corregir alguns desajustos en la societat que arriben a ocasionar que persones puguin viure en situacions molt complexes”, ha remarcat Cervera.

Després de la conferència incial de Xavier Godàs s’han començat diverses taules rodones i altres ponències. Entre els ponents del congrés figuren també Carl Lacharite, professor de Psicologia de la Université del Québec à Trois-Rivières (Canadà) vinculat a agències de protecció de la infància; així com Anna Ballester, professora associada al Departament de Treball Social de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzada en treball comunitari; i Asun Llena, doctora en Psicologia Social i professora de la UB.

Les taules rodones versaran sobre temes com l’acció comunitària en temps de pandèmia, les noves estructures de l’acció social, la recerca i la gestió del coneixement per a la millora de l’atenció social, la intervenció comunitària en atenció primària, i suports per a l’autodeterminació i autonomia personal, entre altres temàtiques relacionades també amb gent gran i infància.