Milers de joves es queden sense plaça d’FP en l’opció desitjada

Redacció

La Federació d'Educació de CCOO assegura que uns 10.000 joves s'han quedat sense plaça per cursar l'opció desitjada de Formació Professional (FP). El sindicat ha apuntat que la manca estructural de places públiques obliga els joves a pagar per cursar els estudis que realment volen fer o bé cursar una opció secundària, augmentant així el risc d'abandonament escolar prematur (AEP).

De fet, Catalunya és capdavantera a l'Estat espanyol en AEP, amb una mitjana del 19,2% i que arriba fins al 40% al grau mitjà. CCOO denuncia que, tot i que enguany hi ha hagut un 17,4% més de preinscripcions a FP, això no ha anat acompanyat d'un augment de l'oferta adient. El sindicat critica que el Govern deixa de banda la participació dels agents socials en la planificació i manté estancada l'oferta pública i el desequilibri territorial existent.

Tot i que les dades d'alumnat que no obté plaça en el procés de preinscripció no són públiques i arriben de manera desigual des de les comissions de garanties de matrícula, CCOO assegura que fa anys que s'evidencia el desequilibri i la segregació de l'alumnat en l'oferta professional postobligatòria, accentuant-se segons el territori i la modalitat, amb major dèficit a les àrees metropolitanes i en la modalitat no presencial.

Segons la informació de què disposen, la ciutat de Barcelona és "líder" en manca de places, amb només quatre de cada deu alumnes matriculats en centres de titularitat pública. En el darrer procés, més de 2.500 persones s'haurien quedat sense plaça en la seva opció desitjada, un miler d'elles en la família professional de sanitat.

Al Baix Llobregat serien unes 2.000 persones sense plaça en primera opció, a Terrassa unes 400 en llistes d'espera, i al Vallès Oriental i el Maresme, només entre Mollet i Mataró ja sumarien uns 2.500 alumnes que no haurien obtingut plaça pública en l'opció desitjada.

Davant d'aquesta situació, CCOO ha reclamat un canvi de política en l'FP que deixi de banda les reformes curriculars "neoliberals sense consens ni diàleg", i apostar per les necessitats formatives de les persones i del teixit productiu. Per això, ha demanat un augment pressupostari que permeti orientar i formar les persones al llarg de la seva vida. En el cas de Barcelona, ha considerat imprescindible que el Departament d'Educació i l'Ajuntament incrementin l'oferta pública en les modalitats presencial i a distància per revertir el desequilibri actual.