La pandèmia redueix gairebé a la meitat l’arribada de joves migrats sols a Catalunya

La DGAIA diu que la majoria de joves que atén són majors de 18 anys i confia en un canvi legislatiu del govern espanyol

La pandèmia ha fet caure de manera destacada el nombre de joves migrats sols que han arribat a Catalunya. En concret, des de gener del 2020 fins al passat mes de juny, han entrat 1.227 joves, un 45% menys que l'any 2019, quan no hi havia crisi sanitària.

La directora de la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes, associa aquest fenomen amb el tancament de fronteres que s'ha produït entre països, especialment el Marroc. Si el 2019 el nombre de joves que van venir a buscar-se la vida a Catalunya va ser 2.219, el 2020 amb prou feines es va arribar als 800. I el 2021, la tendència segueix a la baixa amb només 422. Unes arribades que van veure el seu màxim el 2018 quan 3.701 menors van acabar atesos en centres catalans.

Tot i que Cabanes reconeix que el tancament de la frontera amb el Marroc ha estat un element “clau”, assenyala que “hi ha molta gent volent migrar”. La directora general també destaca que la gran majoria d'usuaris que atenen són majors de 18 anys i espera que hi hagi un canvi en la legislació sobre aquestes persones perquè puguin accedir a la documentació.

“Sí que és cert que la pandèmia ha ajudat que n'arribin menys, però troben altres maneres de venir i la realitat és que sabem que hi ha molta gent que està esperant per poder sortir i migrar cap aquí”, remarca la directora de la DGAIA.

En aquest sentit, Cabanes deixa clar que en cas que hi hagués una nova “arribada massiva”, com va passar en alguns mesos de 2018, estarien “preparats” per poder actuar, “sense haver de canviar el model”. I és que des de fa uns anys, la Generalitat aposta per derivar els joves que atén a pisos petits en lloc de grans cases de colònies, com fins ara.

La directora de la DGAIA es mostra “molt satisfeta” perquè diu que s'ha pogut completar aquest procés “amb èxit”. Tot i que reconeix que encara tenen joves en alguna casa aïllada, assegura que amb prou feines hi conviuen deu usuaris.

L'objectiu doncs, és que els joves migrats sols es relacionin més amb la comunitat i que trobin un entorn adequat perquè quan tinguin 18 anys puguin seguir amb un pla de vida. Cabanes reconeix que a vegades hi ha veïns que no els agrada que hi hagi menors no acompanyats en una comunitat concreta, però explica que en moltes ocasions “és desconeixement”. “La veritat és que ens trobem de tot”, remarca.

Un 74% dels atesos són majors d'edat

Actualment, la DGAIA atén 5622 joves que estan sols a Catalunya. D'aquests, un 74% són majors de 18 anys, un fet que, assenyala Cabanes, fa evident que la Generalitat no s'oblida d'ells pel sol fet d'haver complert la majoria d'edat. “Actualment hi ha molts més majors atesos pel sistema que no pas menors d’edat”, concreta.

En aquest sentit, la directora de la DGAIA reclama que el govern espanyol agilitzi els tràmits per fer efectiu el real decret que vol impulsar perquè aquests joves puguin accedir a la documentació un cop facin els 18 anys. Cabanes adverteix que ajudar un jove fins que és major d'edat i després oblidar-se d'ell i que vegi que “no té cap oportunitat, és provocar que puguin caure en la indigència”. “És el menys que es pot fer en un país que es diu europeu, modèlic i que compleix amb els drets humans. Una societat que vol ser moderna ha de complir en aquests aspectes”, concreta Cabanes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article