El racisme i la LGTBIfòbia, principals motius de discriminació a Barcelona

Redacció

Tant el racisme i la xenofòbia com la LGTBIfòbia es troben darrere de més del 60% dels expedients oberts per l'Oficina per la No Discriminació (OND) de l'Ajuntament de Barcelona aquest primer semestre. Totes dues causes es mouen en xifres molt similars, per sobre del 30%, tot i que amb una evolució oposada respecte a les dades dels mateixos períodes dels últims anys, amb una baixada del racisme i la xenofòbia de 12 punts i un increment de la LGTBIfòbia de cinc punts.

Així, els expedients oberts per qüestions relacionades amb el racisme i la xenofòbia representen el 32,5%, mentre els relacionats amb LGTBIfòbia ho fan en un 31,7%. En aquest temps, l'OND ha obert 125 expedients per vulneració de drets i discriminació, mentre l'any passat durant el primer semestre se'n van tramitar 111, el que representa un increment del 13%.

Les situacions de vulneració per racisme i xenofòbia reportades experimenten enguany un descens respecte a les dades dels dos anys precedents. Així, de gener a juny de l'any passat aquestes vulneracions van suposar un 44,8% del total i el 2019 un 38,1%, mentre aquest primer semestre de 2021 estan en el 32,5%. La dada absoluta d'expedients oberts en aquests sis primers mesos ha estat de 40.

En el cas de LGBTIfòbia, les xifres reflecteixen una tendència ascendent. Si bé entre 2019 i 2020 hi va haver un increment dels casos per aquestes raons de quasi un punt (va passar del 25,5% al 26,2%), les dades de l'any passat respecte al primer semestre d'enguany reflecteixen un augment de més de cinc punts. En dades absolutes, s'han obert 39 expedients per aquesta causa, i d'aquests, 23 per homofòbia, 14 per transfòbia i dos per lesbofòbia. La gran majoria, 24, han estat vulneracions del dret a la integritat moral mentre que en set ocasions es tracta d'agressions físiques. En total, durant el 2020, l'OND va tenir coneixement de 15 agressions físiques per LGTBIfòbia, 11 (totes homòfobes) de les quals el primer semestre.

En aquest context, l'Ajuntament, exercirà d'acusació popular en el cas per les agressions ocorregudes a finals del passat mes de maig contra dues parelles homosexuals a la platja del Somorrostro, que van comportar agressions físiques i verbals i que van acabar amb una de les persones agredides amb una fractura maxil·lar. El consistori s'ha personat com acusació popular des de 2017 en quatre situacions de discriminació (dos dels processos estan en curs). I ha realitzat cinc denúncies a Fiscalia des de 2018, una d'elles en aquest primer semestre de 2021.

Cal remarcar que l'OND disposa d'un protocol de coordinació i actuació amb l'Observatori contra l'Homofòbia i el Centre Barcelona LGTBI, que es posa en funcionament quan es té coneixement de qualsevol agressió i mitjançant el qual els serveis municipals i l'entitat es coordinen i complementen per oferir una atenció integral a la víctima per respondre a les seves necessitats, siguin aquestes socials, psicològiques o jurídiques. Amb això es vol evitar fer passar a la persona afectada per processos de revictimització.

Cau la vulneració del dret a la integritat física

El dret a la integritat moral és, de nou, el principal dret vulnerat en les situacions reportades a l'Oficina per la No Discriminació, tot i que decau lleugerament amb 43 de les 125 situacions. En aquest sentit, el descens més pronunciat correspon a les agressions físiques, ja que han passat de 27 expedients oberts el primer semestre del 2020 a 11 expedients d'enguany.

Per contra, la vulneració del dret a l'habitatge segueix una tendència ascendent, tot i que amb xifres moderades a conseqüència de fenòmens com la infradenúncia i la dificultat per provar la discriminació. En la primera meitat de l'any l'OND ha obert 13 expedients per aquesta situació i des de 2019 ha presentat set peticions raonades d'obertura d'expedient sancionador per discriminació en el dret a l'habitatge a la Unitat de Disciplina i Antiassetjament de l'IMHAB. En aquest sentit, cal recordar que l'Ajuntament de Barcelona ja ha imposat dues sancions fermes en via administrativa per discriminació per racisme en l'accés a l'habitatge: en una ocasió, per un anunci d'un habitatge “només per a espanyols”; i en una altra, per refusar llogar un pis a una persona racialitzada.