Una recerca busca garantir una vida independent per a la gent gran i les persones amb diversitat funcional

El projecte analitzarà quins elements són necessaris en els espais per tenir cura de persones amb dependència

Joan Moyà-Köhler, Andrea García-Santesmases i Lluvi Farré Montalà, tres investigadors del grup de recerca CareNet de l'IN3 de la UOC, han fet confluir la seva recerca sobre les infraestructures de les cures en el projecte d'investigació col·lectiva Infraestructures per a una vida independent: una investigació participativa per repensar l'habitatge, les cures i la comunitat en temps de pandèmia. El projecte, que es va presentar en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència 2021, va ser un dels guardonats en els premis de Recerca Científica, convocats per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de convidar l'ecosistema local de recerca a buscar solucions per fer front als reptes que té la ciutat davant la crisi sobrevinguda per la pandèmia de la COVID-19.

La investigació, que s'ha de desenvolupar al llarg d'un any, reflexionarà al voltant dels espais pensats per tenir cura d'algú i disposarà els elements necessaris per sostenir la vida de les persones en situació de dependència des de tres vessants: la diversitat funcional intel·lectual o física i la gent gran. Cadascun dels investigadors s'endinsa en experiències reals que estan en marxa a la ciutat de Barcelona i, d'aquesta manera, posa en relleu iniciatives innovadores que poden convertir-se en models a seguir.

La recerca és de plena actualitat, un cop s'ha constatat que amb la pandèmia de la COVID-19 —afirma l'investigador Joan Moyà-Köhler— “les grans infraestructures de les cures, tal com estan pensades, han fracassat, no només a mantenir la vida, sinó també a sostenir-la —la idea de mantenir els cossos vius—, i també han fracassat estrepitosament en el sentit d'oferir possibilitats de tenir una vida plena i digna”.

Me'n vaig a casa: reivindicar una vida independent

Moyà-Köhler aporta a la recerca una investigació sobre el projecte per a persones amb diversitat funcional intel·lectual: Me'n vaig a casa de la Fundació Catalana Síndrome Down. Es tracta d'una alternativa que permet a les persones amb aquest tipus de discapacitat disposar d'una vida més autònoma que la que poden tenir en les residències o llars més habituals, espais compartits amb set o vuit persones i un educador les 24 hores. “Són alternatives residencials amb relativa poca autonomia o poca capacitat de decidir què fer en el dia a dia”, explica Moyà-Köhler. El projecte Me'n vaig a casa, en canvi, “arranja coses que permeten que la persona pugui viure de manera més autònoma a casa seva, amb un suport concret a la llar durant unes hores concretes”.

Un suport que pot implicar fer la llista de la compra o portar el control dels diners, però que permet a la persona viure sola “sense un monitor les 24 hores i decidint amb qui viure”. Aquesta vida independent es presenta també com una oportunitat davant la possibilitat d'altres pandèmies. “Permet tenir un espai on no s'acumula la gent —apunta l'investigador—, on no hi ha un moviment constant de monitors nous que hi són les 24 hores del dia i això fa que les possibilitats de contagi siguin molt menors, i també redueix l'estrès d'estar convivint amb nou persones”.

Guttmann Barcelona Life: un projecte híbrid

La investigadora Andrea García-Santesmases, per la seva banda, s'endinsarà en la investigació sobre el projecte per a persones amb diversitat funcional física Guttmann Barcelona Life, que es troba en un moment inicial de la seva posada en marxa. Es tracta d'una iniciativa pilot de l'Institut Guttmann, que va més enllà de la innovació científica pel que fa al tractament i la rehabilitació de persones amb diversitat funcional física.

És una aposta per fer un seguiment dels usuaris que, un cop tractats, “tornen a cases que no són accessibles, surten de la bombolla del Guttmann i no saben tornar a la vida que tenien i els resulta difícil crear-ne una de nova”, explica García-Santesmases. El Guttmann Barcelona Life ve a ser “un projecte híbrid de transició a la vida independent orientat a expacients, amb uns pisos individuals domòtics situats en un edifici que té una part d'assistència i amb accessibilitat a la institució”.

L'espai disposa de zones comunes, un porter, personal sanitari i sociosanitari que donen suport als usuaris en tasques puntuals. Com en el cas del projecte Me'n vaig a casa, el Guttmann Barcelona Life també vol preservar l'autonomia dels usuaris pel que fa a l'organització de la vida comunitària. “Es pretén que ells mateixos decideixin com organitzar el seu dia a dia i es vol evitar el paternalisme”.

La investigadora recorda que, en el cas de persones amb discapacitat física, es tracta de persones que han d'assumir situacions adquirides que de sobte els canvien la vida: “No només canvia el teu cos, sinó també la forma com la gent et mira i et tracta; no només és un canvi físic, és també un canvi de posició social a causa del capacitisme”.

Can 70: una alternativa autogestionada per a gent gran

El projecte de recerca dels investigadors del grup CareNet es completa amb l'experiència de Can 70 de la cooperativa Sostre Cívic, de la qual es fa càrrec Lluvi Farré Montalà. Es tracta d'una iniciativa de cohabitatge sènior que s'està dissenyant a Barcelona i que proposa un model de cohabitatge col·laboratiu per a gent gran. “És un projecte autogestionat, que s'organitza de manera col·laborativa com una alternativa de viure la vellesa fora de les residències”.

Farré explica que l'element innovador d'aquest projecte resideix en el fet que ofereix la possibilitat de viure “una vellesa diferent en un context cooperatiu i autogestionari”. En altres indrets peninsulars s'estan posant en marxa experiències semblants, que “formen part d'una experiència que busca, sense dependre d'institucions, poder mantenir la capacitat de decidir sobre les vides i poder autodeterminar-se”. Darrerament l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat la cessió d'un solar per a la posada en marxa d'aquesta iniciativa, fet que estableix “un precedent important per a la ciutat” perquè “de cop i volta” un tipus d'iniciativa que acostuma a tenir lloc en entorns allunyats dels nuclis urbans “es pot fer a Barcelona”.

L'expert destaca que aquesta mena de projectes ja estan despertant la curiositat dels professionals de l'àmbit gerontològic, que prenen nota d'innovacions que es poden integrar en altres iniciatives. No es tracta d'una alternativa de “masses”, però sí que pot aportar idees "per repensar altres serveis com les residències", explica l'investigador. Són iniciatives nascudes d'aquells que en seran els mateixos usuaris i usuàries, que reivindiquen, com fan els projectes Me'n vaig a casa o Guttmann Barcelona Life, “poder decidir tot el que concerneix” les seves vides: des de com volen que els cuidin fins a com fer els àpats decidint-ho en una assemblea.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article