Almenys 1.064 persones dormen al carrer a Barcelona

Clara Congost  @QuasiClara 

La Fundació Arrels, amb la col·laboració de 530 persones voluntàries, ha sortit als carrers de Barcelona per entrevistar les persones que viuen al ras i conèixer la seva situació de vulnerabilitat. Durant la sortida, que es va fer la nit del 10 a l’11 de juny i durant la qual es van recórrer 65 dels 75 barris de la ciutat, es van detectar 1.064 persones vivint al carrer, una xifra que consideren “de mínims” i que és molt possible que superi les 1.100 persones.

On dorms de manera habitual? Quant temps fa que no tens una llar estable? T’has pogut vacunar contra la Covid-19? Aquestes són algunes de les preguntes que 289 persones que viuen al ras a Barcelona van contestar la nit de del 10 de juny i que han permès a la Fundació Arrels conèixer la seva situació de vulnerabilitat.

Les primeres dades resultants de l’enquesta mostren que, de les persones que van accedir a contestar les preguntes, el 91% són homes, el 6,9% són dones, i un 1,7% són homes o dones trans. En aquest sentit, destaca la baixada del nombre de dones: segons l’enquesta que la fundació va realitzar el novembre del 2020, les dones representaven un 9%, i segons la del 2019, un 11%. Tot i que la Fundació Arrels considera les dades una bona notícia i ho relacionen amb la posada en marxa de recursos específics per a dones sense llar, l’associació Lola no estàs sola assegura que moltes de les dones que viuen al carrer s’amaguen durant la nit per protegir-se d’abusos i assetjaments.

De mitjana, les persones entrevistades tenen 43 anys, i dues de cada deu en tenen entre 18 i 35. Pel que fa a la procedència, ha augmentat el percentatge de persones amb nacionalitat espanyola que viuen al carrer (el 30%, un 6% més que fa dos anys), mentre que el percentatge que representa la població migrada torna a ser de gairebé el 70%. Aquesta dada posa en evidència la fragilitat de la situació de les persones migrades, i des de la fundació asseguren que els preocupa que el 17% de les persones entrevistades afirmen ser sol·licitants d’asil.

Vulnerabilitat mitjana o elevada

L’enquesta s’emmarca en una campanya europea per erradicar el sensellarisme i que, preguntant directament a les persones que viuen al ras, vol conèixer la seva situació de vulnerabilitat. De les entrevistes realitzades per la Fundació Arrels s’extreu que el 69% de les persones es troba en una situació mitjana o elevada de vulnerabilitat. Una de cada deu persones viu al carrer des de fa més de deu anys i, de mitjana, les persones enquestades fa quatre anys i vuit mesos que viuen a la intempèrie. Es tracta d’una dada preocupant que ha augmentat en comparació al 2019.

Una altra dada que ha augmentat respecte a l’enquesta realitzada el 2019 té a veure amb les agressions patides per les persones que viuen al ras: “Que el 46% de les persones que hem entrevistat ens diguin que han patit agressions físiques o verbals és un indicador molt preocupant i, segurament, la punta de l’iceberg”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels. I afegeix que “la majoria de les persones que viuen al carrer normalitzen el fet de viure al ras i tot allò que comporta, i no solen denunciar ni explicar situacions d’agressions”.

El recompte

Durant la nit del 10 a l’11 de juny els voluntaris van detectar 1.064 persones vivint al carrer, una xifra preocupant que indica que calen més esforços per a la prevenció i per oferir recursos que s’adaptin a les necessitats de les persones que viuen al ras. Tanmateix, des d’Arrels consideren que “és una xifra de mínims”, ja que, per una banda, hi ha persones que s’amaguen durant la nit per sentir-se més segures, i a les quals és molt difícil localitzar. Per l’altra, segons el recompte nocturn que va realitzar la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) el passat 19 de maig, almenys 104 persones dormen a parcs i jardins o zones boscoses de la ciutat on la fundació no va accedir durant la nit de l’enquesta.

Fa un any, quan tothom estava a casa confinat, la Fundació Arrels va realitzar un recompte i va localitzar 1.239 persones vivint als carrers de Barcelona. Busquets assegura que “aquest descens té a veure, en part, amb la disminució de la mobilitat a causa de la pandèmia i el tancament de fronteres, així com de la conversió d’alguns espais d’emergència en zones estables”. “No ens podem relaxar, però, en la lluita contra el sensellarisme i les seves causes, perquè parlar de més de 1.100 persones vivint al ras no és una bona notícia”, afegeix.