Ca la Dona convoca una concentració en solidaritat amb les dones i les nenes d’Afganistan

Clara Congost  @QuasiClara 

Amb el lema Per una vida digna i en llibertat, solidaritat amb les dones i les nenes de l'Afganistan, i amb el suport d'almenys una vintena d'entitats, Ca la Dona convoca una concentració aquest dimecres 18 d'agost a les 19.00 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per tal de denunciar “el rebuig total a les violències que s'estan duent a terme contra la població civil afganesa, violències que de manera específica s'exerceixen sobre els cossos de les dones”.

Durant la concentració es llegirà un manifest en què s'exigeix als governs de la comunitat internacional l'ús de “tots els mecanismes polítics per posar fi a les violències a l'Afganistan” i a la Unió Europea i els governs espanyol i català “l'immediat reconeixement d'asil polític a les persones que fugen de l'Afganistan i l'acolliment de totes les persones refugiades, especialment a les dones i les nenes afganeses”.

Dones i infants, les majors víctimes

Tot i que el conjunt de la població civil afganesa ja està patint les conseqüències del cop d'estat dels talibans, són els infants i les dones les veritables víctimes d'aquesta marxa enrere en matèria de drets humans. Des d'inicis del 2021, el nombre de víctimes civils a l'Afganistan ha augmentat gairebé un 50% i entre aquestes hi ha hagut més dones i infants que en els primers sis mesos de qualsevol any des que van començar els registres el 2009, segons va informar l'ONU al juliol.

“Cada dia que passa, el conflicte a l'Afganistan es cobra un preu més elevat en la vida de les dones i dels infants d'aquest país”, ha explicat UNICEF en un comunicat. “L'Afganistan ha estat durant molts anys, un dels pitjors indrets del món per ser infant, però durant les últimes setmanes, la situació de molts nens i nenes s'ha tornat encara més desesperada”, segueix l’entitat, abans d'afegir les dades: des de principis d'any, més de 552 infants han mort i més de 1.400 n'han resultat ferits.

El Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC), encapçalat per la seva presidenta, Maria Eugènia Gay, també ha denunciat que la imposició dels moviments talibans “comporta un greu retrocés dels drets i les llibertats de la població civil afganesa”. “Una vulneració que s'expressa amb tota la cruesa molt especialment en el cas de les nenes i les dones, a causa de la intolerància i el fanatisme que també patiran altres sectors de la població”, ha puntualitzat l'entitat.

L’ascens dels talibans és una “tortura”

L'escriptora afganesa refugiada a Catalunya Nadia Ghulam viu com una “tortura” l'ascens dels talibans i l'abandonament del país per part de les forces internacionals. Ghulam lidera des de Badalona l'associació Ponts per la Pau, que ajuda 35 nenes de l'Afganistan a anar a l'escola i llegir. “Les nenes em diuen: 'Nadia, tu m'has motivat a estudiar, però de què serveix, ara?’”, explica Ghulam en una entrevista a l'ACN. Ella ho té clar: vol mantenir viu el seu programa educatiu, encara que sigui en la clandestinitat. Una de les estudiants, de 16 anys, va enviar-li tot just fa quinze dies una fotografia anant en bicicleta per Kabul. “Avui em deia... ‘i ara, què?’ Estic enviant missatges de força a un lloc on no n'hi ha”, lamenta. 

Nadia Ghulam, nascuda a Kabul el 1985, va poder sortir de l'Afganistan gràcies a una ONG fa 15 anys per curar-se de les ferides provocades per una bomba. Al seu país, va patir la guerra civil i el règim dels talibans, i va vestir com un home durant deu anys per poder treballar i mantenir la seva família. En aquest temps, s'ha graduat com a educadora social, i ha escrit llibres sobre la situació al seu país que li han valgut, entre d'altres, el premi Prudenci Bertrana.

Ja fa anys que l’escriptora adverteix que els talibans mai havien marxat del tot de l'Afganistan, que “els Estats Units havien venut la pel·lícula” de la pau, però que tot “és mentida”. La calma la mantenien, només, les armes dels militars i el seu control. Amb la retirada, tot ha començat a caure. Segons Ghulam, l'actitud dels Estats Units, la Unió Europea i la resta de forces internacionals que han estat a l'Afganistan durant anys és “més que una traïció”: han armat la població, esperonat governs marcats per la corrupció, i marxen deixant enrere molts dels afganesos que van treballar per a ells. “I ara es pregunten què poden fer? Ja està tot fora de control”, critica.

Però Ghulam no està sola a l’hora de pressionar els governs i les forces internacionals i criticar-les per la seva doble moral. I és que, en aquest sentit, el manifest que es llegirà durant la concentració també posa èmfasi en el fet que “els recursos econòmics siguin per tenir cura de la vida de les persones i no per alimentar els recursos armamentístics, ni dels talibans ni de cap bàndol”.