A finals de gener, el Tribunal Constitucional va anul·lar l’ampliació de les mesures antidesnonaments de la Llei 24/2015. Com a resposta, les entitats que van promoure aquesta normativa van presentar al juny una nova proposta de llei per garantir el lloguer social obligatori en extincions de lloguers i ocupacions, així com les renovacions dels lloguers socials per a aquelles famílies en situació vulnerable. Aquestes setmanes s’estan fent al Parlament de Catalunya les darreres compareixences, que, en principi, permetran l’aprovació d’aquesta nova llei a finals d’octubre, abans que s'acabi la moratòria estatal dels desnonaments.
Si s’acaba aprovant, els bancs, fons d’inversió i altres grans tenidors d’habitatges estaran obligats a concedir o renovar contractes de lloguers socials a aquelles famílies en situació vulnerable que es trobin en algun d’aquests supòsits: que hagin signat un lloguer social i que ara el contracte estigui a punt de caducar sense que la seva situació de vulnerabilitat hagi canviat, que hagin ocupat un pis abans del juny de 2021 i no tinguin cap altra alternativa d’habitatge, o que se’ls hi hagi negat la renovació d’un contracte de lloguer regular o bé s’hagin vist obligades a no acceptar aquesta renovació per una pujada abrupta del preu del lloguer.
Totes aquestes mesures formaven part del Decret Llei 17/2019, aprovat el desembre de 2019, el qual ampliava l’articulat de la Llei 24/2015. No obstant això, el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar-les a principis de 2021 per un “defecte de forma”, ja que consideraven que aquestes mesures s’havien d’establir a través d’una llei i no d’un decret. Per aquest motiu, la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) van presentar al juny aquesta nova proposta normativa que vol recuperar les mesures antidesnonaments que va anul·lar el TC i donar-li caràcter de llei.
“Aquesta norma no només atura els desnonaments, sinó que dóna solucions a les famílies, que és el que exigim. No és qüestió d'ajornar el problema, sinó abordar-lo des d'un vessant polièdric”, explica la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. La plataforma calcula que més de 3.000 famílies es van quedar desemparades després de la decisió del TC d'anul·lar les mesures antidesnonaments i ara es veurien beneficiades per aquesta nova llei.
Objectiu: aprovar-la abans del final de la moratòria
El grup promotor de la Llei 24/2015 (format per la PAH, l’ODESC i l’APE) va registrar la proposició de llei juntament amb els grups parlamentaris d’ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP. Com informa la directora de l’ODESC, Irene Escorihuela, el tràmit parlamentari es va tramitar com “d’extraordinària urgència” per tal que la llei es pugui aprovar abans del 31 d’octubre, quan acaba la moratòria estatal de desnonaments. “Moltes famílies poden acabar al carrer si no hi ha cap mesura vigent ni a l’Estat ni a Catalunya”, assenyala Escorihuela.
Ara mateix el tràmit legislatiu es troba en la seva recta final. El 10 de setembre va començar al Parlament de Catalunya la ronda de compareixences d’entitats, institucions, organitzacions i experts per fer aportacions al text registrat. Un cop s’hagin acabat les compareixences, el 27 de setembre, començarà el tràmit d’esmenes. Aquest punt és el que més preocupa a les entitats promotores, ja que s’han trobat ja “algunes reserves” per part d’alguns grups parlamentaris en punts concrets de la proposta de llei, sobretot pel que fa a la definició de gran tenidor.
“Esperem que el text resti el màxim d'íntegre possible, amb les millores que calgui posteriorment amb el coneixement dels experts que han parlat a les compareixences. Des del grup promotor creiem que ja s'ha debatut i acordat un text força consensuat perquè es pugui aprovar tal com està”, afirma la directora de l'Observatori DESC.
La portaveu de la PAH assenyala que esperen obtenir “més consens al Parlament” i el suport també de partits com el PSC i Ciutadans, ja que “es tracta d’una proposició de mínims”. “Catalunya lidera el rànquing de la vergonya dels desnonaments i aquest és l’únic mecanisme que hem vist que funciona. No pot ser que hi hagi un desistiment de funcions per part de tothom, que l'Estat no faci res, que la Generalitat no faci res i que segueixen havent-hi desnonaments. S'ha d'actuar”, subratlla Delgado, qui a més afegeix que el TC tornarà a tombar aquesta mesura només si “hi ha algun partit polític que li diu que ho faci”.
Reunió amb Drets Socials
Per altra banda, el grup promotor de la llei es va reunir a principis de setembre amb la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i la secretària d'Afers Socials i Famílies Anna Figueres per demanar el compromís per part del departament d’aplicar la Llei 24/2015 per fer front a l'emergència habitacional i la pobresa energètica, fent un control del compliment de les ofertes de lloguers socials i imposar les sancions als grans tenidors que no ho compleixen.
La portaveu de la PAH destaca que un dels objectius d’aquesta legislatura ha de ser aturar els desnonaments i “posar la mesa d’emergència a zero”. La directora de l’Observatori DESC apunta que per aconseguir-ho s’ha de donar un impuls a les polítiques d’habitatge, sobretot a partir de fer un esforç pressupostari per ampliar el parc públic i “aconseguir els reallotjaments necessaris perquè les persones que són desnonades no hagin de patir una situació d’angoixa durant anys esperant per tenir un lloc alternatiu on viure”.
Pel que fa a la pobresa energètica, les entitats del grup promotor de la llei també van demanar que es facin efectius els convenis signats amb Endesa per eixugar el deute acumulat de més de 35.000 famílies vulnerabilitzades i que contempla mecanismes per fer front al deute que es pugui generar en un futur, així com avançar en els convenis que s’han de signar amb la resta de les grans companyies subministradores que operen a Catalunya.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari