Reduir la contaminació als nivells del 2020 evitaria 600 morts l’any a Barcelona

Redacció

Les restriccions i els canvis en la mobilitat que va provocar la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 va suposar una millora sense precedents de la qualitat de l'aire a la ciutat de Barcelona, segons recull el darrer informe anual de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Si la contaminació habitual, tenint en compte els nivells dels anys 2018 i 2019, es reduís de forma permanent als nivells de 2020, s'estima que a la ciutat s'evitarien el 4% de les morts naturals (al voltant de 600 morts cada any), el 19% dels nous casos d'asma infantil (al voltant de 300 casos anuals) i el 5% dels nous casos de càncer de pulmó (al voltant de 50 casos anuals), segons l'avaluació d'impacte en salut feta per l'ASPB.

El descens de la contaminació ha fet que per primera vegada des que es tenen registres es complís a totes les estacions de vigilància de la ciutat el nivell guia de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el valor límit anual de la Unió Europea (UE) pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2), que és de 40 µg/m3 de mitjana anual. El NO2 és un contaminant molt relacionat amb les emissions del trànsit i és el que més descens ha tingut.

Segons s'exposa a l'informe, la reducció de la contaminació durant el 2020 també es va traduir lògicament en una dràstica reducció dels nivells d'exposició de la població respecte dels nivells habituals (2018-2019). De fet, la concentració mitjana de NO2 a la qual s'exposa la població es va reduir un 28%, una circumstància que es va notar especialment al districte de l'Eixample, que va ser la zona de la ciutat que va experimentar una reducció més forta.

Menys escoles exposades

L'exposició al NO2 de les escoles també es va reduir en una proporció similar a la del conjunt de la població. És important remarcar aquesta diferència entre escoles i les seves conseqüències sobre la salut dels infants, atès que els estudis epidemiològics indiquen que cada augment d'exposició de 10 µg/m3 de NO2 suposa augmentar un 5% el risc de desenvolupar asma infantil. L'Eixample va continuar sent el districte amb més escoles exposades a nivells alts de NO2, però alhora va ser el districte que va experimentar una davallada més forta durant el 2020.

Tal com recullen els informes successius que fa cada any l'ASPB, la contaminació de l'aire és un problema de salut pública de primera magnitud i, en el cas de la ciutat de Barcelona, la seva magnitud està estretament vinculada al trànsit motoritzat. L'evidència científica constata que l'exposició crònica a nivells alts de contaminació està relacionada amb un important impacte en la salut de les persones tant per la càrrega de malalties com per la mortalitat. En aquest sentit, la reducció dels nivells de contaminació observada l'any 2020 és molt rellevant des del punt de vista de l'impacte en salut.

Entre les seves conclusions, l'informe de l'ASPB assenyala que l'any 2020, estrictament pel què fa a la qualitat de l'aire a la ciutat, ha resultat una mena d'experiment natural del que se'n poden extreure informacions molt útils pel que fa a la contaminació i del seu impacte en la salut, sense obviar que la pandèmia ha comportat una forta crisi sanitària, econòmica i social, amb un excés de mortalitat a Barcelona, on s'estima que hi ha hagut al voltant de  4.200 morts. Així doncs, destaca que el repte actual és poder assolir la millora de la qualitat de l'aire mitjançant polítiques públiques i canvis socials decisius que garanteixin una reducció contundent de les emissions de contaminants atmosfèrics i en conseqüència l'impacte en salut.

En aquest sentit, l'ASPB apunta que caldria evitar tornar a la mobilitat motoritzada dels nivells prepandèmia, afavorint la proximitat en els desplaçaments quotidians (entre domicilis i llocs de feina, centres educatius o comerç) i altres mesures que han influït en la reducció del trànsit motoritzat com el teletreball. Igualment destaca la necessitat de millora del transport públic (intraurbà i interurbà) i la revisió del model turístic de la ciutat. L'informe recull també l'impacte positiu en la salut de la ciutadania que tenen mesures estructurals, com són la reducció de l'ús del vehicle motoritzat privat, la millora ambiental del parc circulant i la potenciació del transport actiu, en tot cas unes mesures que caldria intensificar al districte de l'Eixample i als centres escolars més contaminats.

Tanmateix, l'ASPB posa de manifest que per millorar la qualitat de l'aire a la ciutat és imprescindible sumar noves mesures que redueixin de forma important el nombre de vehicles circulants, fet que té grans beneficis afegits en salut, com la reducció del soroll ambiental i les lesions de trànsit i l'alliberament d'espai urbà per altres usos més saludables. Finalment, l'ASPB apunta que per assolir la millora dels nivells de partícules a la ciutat serà necessari una reducció d'altres fonts d'emissió de partícules locals i regionals diferents del trànsit, com per exemple la indústria o les emissions que tenen el seu origen en altres activitats productives.