El TSCAT alerta que el toc de queda augmenta la vulnerabilitat de les persones sense llar

Exigeixen recursos especialitzats per fer front a l’exclusió social i sanitària que pateix aquest col·lectiu davant les mesures per fer front a la Covid-19

El Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT) alerta que el toc de queda augmenta la vulnerabilitat de les persones sense llar. Segons l’organisme, aquestes persones es veuen doblement exposades amb el confinament nocturn, ja que no tenen una llar a on quedar-se i s’incrementa la seva sensació d’inseguretat. 

Tot i que el nou toc de queda és una mesura necessària per fer front a l’augment de contagis de Covid-19, des del TSCAT exigeixen recursos especialitzats per a les persones en situació de sensellarisme.

La mesura, que va entrar en vigor el 17 de juliol, afecta socialment a les persones sense llar, ja que no disposen d’un lloc on viure i evitar un contagi. A més, també calen recursos per garantir la seguretat sanitària d’aquest col·lectiu, ja que en molts casos pateixen malalties cròniques, com la drogodependència i malalties de salut mental, expliquen des del TSCAT. 

Segons Amparo Alcoverro, membre de la comissió d'Habitatge del TSCAT, la invisibilitat de les persones en situació de sensellarisme augment amb el confinament nocturn, ja que es troben doblement exposades, per una banda perquè no disposen d'una llar on poder quedar-se i per l'altra perquè s'incrementa la seva sensació d'inseguretat.

Aprendre de l’experiència del primer confinament

Des del TSCAT informen que en el primer toc de queda, que va tenir lloc a l’octubre, les entitats i fundacions del tercer sector ja van reclamar “que no aïllessin de les restriccions les persones sense llar, atès que havien de servir per frenar la transmissió del virus”.

El col·legi exigeix a les autoritats un pacte de país per erradicar aquesta problemàtica social perquè “no serveix de gaire ni 30 places noves en un alberg, ni un alberg amb moltíssima gent perquè no hi ha atenció personal”, explica Encarna Roldán, membre de la comissió de Serveis Socials i Habitatge del TSCAT.

Durant el confinament que va tenir lloc l’any 2020, diversos municipis catalans van articular recursos específics per a l’atenció del sensellarisme, però aquests van desaparèixer amb la desescalada de les mesures restrictives. 

“L’atenció continuada de les persones en situació de sensellarisme implica fer-los visibles de forma permanent, incorporar aquesta necessitat específica a polítiques socials garants del dret a l’habitatge i ser protagonistes, per la magna vulnerabilitat en la qual viuen, en les estratègies coordinades entre administracions i entitats del tercer sector”, apunta Alcoverro.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article