Barcelona promou equipaments municipals amb perspectiva de gènere

ACN

L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat diverses accions per introduir la perspectiva de gènere en el disseny i la gestió dels equipaments municipals. L'objectiu és donar criteris, establir processos i capacitar el personal en matèria de gènere, així com elaborar normativa i instruments específics per facilitar la incorporació d'aquesta visió. 

Per aconseguir els objectius marcats, es designarà la figura d'una persona tècnica en gènere a cada districte que ofereixi suport i assessorament. S'intervindrà també en els instruments de contractació pública incorporant clàusules de gènere i s'elaborarà un protocol per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes, que cada equipament adaptarà a les seves necessitats, públics i espais. 

Tal com apunta l'estudi previ ‘Incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona' apunta que l'espai públic i els equipaments no són neutres al gènere. De fet, existeix una àmplia bretxa de gènere en el seu ús. En concret, a la ciutat de Barcelona, hi ha una feminització en l’ús dels equipaments municipals. Per exemple, les dones usen un 75% més que els homes les botigues de barri de consum diari, així com els bancs i els CAP. El mateix passa amb els equipaments d’oci i de lleure (entre un 1 i un 10% més), els serveis socials i les biblioteques (entre un 15% i un 20%), i els casals de gent gran i els centres educatius (entre un 25% i un 30% més).

La mesura contempla els equipaments com a elements de referència de la ciutadania, espais que contribueixen a generar vida, equitat, a facilitar les tasques quotidianes i de cura i a articular la trama urbana. Aquesta proposta vol establir una nova metodologia per a l’estudi i avaluació dels equipaments a la vegada que presenta una sèrie de criteris per a futurs dissenys.

Recomanacions per a futurs dissenys

El document pren en consideració vuit tipus d’equipaments: esportius, juvenils, d’infància, per a les persones grans, d’atenció i inclusió social, comercials, culturals i biblioteques. Cadascun d’aquests té singularitats concretes i usos propis segons el col·lectiu que en fa ús. Les recomanacions es plantegen com a conceptes oberts a l’evolució i s’estructuren en cinc àmbits concrets. 

El primer d'aquests és la connexió de l'equipament amb la trama urbana per tal que siguin equipaments accessibles, a menys de deu minuts caminant. A més, han de ser espais multifuncionals, i s'ha de garantir la seguretat viària de l'entorn reduint la circulació de la zona, així com assegurar la cobertura amb transport públic. En segon lloc, s'han de prioritzar les plantes baixes i els espais intermedis en contacte amb l'exterior. En aquesta zona es recomana habilitar espais que afavoreixin el joc i les activitats esportives. A més, s'ha de garantir la percepció de seguretat amb una millora de la il·luminació i amb un increment de la neteja i el manteniment. En tercer lloc, els edificis han de ser accessibles, amb recorreguts clars i ben estructurats. En quart, han de ser espais confortables, amb llum i climatització natural, amb aïllament acústic, vegetació interior i seguint criteris d'eficiència energètica. A més, han de tenir espais per guardar vehicles individuals, lavabos adaptats i espais de lactància, entre d'altres. 

Per últim, l'Ajuntament ha apuntat que la gestió del centre ha de posar especial èmfasi en treballar perquè les persones usuàries s’identifiquin amb l’espai i estableixin així vincles afectius i de cura amb el mateix. La programació ha de promoure la participació de persones de diferents cultures, edats o gènere, i amb una flexibilitat horària que s’adapti als diferents ritmes i horaris dels usuaris, sobretot tenint en compte els treballs de cura. Pel que fa als professionals, veu indispensable portar a terme una formació en gènere i adoptar un protocol o circuit per a la prevenció i abordatge de les violències masclistes, inclús alguns poden establir un punt on atendre aquests casos.