Unicef reclama l’aprovació “urgent” d’una estratègia estatal per oferir més protecció als joves migrants sols

L’organització demana un model de gestió de contingències humanitàries migratòries que doni resposta a aquest col·lectiu

Durant la presentació de l’informe Canàries: nens i nenes migrants en una de les rutes més perilloses del món, Unicef Espanya ha reclamat l’aprovació de l’Estratègia nacional per a la protecció i integració social dels nens i nenes migrants no acompanyats. El document preliminar es va presentar dilluns al Consell Territorial de Serveis Socials i Dependència. Segons l’organització, és urgent que aquesta estratègia desenvolupi un model de gestió de contingències humanitàries migratòries per als joves migrants sols a nivell estatal.

En aquests moments, d’acord amb una investigació d’Unicef, les institucions dels territoris on hi ha més emergències migratòries —Canàries i, com va passar a mitjans de maig, Ceuta— es veuen obligades a actuar en solitari, “com si estiguéssin tractant un problema local o regional”, asseguren des d’Unicef. És per això que han presentat al Govern espanyol una proposta de model de gestió de contingències humanitàries migratòries per als joves migrats sols. 

Es tracta d’un model que contempla diverses eines i mecanismes, “com una coordinació adequada entre institucions públiques, un mecanisme nacional de derivació i una unitat de resposta ràpida a la infància en emergències”, explica Gustavo Suárez Pertierra, president d’Unicef Espanya. “Necessitem una política de contingència d’àmbit estatal que eviti que el sistema de protecció es saturi i que permeti donar atenció individualitzada i adequada a la situació de cada jove migrant sol”, afirma.

A l’Estat espanyol, la falta de planificació i recursos, així com de mecanismes que garantitzin la corresponsabilitat a tot el territori, fa que el model d’actuació davant les emergències migratòries “hagi caducat”, assegura Sara Collantes, especialista en migracions d’Unicef Espanya i membre de l’equip d’investigació a Canàries. “No estem sent capaços de respondre a les necessitats dels infants que arriben afectats per una emergència humanitària migratòria, i això no només posa en risc als menors d’edat, sinó que genera tensió entre les institucions, les entitats i els professionals de protecció de la infància migrant”, assegura l’especialista.

Una ruta perillosa

La ruta per mar fins les Canàries està qualificada com una de les més perilloses del món. Segons l’Organització Internacional de Migracions (OIM), en el que va de 2021 s’han confirmat ja 250 morts en aquesta ruta, gairebé el doble que durant el mateix període de l’any passat. En tot el 2020 es van comptabilitzar 850 morts i desaparicions. Segons l’organització Caminant Fronteres, si aquest any la tendència segueix sent la mateixa, la xifra total podria arribar als 1.900. 

Segons dades del Ministeri de l’Interior, des del 2019 han arribat a Canàries uns 3.830 joves migrants, la majoria sols. De les 2.848 persones menors ateses pel sistema de protecció de la infància de Canàries entre el 2019 fins a principis de juliol del 2021, només 132 han sigut traslladats als sistemes de protecció d’altres comunitats autònomes, mentre que 2.528 infants continuen dins el sistema de protecció de les Canàries. Tanmateix, a principis de juliol només hi havia 416 joves migrants sols menors de 16 anys escolaritzats en el curs 2020-2021. 

I és que, com Unicef denuncia, entre els problemes als quals s’enfronten els joves migrants sols es troben la falta d’escolarització i altres aspectes claus per a la seva inclusió social, un fet que pot fer augmentar els riscs sobre la seva salut física i mental. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article