La Llei de Barris permet fer 3.900 actuacions a 143 barris de Catalunya des del 2004

Redacció

3.900 actuacions a 143 barris de 117 municipis de tot Catalunya des del  2004. Aquest és el resum de la Llei de Barris, una llei que es va crear per promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació, millorar les condicions de les persones residents i afavorir la cohesió social.

Per fer-ho possible, la iniciativa ha comptat amb una inversió conjunta de 1.123 milions d'euros. D'aquests, 582 milions, el 52% del total, han estat una aportació de la Generalitat. El 48% restant, corresponent a 541 milions d'euros, ha vingut per part dels ajuntaments.

“D’aquesta xifra, 582,7 milions (prop del 52%) ha estat aportada per la Generalitat i 541 milions (el 48,1%) pels ajuntaments escollits, el que ha permès tirar endavant un total de 3.900 actuacions que han beneficiat directament prop d’un milió de persones residents en els barris corresponents”, ha explicat el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavin. El secretari ha destacat en la seva intervenció “el salt endavant que ha suposat aquesta llei per dignificar aquests barris i que ha permès fer intervencions molt més integrals”.

La inversió per càpita en aquestes àrees ha estat de 1.135 euros. Les 7 convocatòries de la Llei de barris es van resoldre anualment entre 2004 i 2010 i el període d’execució s’ha allargat fins aquest mes de juny.

Pel que fa al tipus d’actuacions dutes a terme, el 44,1% de la despesa s’ha destinat a la millora de l’espai públic i dotació d’espais verds, seguida en un 23,8% per a la provisió d’equipaments i, en un 12,1%, per programes de millora social i econòmica.

Equitat territorial

El Fons de foment del programa de barris prestava especial atenció a distribuir els recursos econòmics amb criteris d’equitat territorial, per tal de fer arribar les actuacions transformadores a tot Catalunya, amb criteris de proporcionalitat. Així, el gruix de l’aportació del Govern va anar a parar a 45 municipis de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, els que concentren el 95% de la població de l’àmbit.

Per destacar només algunes de les actuacions impulsades, en la millora d’espai públic a Mataró es va crear el Parc Rocafonda; a Viladecans es va urbanitzar el passeig de Ponent, que uneix la localitat amb Gavà; a Santa Perpètua de Mogoda es va intervenir directament en l’espai públic mitjançant plans d’ocupació, destacant el nou Parc Central; a Terrassa es va urbanitzar la plaça de la Maurina, on també es va construir un equipament cívic, mentre que a Montornès es va destinar gran part de la inversió a reurbanitzar el carrer Llibertat i la plaça del Poble.

Entre les obres de millora de carrers i places a la ciutat de Barcelona, es poden citar actuacions a Torre Baró, el barri del Coll, de la Bordeta o de Roquetes.

Com a actuacions destacables en l’accessibilitat i millora d’elements comuns d’edificis cal esmentar la instal·lació d’ascensors al barri de Sant Ildefons de Cornellà, al barri de Ponent de Viladecans, al de Cerdanyola de Mataró i al de Can Puiggener de Sabadell. També, l’ascensor inclinat de Malgrat de Mar per comunicar el barri del Castell amb el centre urbà.