L’inici de curs dels Centres d’Educació Especial: poca efectivitat del decret d’educació inclusiva i manca de recursos

Dincat reclama a Educació més compromisos amb els 7.800 alumnes amb necessitats educatives especials

Més de 7.800 alumnes amb necessitats educatives especials, un 7% més que el curs passat, ompliran les aules dels Centres d’Educació Especial (CEE) de Catalunya a partir de dilluns. Però ho faran sense haver culminat el desplegament del decret 150 d’educació inclusiva que “s’arrossega” des de fa quatre anys, segons ha lamentat Dincat en un comunicat.

L’entitat assegura que aquest decret suposa “un pas molt important” en la millora de l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tanmateix, el sector defensa que, fins ara, el decret s’ha desplegat “sense comptar amb els centres d’educació especial”, que esperen des de fa anys un pla eficient que els transformi en centres de recursos i suport per a la inclusió (CEEPSIR).

En aquest sentit, Dincat confia que el Govern creï una Taula de treball que culmini aquest procés amb la complicitat dels CEE i els seus professionals, tal com es va comprometre el Conseller d’Educació, Josep González Cambray, en una reunió amb l’organització el passat juliol.

“Fa anys que reclamem la creació d’una Taula de treball que defineixi un pla específic i realista. Esperem que amb l’arribada del nou Govern se’ns escolti i se’ns faci partícips d’aquest desplegament d’escola inclusiva sobre el qual, sens dubte, els CEE hem de tenir un protagonisme important”, explica Mariona Torredemer, representant de les Escoles d’Educació Especial a Dincat, que engloba un total de 60 centres a Catalunya. “L’increment del nombre de matriculats avala la bona tasca que fan els CEE i la confiança que hi depositen les famílies, fet que demostra que som essencials i cal que se’ns inclogui en tot procés de transformació de l’educació inclusiva”, afegeix.

Els CEE reclamen, també, al Departament d’Educació que s’incrementi l’actual finançament dels concerts, per a poder garantir el bon funcionament i la viabilitat dels centres, que demanen des de fa anys més dotació econòmica i de personal. Una de les principals demandes en aquest sentit és la de poder comptar amb un professional d’infermeria en tots aquells centres que ho requereixin. Cal tenir en compte, també, que la situació econòmica dels centres s’ha agreujat l’últim any a causa dels sobre costos derivats de la Covid-19, relatius a la compra d’equips de protecció o a l’increment de la despesa en neteja i desinfecció, la compensació dels quals per part del Govern no ha estat satisfactòria per molts dels CEE.

D’altra banda, el col·lectiu també creu que s’han d’incloure en el projecte entorn la transformació i connectivitat digital, del qual va ser exclòs, a pesar que la bretxa digital és present també entre l’alumnat amb necessitats educatives especials. “És realment preocupant. Aquesta decisió té conseqüències molt greus pel que fa a la inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual a la societat. No fa més que deixar-les enrere”, diu Torredemer.

D’altra banda, entre les principals demandes del sector, destaca també la necessitat de revisar les ràtios d’alumnat i professorat als centres, per tal que s’adeqüin a la realitat actual; i la importància de posar fi a l’endarreriment de la resolució de la subvenció de monitors de menjadors, que suposa un greuge econòmic molt important per als centres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article