El Síndic insisteix en la reforma del Reglament d’estrangeria per facilitar la regularització dels joves migrants sols

La reforma del Reglament permetria acabar amb la limitació per treballar a partir dels setze anys

“Ni la Llei de protecció jurídica del menor, d’àmbit estatal, ni la Llei d’infància, d’àmbit català, no aborden de manera específica els drets i les necessitats dels infants migrants no acompanyats”, ha lamentat, aquest dilluns, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. En una nota de premsa, el Síndic ha tornat a insistir en que s’aprovi la reforma del Reglament d’estrangeria per facilitar la regularització dels joves migrants sols.

Segons Ribó, l’atenció dels adolescents i joves migrants no acompanyats està regulada fonamentalment per la Llei d’estrangeria i el Reglament que la desplega, i també pel Protocol marc promogut a escala estatal per coordinar les actuacions de les diferents administracions. Per aquest motiu, l’abordatge de l’atenció als infants migrants no acompanyats que es desprèn d’aquest marc normatiu es desenvolupa des d’un enfocament “basat eminentment en la gestió de l’estrangeria, més que no pas en la condició d’infant”.

Des d’aquesta perspectiva, el Síndic de Greuges, en l’informe  La situació dels infants migrants sense referents familiars a Catalunya, de setembre 2018, va instar el Govern d’Espanya a reformar el Reglament d’estrangeria amb l’objectiu de millorar el  circuit de primera acollida i atenció dels infants migrants sense referents familiars.

Regularitzar la situació administrativa

Segons el Síndic, un dels factors més limitadors dels processos d’integració social dels infants i joves migrants no acompanyats té a veure amb les dificultats per regularitzar la seva situació administrativa. “Tant la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, com el Reglament d’estrangeria i el Protocol marc preveuen que, un cop assumida la tutela, s’iniciïn els tràmits per a l’obtenció de l’autorització de residència, i també un termini màxim de nou mesos per tramitar-la”, assegura.

Tanmateix, el Síndic reconeix tenir constància de casos en què aquest termini màxim s’exhaureix o se sobrepassa, per les dificultats en l’obtenció de la documentació necessària per completar el procediment, però també, ocasionalment, per la manca de celeritat en la tramitació. “Resulta una contradicció flagrant que l’assumpció de la tutela per part de l’Administració no comporti una autorització de residència automàtica. Dit això, el fet que molts dels infants migrants tinguin edats pròximes a la majoria d’edat fa més complex el procediment i més necessària la celeritat”.

Un cop assolida la majoria d’edat, les restriccions en els requeriments previstos en el Reglament d’estrangeria, com ara la solvència econòmica, fa que molts dels joves migrants extutelats tinguin dificultats per renovar la documentació. Per aquesta raó, el Síndic va demanar que es promoguessin les reformes legals prèvies corresponents i l’atorgament de la concessió automàtica de l’autorització de residència en el moment de la declaració de desemparament de l’infant.

“La reforma prevista del Reglament d’estrangeria, ara aturada, introduïa millores en el termini per iniciar els tràmits de residència i en la durada dels permisos”, reconeix el Síndic.

Així mateix, també suposa una barrera en la integració d’aquests joves el fet que el permís de residència no incorpori també l’autorització per treballar, qüestió que ha estat qualificada com a discriminatòria en relació amb la situació de les persones autòctones pel Defensor del Poble.

En definitiva, el Síndic considera que la reforma del Reglament d’estrangeria era “un avenç” en les vies de regularització dels adolescents i joves cap a “l’emancipació real”, i per això en reclama l’aprovació immediata.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article