Un estudi impulsat per la Fundació Josep Irla amb l’objectiu analitzar des d’una perspectiva de gènere els efectes de la reforma de les PAU del 2010, que va suposar que la nota d’accés a la universitat passés a dependre del 40% al 60% d’aquest examen, conclou que “abusar de les avaluacions obtingudes en situacions d’alta pressió o competitives pot introduir biaixos de gènere, que perjudiquen les dones, amb conseqüències de llarg termini, arribant fins al mercat laboral”.
Les dades, recollides pels investigadors a través d’una enquesta a estudiants de les universitats catalanes d’abans i després de la reforma de la selectivitat, mostren com abans de la reforma hi havia poques diferències de gènere tant en les notes de batxillerat com de selectivitat. “A partir de la mostra de l’enquesta, els homes treien lleugerament més bones notes que les dones al batxillerat, però no a la selectivitat”, escriuen Andreu Arenas i Caterina Calsamiglia, autors de l’estudi.
En canvi, després de la reforma, els homes passen a fer-ho relativament pitjor al batxillerat i relativament millor a la selectivitat. Per tant, “això indica que el canvi en les diferències de gènere en la nota d’accés es deu fonamentalment a canvis en les notes de la selectivitat, i no a canvis en les notes de batxillerat”, expliquen. Segons els investigadors, el fet que els homes treguin més bones notes a la selectivitat es deu a “diferències de gènere en competitivitat i rendiment sota pressió”.
Els investigadors apunten que “si la reforma afecta les notes d’accés, això pot crear una bola de neu, un efecte acumulatiu que pot tenir lloc mitjançant diferències en la carrera cursada, les notes i la trajectòria acadèmica general”. Mentre que abans de la reforma les dones tenien una probabilitat força més alta de trobar feina ràpid, “després de la reforma el patró s’inverteix, i els homes passen a trobar feina més aviat”. “La doble diferència en aquest cas és substancial”, sentencien els investigadors.
En aquest sentit, les dades també mostren que les dones tenen sous —i ingressos en general— més baixos que si la situació s’hagués mantingut estable respecte el període prereforma. “A més, lògicament, aquest patró ve acompanyat d’un augment important en la bretxa de gènere en les expectatives salarials de cara al futur”, expliquen Arenas i Calsamiglia.
Per altra banda, tot i que l’efecte de la reforma sobre les notes d’accés és força semblant, els efectes negatius de la reforma són més pronunciats per als alumnes de centres de batxillerat públics que per a alumnes de centres de batxillerat privats o concertats.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari