Les Superilles de Barcelona tenen efectes positius per a la salut, segons un estudi

Redacció

Un guany en benestar, tranquil·litat, qualitat del son, reducció del soroll, reducció de la contaminació i augment de la interacció social i de la mobilitat activa. Aquests són aspectes que han guanyat els veïns i veïnes de les anomenades Superilles, a Barcelona. Així ho demostra un estudi de l’Agència de Salut Pública, que conclou que la majoria dels efectes esmentats poden contribuir a prevenir trastorns de salut crònics, entre ells les malalties cardiovasculars, diabetis, obesitat, càncer, malalties respiratòries, depressió i ansietat.

Per aquest motiu, tot i que per la durada i extensió de les intervencions no es puguin detectar canvis en la salut en aquest sentit, l’estudi fet conclou que aquestes mesures tenen un impacte en el benestar dels veïns i tenen també un gran potencial d’impacte positiu en la salut de la població si s’implanten de manera extensiva.

Baixa la contaminació a Sant Antoni

De moment, a la Superilla del barri de Sant Antoni, l’ASPB ha fet una avaluació quantitativa dels nivells de contaminació, abans i després de la seva posada en marxa, un estudi qualitatiu per valorar l´ús de l’espai, la contaminació de l’aire i acústica i la salut i el benestar amb observació de l’espai i entrevistes a peu de carrer (guerrilles etnogràfiques), així com un estudi observacional per mesurar l’activitat física. La Superilla es valora de manera molt positiva. Totes les persones entrevistades li van donar una puntuació d’entre 8 i 10.

La conclusió és que es percep més tranquil·litat, seguretat i satisfacció, més descans i més socialització. Les persones entrevistades també manifesten que la reducció de cotxes ha disminuït el soroll i la contaminació. Algunes persones amb criatures, però, manifesten una falsa sensació de seguretat relacionada amb el pas encara freqüent de vehicles.

Millora l’accessibilitat dels cotxets al barri d’Horta

Segons els resultats de l’enquesta de salut el 45% de les dones i el 56% dels homes considera que el benestar ha augmentat als carrers intervinguts. El 60% de les dones i el 66% dels homes consideren que la comoditat per caminar ha augmentat i el 68% de dones i el 74% d’homes valoren que ha millorat l’accessibilitat pels cotxets.

Pel que fa a la mobilitat ha millorat, especialment a la intervenció de Chapí-Feliu Codina on s’utilitza tota la calçada per caminar i s’ha millorat l’accés per a persones amb mobilitat reduïda. D’altra banda, en les enquestes a peu de carrer es mostren que aquesta intervenció afavoreix l’estada i la conversa al carrer.

Augmenta la interacció social al Poblenou

En general tots els grups de veïns enquestats a la Superilla del barri del Poblenou indicaven de manera consensuada que la intervenció ha provocat una reducció del nombre de vehicles motoritzats i que això ha implicat una millora de la qualitat de l'aire, i una reducció de la contaminació tan ambiental com acústica.

Pel que fa a l’ús de l’espai i la mobilitat, les famílies amb infants i les persones treballadores són les que més la utilitzen. Es percep una millora en la mobilitat per aquesta reducció de vehicles motoritzats, a l’interior de la Superilla, tot i que preocupa el possible impacte als carrers dels voltants.

El grup de persones adultes sense menors a càrrec informa d'un ambient més relaxat i d'una disminució de l'estrès. En el cas del grup de persones treballadores consideren que els espais de pícnic podrien afavorir que la gent s'emportés el menjar de casa i per tant suposar una millora en la dieta.

A més, es refereix que l'espai de la Superilla facilita poder caminar i que aporta tranquil·litat i, per tant, beneficia la salut mental. Les persones participants en els grups de discussió consideren que l'espai facilita la interacció entre veïns i veïnes, afavorint així les relacions i les xarxes socials. Algunes dones esmenten aquesta zona com una zona deserta i perceben una certa inseguretat, mentre que altres perceben tot el contrari per ser un espai obert.

Avaluació multidisciplinar

Per fer l’avaluació, l’ASPB s’ha format un equip multidisciplinari de professionals de diversos àmbits de la salut pública. S’han utilitzat diferents mètodes d’estudi observacionals, quantitatius i qualitatius, abans i després de les intervencions realitzades a la ciutat per l’Ajuntament de Barcelona. Concretament, s’han fet mesures ambientals de qualitat de l’aire i de soroll, enquestes, mesures d’activitat física, grups de discussió i guerrilles etnogràfiques. S’han aplicat diferents metodologies segons el moment en què es trobava la implementació de la intervenció a cada zona.

En el projecte Salut als Carrers l’ASPB també han col·laborat equips de recerca de la Universitat de Vic, ISGLOBAL i de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l'Ajuntament de Barcelona.