Una recerca de la UOC planteja nous models que millorin el trànsit cap a la jubilació

Redacció

Amb l'increment de la qualitat de vida i el declivi poblacional en el món occidental, l'abordatge de la jubilació per part de les persones que es troben en l'última etapa laboral activa i el manteniment del sistema de pensions per part de les administracions s'han convertit en una prioritat per a la societat i els governs.

En aquest context, una recerca liderada per expertes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), posa de manifest que, fins al moment, les iniciatives empresarials i administratives adoptades en aquest sentit es troben allunyades de les demandes que requereix aquesta etapa de la vida. “Les propostes relacionades amb el fenomen de la jubilació no troben una transferència o aplicabilitat clara i directa en els principals agents implicats, com són les persones, les organitzacions i els governs”, detalla Clara Selva Olid, experta del grup de recerca en Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i autora principal d'aquest treball, desenvolupat juntament amb les investigadores Maite Martínez-González i María Naqui Esteve.

Tot i que hi ha una àmplia literatura científica i social sobre la jubilació, de moment no s'han desenvolupat procediments o formes de gestió que permetin avançar socialment i políticament pel que fa a la gestió del talent en aquesta nova etapa vital. “Malgrat els múltiples estudis que s'han fet en pro de mesures com la jubilació gradual, també coneguda com a progressiva o suavitzada, sense un ressò adequat en el món professional i organitzatiu, és com si aquestes no existissin”, exemplifica Clara Selva.

Demandes socials

Entre les demandes socials que mostren les persones que es troben en aquest període vital destaca la presa de decisions de manera personal sobre el moment de jubilar-se, el foment de l'autoconeixement amb una educació més gran per a l'oci i la potenciació d'activitats de suport social que afavoreixin l'establiment de xarxes socials noves i sòlides que permetin desenvolupar sentiments d'utilitat i importància en la societat actual. No obstant això, les necessitats poden ser diverses, en funció de diferents condicionants, com els propis interessos, les expectatives, la salut, el gènere o la situació personal, social i econòmica.

“La cobertura social d'aquestes demandes és clarament insuficient, com demostra la falta de preparatius, programes i protocols clars que ajudin a planificar la jubilació. N'hi ha prou amb atendre al fet que, en l'actualitat, la majoria d'organitzacions continua sense dur a terme cap pla de preparació per a la jubilació dels seus empleats o al fet que, vist des d'una altra perspectiva, només un de cada cinc espanyols considera que la seva organització aporta informació i ajuda en la planificació de la jubilació”, explica Selva.

En el cas de l'Estat espanyol, la població més gran de 64 anys anirà augmentant a curt termini. Encara més, en el context actual, el sistema de pensions del govern s'enfronta amb un dèficit anual de l'1,5 % del PIB, la qual cosa planteja molts dubtes sobre la seva sostenibilitat amb el model vigent. "En un futur pròxim hi haurà més gent pròxima a la jubilació que el 2021, per la qual cosa el sistema de pensions corre un risc demogràfic inqüestionable", adverteix la investigadora.

Mesures de futur

Segons les últimes recerques i enquestes demogràfiques, l’Estat espanyol se situa en els últims llocs en el rang de preparació a la jubilació. Un panorama amb una absència total dels preparatius necessaris per afrontar la jubilació en la societat actual.

Davant d'aquest context, les autores d'aquest treball assenyalen que un primer aspecte clau al qual s'ha d'atendre és la importància de generar consciència i fer difusió sobre les necessitats de les persones que es troben en aquest període de la vida. “És important que fem una lectura personal, d'autoconeixement, quant a què volem quan s'arribi a l'etapa de jubilació i que, en conseqüència, ens prepararem per assumir i gestionar el nou temps lliure del qual disposarem”, recalca Selva.

D'aquesta manera, és vital cultivar diferents rols, més enllà del laboral, i fomentar les activitats socials que es faran en la jubilació. Amb això, es limiten les sensacions de baixa autoestima que senten moltes persones en jubilar-se. “Fer activitats de voluntariat, on es poden ocupar posicions de responsabilitat, és una manera de planificar la jubilació i trobar en altres tasques un rol similar al que teníem en la nostra vida laboral. Aquest tipus d'activitats poden permetre'ns sentir-nos útils i importants i establir relacions socials noves i fortes”, il·lustra Selva.

Quant a les mesures de les empreses i les organitzacions, les autores valoren models que permetin retardar o flexibilitzar la jubilació mitjançant canvis estructurals que donin cabuda a persones que aporten valor malgrat l'edat, així com el reconeixement i l'atenció de les expectatives dels treballadors, més enllà de les econòmiques, i negociar alternatives prèvies a la pèrdua de talent per jubilació.

Per acabar, les autores advoquen pel disseny de programes de preparació per a la jubilació que, atesos els objectius i les metes significatives que les persones volen assolir, aconsegueixin incrementar la presa de decisió de jubilacions anticipades. Aquests programes s'haurien de dur a terme no només perquè les persones podrien veure's beneficiades de determinades condicions, sinó també perquè els permetria reorientar les seves vides cap a altres activitats. De manera que les polítiques actuals, basades en mesures unitàries, han de repensar-se per deixar pas a la gestió de la diversitat i les necessitats i les voluntats diferenciades de la societat actual.

“La societat demana un canvi en el posicionament del govern quant a la jubilació, amb la finalitat que s'adapti a la societat actual i a les necessitats dels diferents col·lectius. Per això, els governs han de començar a ser actors principals d'aquest procés i permetre desvinculacions més graduals i menys traumàtiques que millorin la satisfacció en aquesta etapa vital”, conclou Clara Selva sobre la posició que han d'adoptar les administracions nacionals en un futur immediat.